Desenvolupeu empatia

Dilluns passat va tenir lloc a Barcelona l’entrega de despatxos als nous jutges amb la presència del rei. Gema Espinosa directora de l’Escola Judicial i esposa del magistrat Pablo Llanera, va demanar als nous graduats que “desenvolupessin empatia”. Realment dir això davant de tots els alts càrrec judicials i del rei, i del seu marit, té valor perquè empatia, segons el diccionari, és la “facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb el qual hom es relaciona”. De veritat que quan vaig escoltar aquestes paraules ràpidament vaig pensar en els presoners i els exiliats polítics i les seves famílies. A banda d’aquest fet puntual i, diria jo, protocol·lari, la resta del discurs i dels altres, i també totes les imatges mostrades, van ser un enaltiment de la figura del magistrat Pablo Llarena, que feia sospitar més una benedicció de l’a por ellos que no pas d’empatia, especialment quan feia poques hores la justícia alemanya l’havia desautoritzat.

Tot l’acte va ser ben estrany: vetada l’assistència dels polítics democràtics catalans, fent un cordó policial i tancant una escola de música del recinte on es feia l’acte, inutilitzant-los els aparells de música, demostra la poca empatia que hi ha entre la corona i el poble català. Quan un cap d’estat d’un país democràtic ha de viatjar amb aquestes prevencions, sense contacte amb els polítics democràtics de la comunitat que visita, i allunyant el poble del seu itinerari, és que quelcom greu li està passant.

Fa molt de temps vaig escriure que les polítiques del govern de Rajoy posarien en molts problemes la monarquia, pensant en el que feien a Catalunya, i les evidències són ben clares, avui el monarca ha perdut tota empatia amb una gran majoria de catalans, que ja es declaren obertament republicans. I també hem de dir que el monarca s’hi posa bé perquè d’ell és la responsabilitat última de seguir la seva agenda o iniciar-ne una de pròpia.

Acabat l’acte, el rei, per tenir contacte amb la societat, va anar a dinar amb un grup d’empresaris: Salvador Alemany, president d’Abertis; Luca de Meo, president de Seat (que va tornar a insistir que estaven molt bé a Catalunya i que no tenien motiu per marxar-ne); Josep Oliu, president del Banc Sabadell; Rafael Fontana, del bufet d’advocats Cuatrecasas; Joaquim Gay de Montellà, president de Foment; Juan José Bruguera, president del Cercle d’Economia; Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç de Barcelona; Francesc Reynés, president de Gas Natural, i Josep Crehueras, president del Grup Planeta. Si mirem la llista dels convidats hom observa dues coses: la primera és que sempre són els mateixos i que Catalunya és la comunitat industrial líder de l’Estat espanyol i ben segur que es podria eixamplar la llista. El segon és que, llevat de poques excepcions, podríem endevinar quin va ser el seu discurs, si és que algú va parlar, perquè pel que fa a la majoria el seu nivell d’empatia amb Catalunya ha estat el de traslladar ostensiblement i publicitàriament la seu social fora de Catalunya, com una intromissió política contrària al procés. Per tant, els inputs que va rebre i rep el monarca de la realitat social catalana, han de ser necessàriament aduladors per la seva política amb Catalunya. Tots aquests empresaris fa anys que tenien i tenen el poder suficient per reclamar al govern un canvi d’actitud pel que fa al tracte que rebem els catalans, fins i tot hi ha casos que aquesta ignomínia perjudica la seva empresa. I, malgrat tot, callen i aplaudeixen.

Dubto que cap expliqués al monarca el greuge persistent del mal finançament català i que per subsistir, tot i generant prou recursos, ens obliguen a endeutar-nos cada any assolint ja una xifra rècord de 77.740 milions d’euros el 2017 i que la reforma del finançament autonòmic acumula tres anys de retard per l’incompliment de la llei pel que fa al govern espanyol. També dubto que se li hagi detallat el dèficit d’inversions en infraestructures, que són un element crític per ser competitius.

Desenvolupeu l’empatia, senyor!