“La vulneració de drets és planificada”

Abans del referèndum, els advocats ja havien fet molta feina prèvia assessorant la gent i responent dubtes com ara si els presidents i vocals de les meses electorals s’exposaven a algun risc, però se’ls va girar feina de seguida. Abel Pié és degà del Col·legi d’Advocats de Manresa i havia mobilitzat una seixantena de voluntaris que es van repartir pels col·legis del Bages i el Moianès. En aquestes comarques hi va haver càrregues en quatre poblacions –Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Fonollosa i Castellgalí–, així que els professionals del dret que seguien la jornada es van convertir en testimonis i estan testificant en les denúncies presentades. “Vam comprovar la resistència passiva exercida per la població i la violenta resposta de la Guàrdia Civil, així que vam decidir donar suport als lesionats i afectats i vam preparar una denúncia per cada municipi.” En els casos més greus –“Després de sis mesos, encara hi ha una persona de baixa”– la denúncia s’ha fet individualment, així que en total el col·legi de Manresa en porta set. Representen més de 50 lesionats i, com explica Pié, els tràmits estan molt més avançats que a la resta de Catalunya. Catorze policies ja han declarat davant la jutgessa de Manresa, arribats de Madrid i d’altres punts de l’Estat espanyol, i s’ha demanat que dos dels agents, un capità i un tinent, hagin de testificar ja com a investigats.

Pié feia d’advocat voluntari a Manresa juntament amb un company. Va pujar a casa un moment i allà va veure les primeres imatges de càrregues. “Va ser molt dur perquè un advocat de Castellgalí va gravar des del terra unes imatges, estava allà per informar els ciutadans dels seus drets i es va haver d’estirar per salvaguardar la seva integritat”, reflexiona remarcant la paradoxa. “No ens esperàvem aquesta violència. En les reunions prèvies –explica–, els advocats havíem de recordar que si la Guàrdia Civil venia s’havia d’identificar, podíem demanar l’acta judicial, aixecarien acta de tot el que s’emportessin...” “De fet, si haguéssim sabut com aniria tot, hauríem fet tàndem amb metges i infermers”, ironitza seriós.

La feina de Pié i la resta d’advocats voluntaris va ser intentar calmar la gent. També agrupar i posar en contacte els damnificats. “Si no haguéssim fet aquesta feina no hauria estat possible la batalla judicial actual.” De la seva àrea d’influència, denuncia fets greus com ara que a Fonollosa els lesionats van haver d’anar fins a l’ambulància perquè la policia no la va deixar passar pel cordó de seguretat. “L’avantatge és que hi ha vídeos de tot”, recorda.

Entre els juristes hi ha molt debat al voltant del procés i la consulta, però Pié diferencia: “La gent et pot discutir la validesa del referèndum jurídicament, però el problema és fins a quin punt, per tal d’evitar un acte polític, pots limitar els drets fonamentals de les persones.” La impotència que va sentir i sent també amb irregularitats com ara l’empresonament dels Jordis i els consellers és “absoluta”. “És una suma de vulneracions dels drets que s’escapa a qualsevol situació de civilització moderna.” “Com que ens toca creure en la justícia, som un col·lectiu d’advocats conscienciats que arribarem fins al final per demostrar aquesta vulneració de drets orquestrada i planificada”, avisa.