Atemptat gihadista: tres àrees i sis claus

Avui fa tot just mig any de l’atemptat mortífer a Barcelona i Cambrils. Si posem els punts sobre les is, sorprèn que en el procés de dol no hi hagi hagut prou debat públic, com succeeix a Europa. Fem-ho.

Dit clar i català, no hi ha cap perfil unívoc dels terroristes gihadistes, però sí que existeix un patró del seu procés de radicalització, que és on cal clavar els ulls per entendre-ho.

Per comprendre de debò l’islamisme radical, ens cal anar a les tres àrees de coneixement implicades, i imbricades entre si, amb les seves sis claus d’anàlisi. Dit succintament: psicologia (frustració i edat), sociologia (organització i lideratge) i ciència política (ideologia i fanatisme). Anem a pams.

- Psicologia: frustració i edat. El gihadista cau en una frustració personal (la mort d’un familiar, separació de la parella o no comprar-se un preuat cotxe). Frustració, entesa com a vulnerabilitat psicològica, produïda en una determinada franja d’edat (adolescència i postadolescència), on la identitat és sacsejada. Sovint els terroristes es radicalitzen dintre del ventall que oscil·la dels 15 als 30 anys, com els gihadistes de Ripoll.

- Sociologia: organització i lideratge. La socialització que duu a la radicalització la fa una organització gihadista, com Estat Islàmic mitjançant les xarxes socials o Al-Qaida infiltrant-se en mesquites. La radicalització de Ripoll fou un híbrid. Es crea una dinàmica grupal sota un líder carismàtic amb dots per captar adeptes, com si es tractés d’una secta destructiva. El lideratge és presencial, com l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, o virtual com ho era Ben Laden.

- Ciència política: ideologia i fanatisme. Cal una ideologia política que els faci esdevenir extremistes, per creure’s el pretext que ells no són assassins sinó màrtirs per la causa del califat mundial. El gihadista té una adscripció tènue o forta vers la ideologia islamista radical, però prou mobilitzadora per caure en el fanatisme, basat en els cinc pilars de l’islamisme radical: antisemitisme (judeofòbia), antiamericanisme, antioccidentalisme, anti-drets humans (masclisme, LGTBIfòbia, etc.) i antidemocràcia.

Això passa amb tots els extremismes, tant se val si és un supremacista islamista o un supremacista blanc. El patró concorre amb l’autor del recent tiroteig de Florida, Nikolas Cruz, racista islamòfob de 19 anys, vulnerable per la mort mesos enrere de la seva mare adoptiva, i expulsat del seu institut després d’una baralla masclista amb la parella de la seva excompanya. El patró coincideix amb Younes Abouyaaqoub, islamista radical de 22 anys, que conduïa la furgoneta amb què va cometre els assassinats a la Rambla de Barcelona. El gihadista catalanomarroquí era un estudiant exemplar amb una feina fixa, però, a tall d’exemple, potser la vulnerabilitat psicològica li va venir de la seva dèria pels cotxes, i en volia un de més preuat per vanar-se fent virolles, tot i que, finalment, ho va canalitzar a través del gihadisme.

Així doncs, perquè es produeixi un atemptat terrorista, com el succeït a la Rambla de Barcelona i al passeig Marítim de Cambrils, calen alhora les tres àrees (psicologia, sociologia i ciència política) i les sis claus (frustració, edat, organització, lideratge, ideologia i fanatisme) del procés de radicalització.

La peça cabdal que tanca tot plegat és la ideologia política extremista que, mitjançant un procés de radicalització, els fa gent corrent però fanàtica. Ens cal menys superficialitat i més expertesa. Després del sagnant atemptat gihadista patit a Catalunya el 17 d’agost del 2017, només així extraurem les conclusions adients per fer polítiques públiques proactives, de prevenció de la radicalització.