Municipal
Vila vol trencar el pacte de govern de Llançà amb el PSC
Terminis
L’alcalde del PDeCAT diu que abans del 29 de març deixarà la decisió en mans de la militància
Afirma que “difícilment” es pot mantenir el pacte, com a mostra de “deferència envers la gent que pateix”
L’alcalde de Llançà, Pere Vila, està disposat a trencar el pacte de govern amb el PSC, que es va acordar fa poc més d’un any fruit d’una moció de censura que va servir per expulsar Guillem Cusí, d’ERC, de l’alcaldia. Vila, que és president de la Diputació i del PDeCAT a les comarques gironines, fa unes setmanes ja va transmetre la voluntat de sospesar la possibilitat de no complir el pacte de govern que van signar amb el PSC i que obligaria a cedir l’alcaldia a Francesc Guisset el dia 29 de març. Finalment, Vila va fer públic que vol revisar el pacte de govern amb el PSC en una entrevista a Empordà TV.
El cap de llista del PDeCAT preveu tres escenaris possibles, que se sotmetran a votació entre els associats i simpatitzants del partit en els pròxims dies. D’una banda, se sospesarà la possibilitat de trencar el pacte amb el PSC completament; de l’altra, també es plantejarà el manteniment de tots els acords inclosos en el pacte de govern excepte la cessió de l’alcaldia. El tercer escenari que es presentarà als associats i simpatitzants del partit és la possibilitat de no tocar cap dels acords signats el gener del 2017, tot i que aquesta no sembla que sigui ara mateix l’opció preferida.
“El meu partit ha plantejat obertament al PSC –explicava Vila– la possibilitat de continuar el pacte, tot i que no amb les mateixes condicions.” Vila ho plantejava clarament: “No podem donar l’alcaldia al PSC tenint en compte tot el que ha passat. S’han produït al voltant de 30 trencaments de pactes a Catalunya. Hi ha governs que es van trencar després de l’1 d’octubre i d’altres que ho faran en les pròximes setmanes”, assenyalava Vila.
La moció de censura per arraconar Guillem Cusí es va presentar el 27 de desembre del 2016, després de diverses setmanes de desgast del govern que formava el republicà amb els edils del PSC. L’eclosió de Cusí es va produir el 13 de desembre del 2016, quan va decidir fer fora del govern els dos regidors socialistes, Francesc Guisset i Sílvia Barris, a qui acusava d’haver-lo traït. Cusí, en aquell moment, va acusar Guisset de no haver volgut mai el pacte entre ERC, el PSC i APL que l’havia fet alcalde i assegurava que el socialista només s’hi havia vist empès per la militància. Cusí també va assenyalar amb el dit Pere Vila per haver “utilitzat la seva influència mediàtica” per desestabilitzar el govern, i en aquell moment ja donava per feta la moció de censura, que es va materialitzar un mes més tard. “Calia interrompre el pacte entre CiU i el PSC, perpetrat amb nocturnitat i traïdoria”, afirmava.
La moció de censura finalment es va executar el gener del 2017, moment en què el PSC i el PDeCAT van signar un pacte de 30 mesos per repartir-se l’alcaldia, de tal manera que, des del 29 de març fins al final del mandat, correspondria exercir-la a Guisset.
LES FRASES
Guisset: “Estem a l’expectativa de la seva decisió”
El portaveu del PSC a l’Ajuntament de Llançà, Francesc Guisset, assegura que ja feia dies que es veia venir el que ha passat. “El que m’ha dit en Pere [Vila] és que, arran de la inestabilitat del país, està rebent pressions de tota mena, també dels seus socis d’ERC, per trencar el pacte”, assegura Guisset. L’edil socialista considera que el futur del pacte és ara en mans de la militància del PDeCAT i entén que, “un cop hagin pres una decisió”, ja els ho comunicaran.
A parer de Guisset, cal emmarcar el canvi d’opinió de Vila en el context d’inestabilitat nacional: “Jo ho atribueixo als debats que es fan en clau nacional per trencar amb els presumptes «botiflers», els que vam donar suport al 155, que ara ens hem convertit en ciutadans de segona.”
El regidor d’Hisenda, Urbanisme i Coordinació Institucional ha intentat fer veure a Vila que es tracta d’una qüestió local: “Li vaig dir que calia interpretar-ho en clau local i municipal. El pacte ha funcionat bé i no té cap sentit ara canviar el que està signat.”
El PSC de Llançà considera que el pacte “és impermeable a les qüestions de país” i creu que l’acord de govern ja preveia que, en les qüestions nacionals, tots els grups tinguessin llibertat de vot: “Cada grup pot votar el que vulgui en qüestions de país. Sempre s’ha fet així i no ha passat mai res. I en qüestions municipals no hi ha hagut mai cap problema. Funcionem molt bé com a equip de govern. Nosaltres tenim un pacte i entenem que s’ha de complir.”
Municipis on el procés passa factura al PSC
E.C
Llançà podria ser el quart municipi de les comarques gironines on les conseqüències de l’1 d’octubre i de l’aplicació de l’article 155 passen factura a edils del PSC que tenien responsabilitats de govern –deixant de banda municipis com ara Figueres i Palafrugell, on la sortida dels socialistes va ser anterior i més en clau local–. El suport del PSC/PSOE a la política del PP en clau nacional –o, en el millor dels casos, l’absència de crítica explícita– ha malmès molts pactes municipals amb el PSC al país.
A la demarcació, el primer cas i el que va tenir més càrrega simbòlica va ser el de Girona ciutat, el dia 28 d’octubre, quan l’alcaldessa, Marta Madrenas (PDeCAT), va anunciar que els grups municipals del PDeCAT i del PSC trencaven “de mutu acord” el pacte de govern subscrit el març del 2016. A Blanes va ser el mateix alcalde, Miquel Lupiáñez, militant socialista des de feia 19 anys, que va decidir deixar el partit al novembre al·legant que el veia irrecognoscible. A Olot, l’alcalde, Josep Maria Corominas (CiU), també va anunciar a principis de novembre que feia fora els tres regidors socialistes de l’equip de govern per “qüestions de país”.