Citat a declarar l’alcalde de Verges per la denúncia per un delicte d’odi
L’acusen de fomentar animadversió cap a “la nació espanyola” i la Guàrdia Civil per vincular el cos amb la punxada massiva de rodes al municipi
El jutjat d’instrucció número 2 de la Bisbal d’Empordà ha citat a declarar el proper 18 de juny a l’alcalde de Verges, Ignasi Sabater (CUP), arran de la denúncia de la fiscalia per un presumpte delicte d’incitació a odi contra “la nació espanyola” i la Guàrdia Civil per vincular aquest cos amb la punxada massiva de rodes que es va produir al municipi l’octubre passat. Sabater va denunciar els fets, que van afectar més de 160 vehicles de la població, i va apuntar a la policia espanyola i a la Guàrdia Civil en relació a l’autoria dels incidents, afirmant que “de dia van uniformats i de nit incontrolats”. En aquest sentit, va assegurar que no es tractava d’un incident fortuït i el va relacionar amb el fet que durant la celebració del referèndum de l’1-O els impedissin l’entrada al municipi amb tractors i jardineres. El batlle ha declinat fer declaracions fins que comparegui als jutjats.
L’alcalde de Verges, Ignasi Sabater (CUP), ja té data per anar a declarar al jutjat d’instrucció número 2 de la Bisbal d’Empordà. Ho haurà de fer arran de la denúncia de la fiscalia per una presumpte delicte d’incitació a l’odi contra la “nació espanyola” i la Guàrdia Civil. La fiscalia va formular la denúncia basant-se en l’atestat que va confeccionar el cos policial arran de les declaracions de Sabater sobre la punxada de rodes massiva que va patir el municipi el 4 d’octubre de l’any passat.
La demanda es basa en les afirmacions que el batlle va fer a diversos mitjans de comunicació on apuntava cap a la policia espanyola i la Guàrdia Civil com a possibles autors dels incidents, que van afectar més de 160 vehicles estacionats a la població. En aquest sentit, va afirmar que “de dia van uniformats i de nit descontrolats” i va atribuir la situació al fet d’haver-los impedit l’entrada amb tractors i jardineres el dia de la celebració del referèndum.
Els Mossos van investigar els fets però no van poder-ne determinar l’autoria i el jutjat, que ara ha citat a declarar l’alcalde, va acordar l’arxivament provisional de les actuacions per falta d’autor conegut.
Per la fiscalia, però, les declaracions podrien constituir un delicte d’incitació a l’odi, previst i penat a l’article 510 del Codi Penal, comès per la pertinença del cos a la “nació espanyola” i a la Guàrdia Civil.
Sabater ha declinat fer declaracions al respecte a l’espera que comparèixer als jutjats.
Més de 160 vehicles afectats
El municipi es va despertar aquell 4 d’octubre amb pràcticament tots els vehicles que hi havia estacionats al carrer amb les rodes punxades. Per intentar identificar-ne l’autor o autors, el consistori va demanar col·laboració ciutadana i, a través de les xarxes socials, va emplaçar a tots aquells que tinguessin càmeres de videovigilància a comunicar-ho per poder visionar les imatges dels punts on s’havien produït els incidents. Van presentar denúncia als Mossos i diversos tallers de la zona es van oferir a fer reparacions gratuïtes o més econòmiques.
Aquest no va ser l’únic municipi afectat per aquests actes vandàlics. Aquell mateix dia, a Girona n’hi van aparèixer una vintena, a Medinyà, 13; a Sarrià de Ter, 16 i a Llagostera, 5. En un comunicat, la CUP (la formació que governa al municipi) assegura que una setmana després, però, el jutjat de la Bisbal d’Empordà va arxivar el cas perquè no van poder identificar-ne l’autoria.