Als assistents al dinar amb el rei

Benvolguts amics,

Ja em permetreu que us tutegi i us qualifiqui d’amics. L’edat em justifica el tuteig i la relació personal que tinc amb molts de vosaltres em facilita parlar d’amics. Espero continuar-ho essent, després d’aquesta carta. A Catalunya estan passant coses. En deu anys, la meitat com a mínim de la població ha definit el seu catalanisme com a independentista. Jo ja ho era abans del 2010, perquè soc historiador i m’adono de com de difícil és conviure amb un Estat que no ens entén i que no ens vol entendre. Per justificar la meva actitud i quan m’ho pregunten els dic: “Com és possible que no hi hagi hagut cap català president del govern espanyol, després del general Prim?” Espero que entengueu el que vull dir.

Les manifestacions sobiranistes que hi ha hagut a Catalunya han estat sempre pacífiques. Qui més pot dir que han sortit dos milions de persones al carrer en les quals no s’ha trencat ni un vidre i en les quals es veien cotxets de criatures i persones de la meva edat?

No sé si vau demanar al rei que demani al govern espanyol que no espatlli l’ambient pacífic que hem tingut. Parlar que hi ha hagut rebel·lió per part dels empresonats és indecent. Soc advocat però prefereixo utilitzar paraules que no són jurídiques, però entenedores. Ara parlen de terrorisme, aplicat a grups que van alçar les barreres de peatge de les autopistes o que van tallar carreteres. Són accions que es poden qualificar de gamberrades o de molestes o de no desitjables, però mai de terrorisme.

No sé si vau comunicar al rei que el catalanisme demana diàleg de veritat i que amb repressió judicial i policial només es farà que empitjorar les coses. Potser aconseguirà que la meitat dels catalans es baralli amb l’altra, però això no seria desitjable per a ningú. Si vol ser rei, que no es presenti com un manat del govern espanyol. Seria bo que parlés amb empresaris, amb obrers, amb polítics, amb mestres, amb tothom, però no per a donar les consignes que li donen a Madrid, sinó per a escoltar-los, que al cap i a la fi és la primera funció de la reialesa: escoltar.

Espero que el dinar fos profitós per al poble de Catalunya, per a independentistes i per a no independentistes, que és a qui us deveu. Deixeu-me pensar el que vulgui, però deixeu-me també demanar-vos que no prengueu partit –i no em refereixo a cap partit polític– per aquells radicals, ignorants de bona fe o oportunistes polítics, que tan mal fan a Catalunya. I no parlo dels nombrosos personatges que tenen molta mala llet.

Amb tot l’afecte, F. Cabana.