Merkel tampoc obté de Trump cap concessió sobre aranzels o l’Iran

L’ofensiva diplomàtica europea desplegada a Washington aquesta setmana va concloure ahir sense cap resultat en els dos temes que més preocupen al continent: el futur del pacte nuclear amb l’Iran i la possibilitat d’una guerra comercial amb la imposició d’aranzels.

Després de la pompositat i el glamur dispensat al president francès, Emmanuel Macron, ahir va ser el torn de la cancellera alemanya, Angela Merkel. No va gaudir del mateix tracte formal i, en comptes de tres dies de fanfàrria, es va limitar a tres hores de trobades i reunions. Tanmateix, la cancellera va marxar amb les mans buides de certeses.

Totes dues parts encara tenien a la retina la primera reunió entre Merkel i Trump de fa poc més d’un any, extremadament tensa. Ahir tot va ser diferent, com a mínim de cara al públic. Trump va vantar-se d’una relació “excel·lent” amb una “dona extraordinària”, i Merkel va seguir la mateixa estratègia que havia aplicat Macron: adulació i lloances al magnat.

El canvi en les formes i el protocol de cordialitat –en cap moment es va arribar al grau embafador d’algunes escenes entre Trump i Macron– no va amagar les profundes diferències de fons en els dos temes més cabdals de l’agenda, divergències ocultades en elogis mutus.

“Hem intercanviat opinions, hem expressat la nostra posició, i el president haurà de decidir”, va dir l’alemanya sobre el tema comercial. Dimarts, els EUA han de decidir si imposen aranzels a l’acer i l’alumini europeus o atorguen una exempció.

Ningú sap què passarà, més enllà de l’exigència de Trump d’aconseguir que l’intercanvi comercial entre la Unió Europea i els EUA sigui “just” i “recíproc”. “Estem treballant”, es va limitar a dir el nord-americà. Tampoc va haver-hi resposta sobre el tema iranià. Merkel, seguint les passes de Macron, va insistir que l’actual pacte, tot i que ha servit per minorar el programa nuclear de Teheran, està “lluny de ser perfecte, no soluciona el problema, és només una peça del mosaic”. El president nord-americà manté la fermesa contra el “règim assassí” iranià i la idea que l’actual acord no és suficient per contenir les aspiracions nuclears.

La voluntat d’abandonar el pacte és més ferma que mai, decisió que s’ha de prendre abans del 12 de maig. Macron, just abans de pujar a l’avió per tornar a París, apostava que Trump estriparia el pacte amb Teheran per raons de “política interior”. Si bé el comerç i l’Iran són temes importants en la relació transatlàntica, Trump manté en el seu discurs cap a Europa que cal incrementar la despesa en defensa i la contribució a l’OTAN, que hauria de ser del 2% del PIB de cada país “o més”.