Acord sobre el període de transició del ‘Brexit’
El govern britànic accepta que Irlanda del Nord es quedi al mercat comú si no es troba “una altra solució”
Els comunitaris que s’instal·lin al Regne Unit fins al 2020 hi podran obtenir la residència
Les negociacions del Brexit surten del carreró sense sortida. L’enginyeria diplomàtica a banda i banda del canal de la Mànega va aconseguir ahir tancar un acord de transició i una salvaguarda per al problema irlandès. La primera ministra britànica es va assegurar la permanència a efectes pràctics del Regne Unit a la UE fins al 2020 oferint tranquil·litat a curt termini als mercats, empreses i ciutadans afectats pel divorci. El preu del temps: accedir temporalment a la inclusió d’Irlanda del Nord al mercat comunitari i garantir drets de residència fins al final de la transició. Ara bé, tal com deia ahir el negociador de la UE pel Brexit, Michel Barnier, “no és el final del camí” perquè queda molta feina per fer “en temes importants, especialment sobre Irlanda i Irlanda del Nord”.
Després de més de set mesos de negociacions, ahir finalment es va poder tancar el capítol sobre la transició del Brexit, que, segons Barnier, no deixa de ser “un pas” en el marc de l’acord de sortida, tot i ser “decisiu”. En aquest s’inclou la possibilitat que aquells ciutadans de la UE que s’instal·lin al país durant el període transitori obtinguin el permís de residència al Regne Unit després del Brexit.
Pactes comercials
Això també s’aplicarà a la inversa per als britànics. A banda, es confirma que la transició durarà 21 mesos, durant els quals el Regne Unit es mantindrà a la UE aplicant la seva normativa –incloent-hi els acords comercials internacionals– sense que el govern britànic pugui votar les decisions polítiques que prengui Brussel·les. Això sí, podrà negociar i firmar nous acords comercials durant aquest temps, que no podrà aplicar fins a la ruptura definitiva.
A falta d’una idea millor, Londres va acceptar ahir temporalment que Irlanda del Nord es quedi al mercat comú de la UE. És a dir, accedeixen a les exigències del club europeu “si no troben una solució” o “fins que en trobin una altra”. D’aquesta manera, mentre els britànics no trobin una fórmula viable per resoldre el dilema irlandès sense alterar la seva “integritat constitucional” britànica, els socis europeus s’asseguren que no hi haurà una frontera dura.
Ara bé, només és un pla B i els dos equips negociadors encara han d’afrontar les seves discrepàncies sobre el problema irlandès. Per això ahir Barnier va anunciar que tenen una “agenda detallada per a les converses en les pròximes setmanes” sobre la qüestió irlandesa.
L’altre territori britànic que posa en risc un acord pels seus conflictes fronterers amb un estat membre és Gibraltar. L’Estat espanyol no ha volgut perdre l’oportunitat de treure’n algun rèdit i Londres s’ha vist obligat a obrir una línia directa de diàleg amb Madrid, unes converses que, segons el negociador britànic, David Davis, estan sent “molt constructives”.
“Gibraltar surt de la UE”
Pel que fa a La Moncloa, el ministre d’Exteriors va dir ahir que estan negociant amb l’objectiu de resoldre “unes qüestions irritants” en la seva relació amb Gibraltar, com per exemple “les condicions de vida i treball” dels espanyols que travessen la frontera. Malgrat que les directrius estableixen clarament que l’acord de sortida de la UE només es podrà aplicar a aquest territori d’ultramar si el Regne Unit i l’Estat espanyol tenen un pacte, Barnier va deixar clar ahir que “Gibraltar surt de la UE”.