El Parlament contra Llarena

Quart intent d’investidura bloquejat. El president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar ahir el ple d’investidura de Jordi Sànchez, després de la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de no permetre que fos votada la seva candidatura com a president de la Generalitat, en rebutjar la petició d’un permís perquè fos traslladat a la cambra o perquè hi participés per videoconferència. La mesa del Parlament es reunirà amb caràcter d’urgència aquest matí i, segons fonts parlamentàries, Torrent proposarà que la cambra presenti una querella contra el magistrat per prevaricació. Si la circumscriuen a la justícia espanyola, l’hauran de presentar al mateix Tribunal Suprem. JxCat, ERC i la CUP van coincidir en la necessitat de donar una resposta conjunta al que consideren una vulneració de les mesures cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de l’ONU. Els dos futurs socis de govern tenen majoria absoluta a la mesa per impulsar la mesura judicial. Cs, però, ho denunciarà perquè ho creu “il·legal”.

Torrent i la defensa de Sànchez s’havien dirigit a Llarena per demanar-li que garantís a l’expresident de l’ANC l’exercici dels seus drets polítics després del pronunciament de l’ONU. Llarena, però, va argumentar la necessitat de limitar parcialment els drets de Sànchez per assegurar els drets constitucionals i polítics dels espanyols i de l’electorat català. “Avui em pregunto si els catalans van tornar a delinquir el 21-D dipositant els seus vots a les urnes”, va declarar Sànchez a Twitter.

El fet que és que JxCat i ERC preveien que Llarena impediria la investidura de l’expresident de l’ANC, vistos els precedents. Però més enllà de la presentació de la querella, la resposta dels tres grups independentistes està igual de lluny d’embastar-se. Tot i les presses d’ERC per formar un govern “efectiu” tan aviat com sigui possible, JxCat no preveu proposar amb immediatesa un altre candidat. Encara més, no garanteix no demorar la presentació d’un quart nom que permeti aixecar el 155, tot i que, tal com va explicar aquest diari, fonts del grup de Puigdemont van negar des del primer moment el compromís perquè es formés l’executiu abans de Sant Jordi com reclamaven els republicans. Consideren que hi ha temps fins al 22 de maig, la data límit per a la convocatòria d’eleccions. La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va plantejar obrir una “reflexió” sobre si l’independentisme està disposat a “seguir el joc” a l’Estat, en un context en què la CUP manté que s’ha d’investir Puigdemont.

El grup parlamentari de JxCat es reunirà dimecres a Berlín per decidir el pròxim pas a fer, després de mantenir contactes amb el mateix Sànchez, a Soto del Real, i amb els consellers Jordi Turull i Josep Rull, a Estremera. Puigdemont marcarà el camí a seguir, quan hi ha veus a JxCat que insisteixen en la seva investidura. Una opció que no han descartat mai, però per a la qual necessitarien, almenys, que s’hagués reformat la llei de presidència. ERC tampoc ha vist mai clar que la mesa hagi d’assumir riscos per una investidura que l’Estat vetaria i no permetrien aixecar el 155. Puigdemont va denunciar la situació en una piulada: “No respecten el resultat de les eleccions. No respecten la majoria parlamentària. No respecten les Nacions Unides.” El president de la Generalitat es va reunir ahir a la capital alemanya amb el seu antecessor al càrrec, Artur Mas, per primer cop des de l’alliberament de Puigdemont.

Per JxCat, el jutge ja no diu tan sols que presentin un candidat que no estigui processat, sinó que està dient que qualsevol candidat independentista no és “elegible” tot i que JxCat, ERC i la CUP es van presentar amb un “programa electoral republicà”. És, va dir Artadi, un “cop d’estat togat”. “El que estan dient és que qualsevol candidat que proposem és susceptible d’acabar a la presó”, va denunciar Josep Costa, també diputat de JxCat i vice-president primer del Parlament. El que s’hauria de prioritzar, creu, és dirimir com es pot constituir un executiu “sense que això signifiqui que tots acabem a la presó”.

ERC reiterava la necessitat, però, de formar un govern de manera urgent perquè l’independentisme sigui “més fort” per afrontar la repressió. La gestió dels Mossos d’Esquadra i dirigir els mitjans públics de comunicació els enfortiria, troben. Així ho va defensar el portaveu dels republicans al Parlament, Sergi Sabrià.