Bàscara celebra el 87è aniversari de la República a cobert

L’Ajuntament de Bàscara va celebrar ahir el 87è aniversari de la proclamació de la II República amb un acte d’homenatge a “totes aquelles persones que han lluitat en contra de règims dictatorials i feixistes i que han vessat la seva sang per les llibertats i els drets humans”, segons el manifest que va llegir l’alcalde, Narcís Saurina, poc abans de descobrir la bandera republicana penjada a l’escenari de la Sala Municipal. La pluja persistent que va caure tota la nit i al matí, i que ja havia obligat a suspendre la visita guiada al camp d’aviació de Canet de la Tallada, va impedir que la bandera republicana fos hissada a la plaça Major tal com era previst, imposant-se a l’esquifida bandera espanyola que oneja com un mocadoret al balcó de l’ajuntament “per imperatiu legal”.

Almenys de manera provisional, el símbol republicà es va penjar, doncs, al teatre de la Sala Municipal, on Saurina va servir-se d’una citació de l’independentista irlandès James Connoly (“Els grans ens semblen grans només perquè estem agenollats: alcem-nos!” ) per advertir a la vintena d’assistents a l’acte que “si no ens revoltem, se’ns menjaran vius i massacraran tot allò en què creiem”. Establint una comparació explícita amb la situació política actual, l’alcalde de Bàscara, un municipi empaperat d’estelades, llaços grocs i cartells a favor de la independència i la llibertat dels presos, va encoratjar els ciutadans a “no conformar-se a veure passar la vida i la història des del sofà de casa”, i va acabar la seva al·locució amb el crit: “Visca la República i mori la monarquia!”

Per acabar d’amarar el públic d’esperit republicà, l’actriu Txe Arana i la violoncel·lista Frances Bartlett van oferir tot seguit al mateix teatre un recital de poemes d’autors com ara Rafael Alberti, Luis Cernuda i Miguel Hernández, al final del qual es va servir un vermut a base d’olives, patates xips, refrescos i tortell de festa grossa. A la tarda, els actes de commemoració van continuar amb la conferència de l’historiador Albert Riera i Pairó sobre Aquell estat que va durar quatre dies: la República de 1931,i la que va oferir l’investigador Xavier Andreu sobre l’exili republicà.