La rebel·lió, només pels CDR

Sense pre­ce­dents

La “violència” i la rebel·lió que ara es vol atri­buir als CDR té un clar biaix polític, perquè s’han donat mol­tes acci­ons sem­blants d’altres col·lec­tius que mai s’han vol­gut cas­ti­gar amb aquesta duresa. La mateixa cam­pa­nya #novull­pa­gar va supo­sar en un pri­mer moment 100.000 denúncies de les con­ces­sionàries, però final­ment només unes 6.000 van aca­bar en mul­tes i la judi­ci­a­lit­zació va ser mínima.

Ara mateix, els veïns de Múrcia estan en peu de guerra per recla­mar que es facin sub­terrànies les vies del TAV que tra­ves­sen pel mig la ciu­tat. Fa mesos que es mani­fes­ten i alguns ciu­ta­dans ja han rebut diver­ses san­ci­ons –es cal­cula que arri­ben a prop de 35.000 euros– i hi ha hagut for­tes càrre­gues poli­ci­als, però de la paraula rebel·lió ningú n’ha dit ni piu. Només fal­ta­ria, perquè de rebel·lió no n’hi ha. Una situ­ació lògica i cohe­rent, excepte quan es parla de Cata­lu­nya i el procés. Des de Madrid, estan obses­si­o­nats a fer veure que només els CDR tallen car­re­te­res i això implica una gran violència. Tot­hom, qui més qui menys, recorda alguna pro­testa veïnal en què dese­nes o cen­te­nars de per­so­nes s’han plan­tat al mig d’una artèria prin­ci­pal i han atu­rat el trànsit durant hores per així fer més evi­dents les seves rei­vin­di­ca­ci­ons.

Però, en aquests casos ni l’Audi­en­cia Naci­o­nal ni cap jut­jat han emès un comu­ni­cat tan dur com el de dilluns amb els CDR.

Un dels pocs casos recents en què el delicte de sedició –no de rebel·lió– ha pres forma va ser l’any 2010, quan més de 600 con­tro­la­dors aeris van ser acu­sats de pro­vo­car el caos aeri durant el pont de la Cons­ti­tució per una supo­sada vaga sal­vatge que va afec­tar més de 65.000 viat­gers. Ales­ho­res, el lla­vors fis­cal gene­ral de l’Estat, Cándido Conde-Pum­pido, va anun­ciar que dema­na­ria penes de fins a vuit anys de presó per als con­tro­la­dors per haver aban­do­nat pre­me­di­ta­da­ment el lloc de tre­ball i haver pro­vo­cat d’aquesta manera danys greus als ciu­ta­dans. Segons la seva opinió, era com si els met­ges mar­xes­sin d’un hos­pi­tal i dei­xes­sin sense aten­dre ni cui­dar els malalts.

Aquell epi­sodi va tenir una gran volada mediàtica i política, però, fins ara, no s’ha produït cap con­demna i algu­nes fis­ca­lies, fins i tot, no van arri­bar ni a impu­tar el delicte de sedició. Una vin­tena de jut­jats de l’Estat han anat arxi­vant els pro­ce­di­ments i actu­al­ment només en que­den dos d’oberts: a Palma, amb 82 impli­cats, i a Madrid, amb 134, però que ja no estan acu­sats de sedició, sinó d’aban­do­na­ment del seu lloc de tre­ball.

Cri­mi­na­lit­zació

L’intent de cri­mi­na­lit­zació dels CDR ha arri­bat a tal punt que ahir el por­ta­veu de Cs al Congrés dels Dipu­tats, Juan Car­los Girauta, va atri­buir a la kale bor­roka l’atac a un con­ces­si­o­nari a Bar­ce­lona, una cir­cumstància que els CDR i els matei­xos pro­pi­e­ta­ris van des­men­tir.

La for­mació taronja també va dis­pa­rar amb bala con­tra Òmnium Cul­tu­ral i l’ANC en el marc d’aquesta ofen­siva con­tra l’inde­pen­den­tisme: el secre­tari gene­ral de Ciu­ta­dans, José Manuel Ville­gas, es va mos­trar par­ti­dari de deba­tre la il·lega­lit­zació de la Fun­dació Fran­cisco Franco, que va equi­pa­rar amb les asso­ci­a­ci­ons inde­pen­den­tis­tes cata­la­nes perquè “defen­sen valors que van clara­ment en con­tra dels valors cons­ti­tu­ci­o­nals”.