Merkel demostra operativitat amb l’alta diplomàcia bilateral
La cancellera rep en un mateix dia la britànica May, el polonès Morawiecki i l’italià Gentiloni
Ankara allibera un periodista turcoalemany l’endemà de la reunió amb la dirigent alemanya
Una jornada rodona per a una cancellera necessitada de demostrar capacitat de maniobra, després de més de quatre mesos de govern en funcions: l’endemà d’haver rebut a Berlín el primer ministre turc, Binali Yildirim, Angela Merkel va poder expressar ahir divendres la satisfacció de tot el seu govern per l’alliberament de Deniz Yücel, el periodista turco-alemany que feia més d’un any que estava empresonat a Turquia. Yücel s’havia convertit en aquest llarg període en el rostre de les arbitrarietats turques i del destí d’altres ciutadans alemanys, convertits en presos polítics pel govern del president Recep Tayyip Erdogan.
“L’alliberament de Deniz Yücel demostra que les converses diplomàtiques tenen sentit”, va assegurar Merkel, qui el dia abans havia deixat clar davant Yildirim el “difícil moment” que passen les relacions entre Berlín i Ankara. Alemanya, amb tres milions i mig de ciutadans d’origen turc entre els seus 82 milions d’habitants, no es pot permetre trencar les relacions amb aquest soci de l’OTAN. Però el cas de Yücel havia portat Berlín a gairebé congelar els lligams amb Erdogan.
El rostre de Yücel, cansat però feliç, abraçat a la seva esposa en sortir de la presó, era la imatge del dia ahir a Alemanya. Hi ha cinc ciutadans alemanys més empresonats, als qui Ankara acusa de tenir vincles o complicitat amb el terrorisme i amb l’intent de cop d’Estat de l’estiu del 2016 a Turquia. “Som conscients que hi ha altres persones no tan conegudes a la presó, que també haurien de ser alliberades”, va dir Merkel.
La declaració de la cancellera va tenir lloc en una conferència de premsa amb el primer ministre polonès, Mateusz Morawiecki. Ahir mateix s’havia trobat amb l’italià Paolo Gentiloni i amb la britànica Theresa May. Totes tres trobades tenien prou interès. Amb el cap del govern de Varsòvia, per la línia del govern nacionalista polonès del partit al poder, Llei i Justícia, en confrontació amb la Unió Europea per les reformes del seu sistema judicial, tendent a eliminar la separació de poders. Amb Gentiloni, per les properes eleccions a Itàlia –previstes per al 4 de març– i el possible impacte dels populismes antieuropeus. I amb May, per les incògnites entorn el Brexit i l’estancament de les negociacions entre la UE i Londres.
En aquest context, Merkel no representa ara mateix l’estabilitat política, sinó el perill d’ingovernabilitat a Alemanya. La reedició d’una gran coalició amb els socialdemòcrates necessita encara el vistiplau a un pacte de govern per part de la militància d’aquest partit. I fins al 4 de març no se sabran els resultats vinculants entre el 463.000 afiliats al Partit Socialdemòcrata (SPD). Fins i tot si guanya el sí, no es calcula que Angela Merkel es pugui sotmetre a la investidura per a un quart mandat fins a Setmana Santa.