Demostració de força dels sobiranistes corsos a Ajaccio

Després de les urnes, les manifestacions multitudinàries. Els nacionalistes corsos van tornar a fer ahir una altra demostració de força omplint els carrers d’Ajaccio, tres dies abans de la visita a Còrsega del president francès, Emmanuel Macron. Malgrat el fred i la pluja, milers de persones van manifestar-se ahir a la tarda a la capital administrativa d’aquesta illa del Mediterrani per demanar a París que “desencalli el diàleg” sobre les reivindicacions dels autonomistes i independentistes corsos, que es van imposar en les eleccions regionals del desembre amb el 56% dels vots.

“Es tracta d’una manifestació sense precedents durant aquests últims anys”, va assegurar el líder nacionalista Gilles Simeoni en declaracions a l’agència France-Presse. “Estem davant d’un missatge fort enviat pels corsos”, va afegir el president del govern regional de l’illa. Segons els organitzadors de la concentració, entre 22.000 i 25.000 persones van desfilar pels carrers d’Ajaccio, una assistència que les autoritats franceses van rebaixar a 6.000 manifestants. Més enllà de l’habitual ball de xifres, els dirigents sobiranistes van considerar-la un èxit en haver superat les 5.000 persones que el 2015 van manifestar-se a Còrsega per reclamar l’amnistia dels “presos polítics”. La d’ahir va resultar una marxa multitudinària –es tracta d’una illa de només 330.000 habitants– en què no van faltar ressonàncies amb el procés català.

Els principals dirigents

Darrere una gran pancarta amb l’eslògan “Demucrazia è rispettu pè u populu corsu” (Democràcia i respecte per al poble cors), la capçalera de la manifestació van ocupar-la noies joves amb banderes corses penjades al coll. D’altres manifestants van ensenyar fulls de paper on hi havia escrita la paraula “#Democrazia”.

“Visca la lluita de la independència!” i “Estat francès assassí!”, van esdevenir els crits més utilitzats pels manifestants. La manifestació no només va comptar amb la presència dels principals dirigents corsos –l’autonomista Simeoni i l’independentista Jean-Guy Talamoni, president de l’Assemblea corsa–, sinó també de Charles Pieri, l’antic cap del Front d’Alliberament Nacional Cors (FLNC), un grup terrorista que va abandonar la lluita armada el 2014.

Amb la mobilització d’ahir, els nacionalistes corsos augmenten la pressió sobre Macron, just abans de la seva primera visita a Còrsega com a president, que serà dimarts que ve mateix. El jove dirigent s’hi desplaçarà per commemorar el vintè aniversari de la mort del prefecte Claude Erignac, assassinat en mans del FLNC el 1998. Aquest desplaçament ha de servir per mesurar la posició del president francès respecte a les reivindicacions dels sobiranistes corsos.

Entre el 22 i el 24 de gener passats, Simeoni i Talamoni van reunir-se a París amb el primer ministre, Édouard Philippe, i els respectius presidents de l’Assemblée Nationale i el Senat. Va ser una operació de diàleg que no va donar els resultats esperats per als dirigents corsos. “L’estat es nega a tenir en compte la dimensió política de la qüestió corsa”, va declarar Simeoni, que va convocar aleshores la manifestació d’ahir.

Tot i que el govern francès està disposat a reformar la Constitució per concedir una certa autonomia a Còrsega, l’executiu rebutja les altres reivindicacions dels sobiranistes, com ara la cooficialitat de la llengua corsa o l’amnistia per als “presos polítics”.