L’Iran i els aranzels, eixos de la setmana europea de Trump

Setmana gran d’Europa a la Casa Blanca. Dos dels seus líders més preeminents, el francès Emmanuel Macron i l’alemanya Angela Merkel, passen per Washington en un últim intent diplomàtic de controlar el president nord-americà, Donald Trump, que amb la seva política aïllacionista ha posat en escac la relació entre les dues bandes de l’Atlàntic.

Hi ha dos assumptes clau en l’agenda, amb dues dates límit que manifesten la urgència de les trobades. Si Trump no afluixa ni canvia de parer, l’1 de maig imposarà aranzels a mig món i donarà el tret de sortida a una guerra comercial de facto. El 12 de maig és el dia que els EUA han de prendre una decisió sobre el pacte nuclear amb l’Iran, i tots els rumors indiquen que volen estripar-lo.

Europa no vol que cap dels dos escenaris es faci realitat, i ha de jugar les millors cartes per convèncer Trump que una guerra d’aranzels amb la Unió Europea i les potències econòmiques mundials no és propícia en el context actual.

Encara més urgent és l’assumpte nuclear amb Teheran, i la pressió per arribar a un acord que no alteri la situació actual és màxima. En aquest sentit, el ministre d’Afers Estrangers iranià, Javad Zarif, va advertir diumenge en una entrevista a la CBS que la resposta al trencament del pacte “no serà agradable” i que molt probablement significarà “la represa de les activitats nuclears a una major velocitat”.

Qui millor ha pogut maniobrar en la dimensió desconeguda que representa Trump és Macron. Des de la primera incòmoda encaixada, el president francès és un dels líders mundials que ara són més propers a la Casa Blanca.

S’entenen perfectament i les trucades entre ells són gairebé setmanals. El president nord-americà veu en el francès una figura semblant a ell mateix –un home desconegut en la política convertit en líder– i que sap dir-li les coses com les vol sentir. Trump, que veu les relacions personals com una qüestió de sensacions, ha trobat la química en la figura de Macron.

L’aliança es va reforçar després del bombardeig coordinat a Síria com a represàlia del presumpte atac químic a Duma: París s’hi va sumar gairebé sense pensar-s’hi. D’altra banda, Trump encara parla meravelles de la visita que va fer a París, de la desfilada militar als Camps Elisis i del sopar a la torre Eiffel.

“Els Estats Units necessiten un aliat. Som l’aliat”, va resumir Macron en una recent entrevista a Fox News. El savoir faire del francès es preveu clau per controlar l’amenaça de Trump, que pot convertir-se de la nit al dia en un cavall desbocat i canviar el panorama mundial en un moment.

La posada en escena de l’estada del cap de l’Elisi a Washington és un missatge en clau diplomàtica. Serà la primera visita d’estat de l’era Trump, amb sopar d’honor i rebuda al més alt nivell. Fa dies que Washington està vestida de gala, amb banderes franceses per tot arreu i reforç de la seguretat.

Aquest tipus de rebuda només està programada com una demostració de l’amistat bilateral. Amb el gest, Washington dona la benvinguda a París a la primera línia de les potències mundials, en detriment d’Alemanya i el Regne Unit.

L’ofensiva europea es consolidarà divendres. Merkel arribarà a Washington amb els mateixos punts en l’agenda, disposada a actuar de manera coordinada amb els aliats europeus per posar més pressió sobre el Despatx Oval. La visita de la cancellera s’ha organitzat com una visita rutinària, de perfil més baix que la de Macron. Líder europea indiscutible per Barack Obama, Merkel ha vist com el francès li arrabassava el títol.