Denuncien 9 mestres acusats de vexar fills de guàrdies civils
La fiscalia du al jutjat els professors, d’un institut de Sant Andreu de la Barca, perquè considera que van “humiliar” aquests alumnes després de l’1-O
Ho atribueix a una discriminació “per nacionalitat”
Cinc mesos després d’iniciar la investigació, la fiscalia de Barcelona ha decidit fer un pas més i denunciar al jutjat nou professors de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, perquè considera que van tenir “un comportament humiliant i sectari” amb els alumnes que són fills de guàrdies civils després de l’1-O. El cas està damunt la taula del jutjat d’instrucció número 3 de Martorell.
La fiscalia va començar a investigar el cas al novembre –després de rebre un atestat de la Guàrdia Civil sobre els fets– per determinar si els mestres havien pogut cometre un delicte d’incitació a l’odi. Van ser citats a declarar onze docents i el fiscal coordinador de delictes d’odi i discriminació, Miguel Ángel Aguilar, dirigeix ara la denúncia contra nou dels professors. No els acusa d’incitació a l’odi, sinó que considera que van “lesionar la dignitat de les persones per motius de discriminació per nacionalitat”. Tots dos supòsits es castiguen amb presó, però en aquest últim cas la pena és menys severa (de sis mesos a dos anys). A cinc dels denunciats els atribueix, a més, injúries greus contra els cossos i les forces de seguretat. L’última paraula a l’hora de determinar els suposats delictes, però, la tindrà el jutge.
En la denúncia, la fiscalia afirma que la Guàrdia Civil “ha estat objecte de la ira d’una part de la societat catalana” cada cop que ha actuat “en compliment dels seus deures legals i de les resolucions judicials rebudes per impedir el referèndum il·legal”. Considera, de fet, que els mestres van actuar sent conscients d’aquest “clima de rebuig social” contra l’institut armat i de “la humiliació” que podien fer sentir als alumnes. L’institut és a tocar de la caserna de la Guàrdia Civil més gran de Catalunya i molts estudiants són fills d’agents.
Atenent a la versió dels pares denunciants i dels alumnes implicats, l’acusació pública manté que els professors van dir –entre altres coses– que “els guàrdies civils són uns animals que només saben donar pals” i que alguns van promoure debats a classe perquè els alumnes es pronunciessin sobre l’actuació policial de l’1-O. Segons aquest relat dels fets, alguns mestres van preguntar quins estudiants eren fills de guàrdies civils per deixar-los en evidència davant de la resta de companys i també es va exigir als alumnes que baixessin al pati per participar en un acte de protesta. Tot plegat, segons el fiscal, va fer que els fills dels agents se sentissin assenyalats, humiliats i angoixats.
L’institut El Palau sempre ha negat que s’hagi discriminat cap alumne i, en la seva declaració, els professors van mantenir que va haver-hi debats a classe a proposta dels mateixos alumnes i que es van fer de manera respectuosa.
Retiren delictes a Pesarrodona
El regidor de Sant Joan de Vilatorrada Jordi Pesarrodona finalment no va declarar ahir davant la jutgessa de Manresa que investiga l’1-O al Bages, segons l’ACN. Pesarrodona –que va rebre el suport d’unes 200 persones abans d’entrar al jutjat– havia de declarar pels delictes d’incitació a l’odi i resistència greu a l’autoritat, després que la jutgessa decidís ampliar la causa inicial per desobediència d’acord amb l’atestat de la Guàrdia Civil. La magistrada va escoltar primer el testimoni del tinent de la Guàrdia Civil que era responsable de l’operatiu a l’escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada –on era Pesarrodona el dia del referèndum– i, després, va suspendre la declaració del regidor. “Ha vist que cap dels fets que s’atribuïen a l’atestat amb relació a aquests delictes se sostenia”, va explicar l’advocat de Pesarrodona, David Casellas. Segons va dir, la intenció de la jutgessa és arxivar la causa pels delictes d’odi i resistència, tot i que de moment segueix endavant pel que fa al de desobediència. Els CDR van convocar mobilitzacions de suport davant de les fiscalies de Catalunya.