Política

L’SPD s’enfonsa en un caos intern que complica el futur govern de Merkel

Schulz formalitza la dimissió, però el relleu no es farà fins a un congrés a l’abril

El partit continua en caiguda lliure en els sondejos per problemes de credibilitat

Al Par­tit Soci­al­demòcrata (SPD) sem­bla que s’hi ha ins­tal·lat la norma no escrita de rebel·lar-se con­tra tot allò que surti de la seva cúpula. A la doble renúncia de Mar­tin Schulz –a con­ti­nuar al cap­da­vant de l’SPD i a ser minis­tre d’Afers Estran­gers d’Angela Merkel–, havia seguit el cap de set­mana pas­sat una ini­ci­a­tiva per acce­le­rar-ne el relleu a favor d’Andrea Nah­les, la cap del grup par­la­men­tari. Era una manera de girar full, alli­be­rar Schulz de res­pon­sa­bi­li­tats i con­cen­trar-se en la con­sulta entre els 463.000 mili­tants sobre el pacte de govern amb Merkel.

Ahir Schulz va anun­ciar la seva reti­rada en una breu com­pa­rei­xença pública, en què va insis­tir en la seva pro­posta que sigui Nah­les qui pren­gui el lide­ratge del par­tit. El relleu, però, no es farà efec­tiu fins a un congrés extra­or­di­nari pre­vist per al 22 d’abril. Fins ales­ho­res, ocu­parà la pre­sidència en fun­ci­ons Olaf Scholz, un dels sis vice­pre­si­dents de l’SPD i futur minis­tre de Finan­ces, si es mate­ri­a­litza la nova gran coa­lició.

Can­di­da­tura alter­na­tiva

La idea ini­cial era que Nah­les ocupés de manera imme­di­ata la pre­sidència en fun­ci­ons. Però el mateix dilluns s’havien escam­pat les veus en con­tra d’una suc­cessió imme­di­ata i a dit. Les crítiques pro­ce­dien de dife­rents dele­ga­ci­ons regi­o­nals. A més, i com del no-res, va sor­gir una con­tra­can­di­da­tura de l’alcal­dessa de Flens­burg, Simone Lange, dis­po­sada a llui­tar per la pre­sidència del par­tit. Flens­burg és una ciu­tat de 85.000 habi­tants a tocar amb la fron­tera de Dina­marca, i la seva alcal­dessa és una abso­luta des­co­ne­guda fins i tot per als afi­li­ats al par­tit. Nah­les pot­ser aca­barà com a pre­si­denta, però no serà de manera automàtica.

La sen­sació de falta de lide­ratge i de caos en el si de la segona força del país i sòcia del govern en fun­ci­ons de Merkel, amenaça d’ensor­rar aquest par­tit històric ale­many i abo­car-lo a la irre­llevància política. Els son­de­jos situen ara l’SPD en un 14,6% d’intenció de vot, qua­tre punts per sota del rècord a la baixa en què va caure en les elec­ci­ons gene­rals del 24 de setem­bre pas­sat (un 20,5%). En canvi, la for­mació ultra­dre­tana Alter­na­tiva per a Ale­ma­nya (AfD) ha gua­nyat mig punt i s’ha situat en el 13,2%, una distància peri­llo­sa­ment curta per als soci­al­demòcra­tes.

Difícil defensa

No hi ha grans vari­a­ci­ons per al bloc con­ser­va­dor de Merkel, que puja lleu­ge­ra­ment i se situa en el 33,3%. Però és clar que la can­ce­llera tam­poc no es pot per­me­tre tanta feblesa del seu soci de govern actual i, si ho auto­rit­zen les bases, també del seu quart man­dat. Com més cai­gui l’SPD, més difícil serà per a Merkel defen­sar les con­ces­si­ons fetes en el repar­ti­ment de minis­te­ris als soci­al­demòcra­tes –exac­ta­ment sis, entre els quals hi ha Finan­ces, Afers Estran­gers i Tre­ball–, en un intent d’asse­gu­rar-se el sí en la con­sulta vin­cu­lant que es farà a la militància de l’SPD sobre el pacte de govern per a una gran coa­lició.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.