El Constitucional nega l’ús preferent de l’aranès

El TC ha anul·lat la con­si­de­ració de pre­fe­rent que la llei 35/2010 de l’occità, aranès a l’Aran, del Par­la­ment atorga a l’ús d’aquesta llen­gua res­pecte del cas­tellà i el català, tot i que ha con­si­de­rat cons­ti­tu­ci­o­nal que la norma faci­liti el seu ús nor­ma­lit­zat.

L’arti­cle 2 d’aquesta llei diu que l’aranès és la llen­gua pròpia de l’Aran, “d’ús pre­fe­rent de totes les ins­ti­tu­ci­ons de l’Aran, espe­ci­al­ment del Con­selh Gene­rau d’Aran, de l’Admi­nis­tració local i de les enti­tats que en depe­nen, dels mit­jans de comu­ni­cació públics, de l’ense­nya­ment i de la toponímia”. També esta­bleix que és “la llen­gua nor­mal­ment emprada per les admi­nis­tra­ci­ons cata­la­nes en les seves rela­ci­ons amb l’Aran”. L’advo­cat de l’Estat en nom del govern espa­nyol va recórrer con­tra la llei amb l’argu­ment que ator­gar pre­ferència en l’ús per part dels poders públics a una llen­gua ofi­cial en relació amb d’altres que també ho són és con­trari a la Cons­ti­tució. Aquesta és la tesi del TC, que es remet a la seva doc­trina d’acord amb la qual “la decla­ració d’una llen­gua com d’ús pre­fe­rent a les admi­nis­tra­ci­ons públi­ques i els mit­jans de comu­ni­cació públics és incons­ti­tu­ci­o­nal perquè trans­cen­deix la mera des­cripció d’una rea­li­tat lingüística i implica la pri­ma­cia d’una llen­gua sobre una altra en el ter­ri­tori d’una comu­ni­tat autònoma”.

El TC no con­si­dera incons­ti­tu­ci­o­nal la dis­po­sició de la llei sobre el fet que l’occità és la llen­gua nor­mal­ment uti­lit­zada per les admi­nis­tra­ci­ons cata­la­nes en les seves rela­ci­ons amb Aran, ni tam­poc que els ciu­ta­dans puguin acu­dir al seu ús lliu­re­ment, com a llen­gua ofi­cial que és.