“Aquell dia vaig veure molt d’odi”

Samuel Colomer va presenciar –i patir– diverses de les agressions policials de l’1 d’octubre. Votava a Sarrià de Ter, on està empadronat, i quan va saber que a Sant Julià de Ramis la policia estava carregant, va marxar corrents cap allà. “Em vaig trobar amb quatre companys i al cap de deu minuts ja hi érem, ens vam col·locar entre la Guàrdia Civil i la gent, que estava molt exaltada perquè havia rebut fort i de valent.” La policia va anar retrocedint i aquest gironí està convençut que així es va aconseguir aturar una segona càrrega. Colomer i la resta de companys de la cadena humana que no només va protegir els ciutadans de Sant Julià de Ramis sinó també de moltes altres poblacions són bombers, professionals que abans del referèndum ja s’havien mobilitzat activament a favor del dret de vot i el dia de la consulta van defensar-lo posant en risc la seva integritat, com fan sempre que treballen. Ell, però, està més acostumat al foc que a tot el que va viure.

“La nostra missió era intentar que fos una jornada pacífica, però en molts casos va ser molt difícil calmar els ànims de la policia”, lamenta. Admet que va ser dur. “Quan fèiem la cadena humana, sentia darrere meu la gent que empenyia, la seva ràbia, la meva ràbia.” “A vegades estava com alienat –rememora– perquè havia de fer barrera però també m’identificava molt amb la gent del darrere, amb el meu poble, que trepitjaven.” En algunes poblacions, no només van fer d’escuts humans, sinó que també van fer les primeres cures. “A Salt, a l’escola El Gegant del Rec hi havia un home amb el cap mig obert, una senyora al terra amb ansietat, sabies que arribaves tard, era tanta la impotència...”, relata Colomer. El pitjor, però, encara havia d’arribar.

Al migdia, els bombers van arribar al barri gironí de Sant Narcís i va ser “la debacle”. “Quan la policia va intentar sortir del col·legi, a l’obrir pas esbatussava a tothom i vam rebre nosaltres perquè estàvem a primera línia.” Va anar parant com va poder cops amb el braç i va intentar dialogar amb el policia “més violent”. “Per darrere senties les porres, venien a picar, allà ho van deixar molt clar.” El que més té gravat són les cares dels que pegaven. “Vaig veure molt d’odi.” També amenaces com “Bomber, treu-te el casc i et parteixo la cara”. Per tot això ha presentat una denúncia (que inclou el número d’identificació de l’agent més agressiu). Tot i que tem que s’arxivarà, ell ja ha declarat. “Em van tractar fatal, em volien fer sentir culpable, que entrés en contradiccions per fer-me veure que com a bomber hauria hagut d’anar en contra de la gent, però no ho van aconseguir.” Malgrat el mal tràngol i tot el que ha passat després, Colomer i els seus companys segueixen “motivats”. “Tenim ganes de continuar treballant perquè és un projecte que creiem que ens portarà un país millor.”