Presidents represaliats

Enric Prat de la Riba

Prat de la Riba va ser pre­si­dent de la Dipu­tació de Bar­ce­lona (1907-1914) i va impul­sar la Man­co­mu­ni­tat de Cata­lu­nya, de què va ser el pri­mer pre­si­dent, el 6 d’abril del 1914, fins a la seva mort, l’agost del 1917. L’any 1902, però, quan era direc­tor de La Veu de Cata­lu­nya, va ser empre­so­nat arran de la repro­ducció d’un arti­cle del diari L’Indépen­dant sobre els vinya­tai­res ros­se­llo­ne­sos. La temàtica era apa­rent­ment inno­cent, però, dies abans, s’havia decla­rat l’estat de guerra per una vaga gene­ral i la juris­dicció ordinària havia estat subs­tituïda per la mili­tar. En el text hi havia una frase en què es deia que els sepa­ra­tis­tes de la Cata­lu­nya Nord es podien unir als del Prin­ci­pat i això va ser sufi­ci­ent per cas­ti­gar Prat de la Riba i el diari, que era l’òrgan de la Lliga Regi­o­na­lista. De la Riba va estar cinc dies a la presó, però la seva detenció va des­fer­mar una onada de soli­da­ri­tat nota­ble.

Josep Puig i Cada­falch

Dipu­tat a l’Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona i també a les Corts espa­nyo­les, va ser el subs­ti­tut de Prat de la Riba al cap­da­vant de la Man­co­mu­ni­tat, l’any 1917. Amb l’arri­bada de la dic­ta­dura de Primo de Rivera, a finals del 1923, va haver de mar­xar a l’Estat francès –la ins­ti­tució va ser dis­solta el 1925. Després de la Guerra Civil, també es va haver d’exi­liar qua­tre anys a la Cata­lu­nya Nord.

Fran­cesc Macià

L’any 1923, amb el cop d’estat de Primo de Rivera, es va refu­giar a Per­pinyà i sota el paraigües d’Estat Català va anar inten­tant acci­ons insur­rec­ci­o­nals con­tra l’Estat espa­nyol. L’epi­sodi més cone­gut són els fets de Prats de Molló, un pla per inten­tar recon­que­rir Cata­lu­nya des de l’Estat francès i decla­rar la República, que va aca­bar fra­cas­sant. Macià va ser detin­gut i va entrar en presó pre­ven­tiva. El judici es va cele­brar a l’Estat francès i va ser con­dem­nat a dos mesos de presó, però com que ja els havia com­plert va que­dar en lli­ber­tat. Va haver de pagar una multa de 100 francs i va ser expul­sat del país. Lla­vors, es va refu­giar a Brus­sel·les i també va anar a inter­na­ci­o­na­lit­zar la causa cata­lana al con­ti­nent ame­ricà. El 1931, va poder tor­nar a Cata­lu­nya i va ser pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat entre el 1931 i el 1933.

Lluís Com­panys

És el cas més fla­grant de tots. El 1934, ell, com a pre­si­dent, i tot el seu govern van ser empre­so­nats pels fets d’Octu­bre en pro­cla­mar l’Estat Català de la República Fede­ral Espa­nyola. Va estar entre rei­xes fins al 1936 i durant tota la Guerra Civil va tor­nar a pre­si­dir la Gene­ra­li­tat. El gener del 1939, va mar­xar a l’exili, però un any més tard va ser detin­gut a la loca­li­tat fran­cesa de La Baule-les-Pins. El 15 d’octu­bre del 1940, va ser afu­se­llat al cas­tell de Montjuïc.

Josep Irla

Va ser pre­si­dent del Par­la­ment en plena Guerra Civil i el 1939, com la resta d’auto­ri­tats cata­la­nes, va haver d’exi­liar-se. Amb l’assas­si­nat de Com­panys, va esde­ve­nir pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat en apli­cació de l’Esta­tut i va pas­sar tota la seva vida fora de Cata­lu­nya. Va morir als 81 anys a la Pro­vença.

Josep Tar­ra­de­llas

Durant la Guerra Civil, va ocu­par diver­sos càrrecs a la Gene­ra­li­tat i el 1939 es va exi­liar. El 1954, Josep Irla, que estava molt malalt, va cedir-li el relleu i Tar­ra­de­llas es va con­ver­tir en pre­si­dent a l’exili. Va retor­nar a Bar­ce­lona l’any 1977 enmig d’una mul­ti­tud i va ocu­par el càrrec fins al 1980.

Jordi Pujol

Pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat entre el 1980 i el 2003, durant la dic­ta­dura es va carac­te­rit­zar per la seva lluita anti­fran­quista. El 22 de maig del 1960, va ser detin­gut i con­dem­nat a set anys de presó per la seva relació amb els dets del Palau de la Música –un con­cert d’home­natge a Joan Mara­gall, que es va con­ver­tir en un acte d’afir­mació naci­o­nal– i per la redacció del fullet Us pre­sen­tem el gene­ral Franco. Final­ment, Pujol va estar a la presó dos anys i mig.

Artur Mas

La con­sulta del 9-N va por­tar-lo al banc dels acu­sats, amb l’exvi­ce­pre­si­denta, Joana Ortega, i l’excon­se­llera Irene Rigau. Tots tres van aca­bar con­dem­nats. Mas, que va ser pre­si­dent entre el 2010 i el 2016, va ser cas­ti­gat amb una inha­bi­li­tació de dos anys per a càrrecs públics. Per aquest mateix procés del 9-N, el Tri­bu­nal de Comp­tes li va impo­sar una fiança de 5,2 mili­ons d’euros i li ha embar­gat la casa. Recent­ment, el jutge Lla­rena l’ha inclòs com a inves­ti­gat en la peça judi­cial oberta per un delicte de rebel·lió per la decla­ració d’inde­pendència.

Car­les Puig­de­mont

L’arti­cle 155 va ful­mi­nar-lo com a pre­si­dent i una part del govern va aca­bar entre rei­xes –encara hi són el vice­pre­si­dent Jun­que­ras i el con­se­ller d’Inte­rior, Joa­quim Forn. Puig­de­mont es va exi­liar a Bèlgica, amb els con­se­llers Puig, Comín, Ser­ret i Pon­satí, i va acon­se­guir que la justícia belga retirés l’euro­or­dre de detenció. Puig­de­mont, però, no pot tor­nar a l’Estat espa­nyol, on encara con­ti­nua vigent. Ara, es troba immers en una nova bata­lla legal per tor­nar a ser pre­si­dent.