De flors, fotos i nassos de pallasso

Arriba Miquel Iceta a la caseta dels soci­a­lis­tes a la ram­bla de Cata­lu­nya de Bar­ce­lona, uns quants car­rers més amunt del que ocu­pava nor­mal­ment vora Cana­le­tes,i un grup de joves entona Don’t stop me now, de Queen, la balla­ruga del qual el va cata­pul­tar en la cam­pa­nya del 27-S. Els polítics s’enfron­ten avui, Sant Jordi –el pri­mer després de l’1-O, la presó i l’exili–, a tota una prova de popu­la­ri­tat, la de la gent que se’ls topa, i, més enllà d’això, el líder del PSC és rebut amb rela­tiva indi­ferència, com l’estand on s’ofe­rei­xen alguns lli­bres sobre la ter­cera via, d’altres sobre fede­ra­lisme i encara alguns altres des­qua­li­fi­cant el procés. De fet és una caseta força dis­creta, com ho és la breu estada d’Iceta allà, on fins i tot es posa en segon pla quan el por­ta­veu Sal­va­dor Illa denun­cia les pin­ta­des que li han fet a casa seva, o fins i tot l’alcal­da­ble Jaume Coll­boni fa callar el seu inter­lo­cu­tor quan es dis­posa a par­lar davant de la premsa.

No gaire més ampli és l’estoc a l’estand del PDe­CAT –situat un pèl més avall, davant del de la CUP–, on venen lli­bres del pre­si­dent Puig­de­mont quan encara no ho era (Cata... què?), l’exal­calde Trias o l’euro­di­pu­tat Tre­mosa, així com urne­tes de l’1-O. En una de gran, a més, recu­llen mis­sat­ges per als pre­sos polítics. En la línia d’Iceta, la líder, Marta Pas­cal, hi té un pas també fugaç i força dis­cret.

El PP és unes illes de cases més avall, just davant d’una para­deta on unes noies amb nas de pallasso divul­guen la labor dels Palla­pu­pes. Ves per on, també, és el punt on es va pro­duir la reacció “tumultuària” del 20 de setem­bre que s’uti­litza per tenir els Jor­dis a la presó. Avui a la porta no hi ha cot­xes de la Guàrdia Civil, sinó una fur­go­neta de Rea­gru­pa­ment i dues motos dels Mos­sos, que refor­cen la segu­re­tat popu­lar. Tot i que no els caldrà pas actuar, perquè tot just s’escol­ten comen­ta­ris en pri­vat de des­a­pro­vació i algun via­nant que es des­via quan, de lluny, veuen el líder, Xavier García Albiol. Dues senyo­res s’hi acos­ten per dema­nar-li diàleg. “Estic d’acord que cal rebai­xar posi­ci­ons”, con­testa ell, abans d’enviar davant de la premsa una nova onada de des­qua­li­fi­ca­ci­ons al sobi­ra­nisme.A l’estand, per cert, només hi tenen dos lli­bres: Usted puede sal­var España i Tabar­nia. La pesa­di­lla de los inde­pen­den­tis­tas...

El pas de Roger Tor­rent per la caseta d’ERC cap­gira la impressió de tebior. Tot­hom es vol fer fotos amb el pre­si­dent del Par­la­ment, que rep un bany de mas­ses davant de l’alcal­da­ble Alfred Bosch i els actu­als homes forts del par­tit, Pere Ara­gonès i Sergi Sabrià, que que­den en un dis­cret segon pla. “Inves­tiu Puig­de­mont ja!”, crida un noi en veure l’estand, on avui fir­ma­ran lli­bres una pila d’autors pro­pers, com ara la dipu­tada Jenn Díaz... o l’exdi­pu­tat de Podem Albano Dante Fac­hin, també força sol·lici­tat a les fotos. Voldrà dir res?

Ara que, per a fotos sol·lici­ta­des, si algú riva­litza amb Tor­rent pel top és Inés Arri­ma­das. La líder de Cs arriba com una diva a l’estand del par­tit –que fins lla­vors anava fent amb més pena que glòria, ofe­rint roses car­bas­ses i tot just un lli­bret sobre la for­mació–, envol­tada de la direcció a Cata­lu­nya i un núvol de càmeres.“Agafa’l, que no mos­se­guen... oi que no mos­se­gueu?”, exclama una dona amb bufanda groga a la seva acom­pa­nyant, quan li ofe­rei­xen un punt de lli­bre. A Arri­ma­das, la reben amb crits de “Pre­si­denta!”, i “Guapa de España!”, tot i que també se sent algú que li crida “Corta el rollo!” men­tre fa decla­ra­ci­ons o, al final, un noi que s’hi apropa a crits de “Ver­go­nya!”. Molta gent es para a fer foto­gra­fies, i també molts pas­sen de llarg dei­xant anar comen­ta­ris de rebuig. “És molt mona, però és un tap de bassa”, exclama una dona gran, men­tre Arri­ma­das s’espera per a una entre­vista tele­vi­siva en directe, l’enèsima.

Per tro­bar l’estand de Bar­ce­lona en Comú cal anar al cap­da­vall de la Ram­bla, a Santa Mònica, on l’alcal­dessa Ada Colau treu el cap fugaçment abans de dinar. Treu el cap lite­ral­ment, perquè posa la cara en un dibuix d’un cava­ller sant Jordi que lluita per la igual­tat de gènere. Colau, que du una rosa groga a la solapa, espera que li pen­gin la foto i se’n torna Ram­bla amunt. De tor­nada a la plaça de Sant Jaume, on JxCat simbòlica­ment ha vol­gut ini­ciar al matí els con­tac­tes amb la premsa, veurà un munt de rams grocs a les tan­ques de la façana del Palau de la Gene­ra­li­tat. No és pas un Sant Jordi nor­mal, aquest...