Política

ETA tanca “el seu cicle”

L’organització posa fi a 60 anys d’història anunciant la dissolució de totes les estructures

“El conflicte d’Euskal Herria amb Espanya es manté”, avisa en la carta de comiat

Reconeix el “patiment provocat” pels seus atemptats

Deixa 830 morts, des de Pardines (1968) fins al francès Nérin (2010)

ETA tanca “el seu cicle” i posa fi a 60 anys d’història des de la seva fun­dació, el 1959, i enterra mig segle de crims ini­ci­ats el 1968 amb l’assas­si­nat del guàrdia civil José Par­di­nes i que va tenir el poli­cia francès Jean-Serge Nérin com a última víctima mor­tal, el 16 de març del 2010. En una carta envi­ada als agents polítics i soci­als el 16 d’abril però que es va fer pública ahir, l’orga­nit­zació anun­cia que ha dis­solt “com­ple­ta­ment totes les seves estruc­tu­res” i que “dona per aca­bats el seu cicle històric i la seva funció”. Abans d’estam­par el punt final al seu “recor­re­gut” i d’esce­ni­fi­car el seu comiat demà a Kanbo (País Basc francès), ETA reco­neix el “pati­ment pro­vo­cat” pels atemp­tats, que dei­xen 830 morts –864 segons les dades del Minis­teri de l’Inte­rior– i milers de ferits.

La mis­siva envi­ada per l’orga­nit­zació ter­ro­rista pretén ser­vir de garan­tia per als agents que encara dub­ten si assis­tir a la cita de demà a Villa Arnaga, la casa museu de l’escrip­tor Edmond de Ros­tand, que aco­llirà –a qua­ranta quilòmetres de la fron­tera espa­nyola– el final defi­ni­tiu davant d’experts inter­na­ci­o­nals. El de demà és el colofó a l’adeu per entre­gues ini­ciat amb la Con­ferència Inter­na­ci­o­nal d’Aiete, que va pre­ce­dir el ces­sa­ment defi­ni­tiu de la violència del 20 d’octu­bre del 2011 i el des­ar­ma­ment tute­lat pels arte­sans de la pau des del 2017.

Ús del mot “dis­so­lució”

Sig­ni­fi­ca­ti­va­ment, ETA uti­litza el mot “dis­so­lució” en la carta envi­ada als agents per no donar cap espai a equívocs, una exigència que recla­ma­ven el govern basc i el PNB a Podem davant el que el lehen­dakari, Íñigo Urku­llu, qua­li­fi­cava amb recel de “comiat per fas­ci­cles”. Al final, però, el pre­si­dent del PNB, Andoni Ortu­zar, hi acu­dirà jun­ta­ment amb els líders de l’esquerra abert­zale Arnaldo Otegi i Mad­da­len Iri­arte.

Després de comu­ni­car la dis­so­lució, ETA adreça un recor­da­tori a l’Estat que la des­a­pa­rició no enterra el con­flicte basc. “Tanca el cicle històric de 60 anys d’ETA. No supera, en canvi, el con­flicte que Euskal Her­ria manté amb Espa­nya i amb França. El con­flicte no va començar amb ETA i no acaba amb el final del recor­re­gut d’ETA”, remarca.

Decla­ració d’ETA avui

Si bé el que es va fil­trar ahir és la carta als agents per ava­lar el com­promís, fonts de l’esquerra abert­zale van cer­ti­fi­car que ETA donarà a conèixer avui la decla­ració en què firma el seu punt final en un vídeo enre­gis­trat que podria ser enviat a la BBC.

Si en el comu­ni­cat de fa deu dies ETA expli­ci­tava un perdó a les vícti­mes –que no era total perquè hi feia dis­tin­ci­ons–, en la carta als agents no rei­tera aquest perdó. El que sí que fa és reconèixer que la seva acti­vi­tat armada i les tre­ves frus­tra­des –des de l’etapa de Felipe González i les con­ver­ses d’Alger del 1989 fins a l’etapa de José Luis Rodríguez Zapa­tero, pas­sant per la nego­ci­ació a Zuric amb emis­sa­ris de José María Aznar el 1999, només dos anys després de l’assas­si­nat del regi­dor popu­lar d’Ermua Miguel Ángel Blanco– han pro­lon­gat el dolor. “La falta de volun­tat per solu­ci­o­nar el con­flicte, i les opor­tu­ni­tats per­du­des, entre altres, ha pro­vo­cat l’allar­ga­ment del con­flicte i ha mul­ti­pli­cat el pati­ment de les dife­rents parts. Sigui com sigui, ETA reco­neix el pati­ment pro­vo­cat com a con­seqüència de la seva lluita”, admet ETA mirant al seu pas­sat.

Acte impos­si­ble a l’Estat

Si bé el govern espa­nyol que pre­si­deix Mari­ano Rajoy pre­su­meix que la UE és un espai uni­fi­cat de valors com­par­tits, el cert és que l’acte públic que demà es farà al País Basc francès –i sense que la poli­cia fran­cesa es plan­tegi inter­ve­nir– no seria pos­si­ble a l’Estat espa­nyol, i així ho evi­den­ci­ava ahir el minis­tre de l’Inte­rior, Juan Igna­cio Zoido. “Abans i després d’aquest comu­ni­cat, seran per­se­guits siguin on siguin”, aler­tava Zoido des del Mar­roc en conèixer la dis­so­lució. “ETA men­teix una altra vegada i pretén con­fon­dre la soci­e­tat: no es dis­sol, ha estat der­ro­tada”, cor­re­gia Zoido.

Davant del dos­sier dels pre­sos, Rajoy, que afronta les muni­ci­pals i autonòmiques el 2019 i les gene­rals el 2020 en plena dis­puta pel vot dretà i espa­nyo­lista amb Ciu­ta­dans, no està dis­po­sat a fer cap gest tot i l’evidència que dels 245 pre­sos actu­als d’ETA a Espa­nya, només una desena com­plei­xen la pena en una presó basca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia