De víctimes de brutalitat policial a sospitosos
Els primers afectats per les càrregues policials de l’1-O van començar a declarar ahir al jutjat de Girona
Els denunciants surten amb la sensació que els han interrogat com a sospitosos d’un delicte
La vintena d’afectats per les càrregues policials de l’1-O, que ahir van començar a declarar al jutjat de Girona, van sortir de la sala de vistes amb un sentiment d’incredulitat: “A vegades, semblava que et culpabilitzessin a tu del que va passar”, explicava una de les denunciants, la Montse Oller, en referència a l’actitud “insistent” de la fiscal i, fins i tot de la jutgessa. “Som aquí per intentar que hi hagi una mica de justícia, però el que m’han preguntat és què fèiem nosaltres allà, si havíem oposat resistència i si havíem sigut violents”, explicava la mateixa afectada.
El jutjat d’instrucció número 2 de Girona, que investiga les càrregues policials de l’1-O, començava ahir a prendre declaració als més de 200 afectats que van presentar denúncia. En declaracions a aquest diari, Albert Toy, un dels advocats voluntaris que assessora els afectats, confirma que no és gens habitual que el ministeri fiscal assisteixi a la declaració dels denunciants que venen a ratificar la seva denúncia, però ahir va ser així. Assistides pels advocats voluntaris, les declaracions d’aquestes vint primeres persones s’uniran a la querella conjunta interposada pels ajuntaments, en una tramitació que s’allargarà fins al 12 d’abril. El dia del referèndum totes aquestes persones eren als col·legis electorals gironins que hi havia a Pedret, al centre cívic Ernest Lluch o al pavelló de Sant Julià de Ramis. Els advocats voluntaris que assisteixen aquestes persones se centren a demostrar que l’actuació policial va ser desproporcionada. Una posició que contrasta amb la de la fiscal. En declaracions a l’ACN, un dels advocats voluntaris, Jordi Colomer, també admetia que les preguntes de la fiscalia “van més encaminades a justificar l’actuació policial” i fer veure que els denunciants “podrien estar obstruint” l’acció dels agents. “Nosaltres entenem que en cap moment hi va haver obstrucció, sinó brutalitat policial”, deia l’avocat.
Culpabilitzats
El dia 1 d’octubre, Montse Oller era a Pedret i recorda la càrrega policial “com un malson”. Una altra afectada, Mireia Ripoll, explica que a Pedret va perdre una arracada, li van estripar el jersei i ahir portava fotos que testificaven les lesions que va patir. L’Anna i en Hicham Fellahi eren en un altre centre de vot, a Sant Narcís. L’1-O, l’Anna va anar a defensar un home gran a qui la policia colpejava. Va ser aleshores, explica, quan un agent la va empentar, la va fer caure al terra, li va donar una puntada de peu als ronyons i li va trencar una costella. Després de declarar ahir, l’Anna explicava que s’havia sentit com si fiscal i jutgessa volguessin “convertir una denúncia per violència policial” en un delicte “per impedir una votació que consideren il·legal”.
Per la seva banda, en Hicham Fellahi considera que les càrregues policials van ser “inhumanes”. “Aquell dia vaig anar a votar i, mentre m’esperava, va entrar la policia i va començar a colpejar tothom”, recorda.