Reactivació legislativa
Torra es compromet a recuperar setze lleis que havien estat suspeses pel Tribunal Constitucional tot i que volien aconseguir una societat més justa, avançada i igualitària
Les normatives que combatien la pobresa energètica, el canvi climàtic, les desigualtats de gènere i la manca d’habitatge social seran algunes de les prioritats més immediates
El cànon digital que grava les connexions a internet va recaptar 34 milions d’euros i ara es podria recuperar
En el ple de la seva investidura com a president de la Generalitat, Quim Torra va prometre recuperar setze lleis aprovades pel Parlament que van ser recorregudes pel govern espanyol i posteriorment suspeses pel Tribunal Constitucional (TC). Algunes s’havien pogut aplicar parcialment perquè tenien només alguns articles suspesos, mentre que d’altres ho havien estat temporalment, fins que es va comprovar que el recurs del govern espanyol no tenia cap fonament.
Un dels casos més flagrants té a veure amb la llei de pobresa energètica, fruit d’una iniciativa legislativa popular aprovada per unanimitat el juliol del 2015 amb la finalitat d’aplicar mesures urgents per afrontar aquesta emergència derivada de la crisi. La llei prohibia l’execució de desnonaments sense oferir abans un lloguer social, imposava sancions pels grans tenidors d’habitatge i impostos per als propietaris de pisos buits i establia la necessitat de garantir els subministraments bàsics i d’aplicar les ajudes necessàries per evitar talls de subministrament. La llei protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial, també del 2015 i igualment crucial per garantir els drets mínims dels més desafavorits, va ser igualment recorreguda i suspesa.
Del mateix any també data la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones, que impulsava polítiques d’igualtat en la contractació, ajuts prioritaris per a empreses i entitats amb plans d’igualtat, paritat als òrgans col·legiats, tribunals o òrgans tècnics de selecció, una educació no sexista i l’impuls de la conciliació i el repartiment de tasques. Els articles més compromesos, però, tenien a veure amb la prevenció de l’assetjament sexual, els plans d’igualtat en les empreses, la presència de dones i homes en la negociació col·lectiva i la incorporació de la perspectiva de gènere en els expedients de regulació d’ocupació. A més, també garantia “l’accés als mètodes contraceptius a totes les dones que ho desitgin” i que les dones “puguin rebre la prestació de la interrupció de l’embaràs per mitjà dels centres de la xarxa pública sanitària”.
Tampoc no va passar el sedàs de Madrid la llei del canvi climàtic, que volia, d’acord amb la legislació comunitària europea, reduir les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i afavorir la transició cap a una economia neutra en emissions. Entre els seus objectius, hi havia assolir el 50% d’energies renovables el 2030, afavorir l’autoconsum energètic amb noves normatives i impulsar la creació dels pressupostos de carboni, una eina de planificació i seguiment per a la integració dels objectius de la norma en les polítiques sectorials. Previsiblement, el govern s’afanyarà a implementar aviat la recaptació d’un impost sobre el CO2 a determinats vehicles, d’utilitaris fins a grans vaixells de passatgers. Els ingressos obtinguts nodriran a parts iguals el Fons Climàtic i el Fons de Patrimoni Natural, tots dos de nova creació. El sol article que quedava inhabilitat actualment feia referència al vet a les exploracions per a l’obtenció de gas i petroli mitjançant les tècniques de fracturació hidràulica.
La decisió de Torra permetrà desencallar la creació de l’Agència Catalana de Protecció Social i de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que ha de garantir la fiabilitat de l’entorn informàtic i les tecnologies de la comunicació al país. En aquest sentit, també es podrà recuperar la llei de voluntats digitals, un text avançat que regula la vida digital de les persones mortes, i també el cànon digital, un impost que el govern va crear per tal que els operadors d’internet paguessin una quota de 25 cèntims per cada usuari que es connectés a internet al país. La Generalitat va arribar a recaptar més de 34 milions d’euros amb aquest concepte, que anaven destinats íntegrament a ajudes per enfortir el malmès sector audiovisual del país.
En aquest sentit, els pròxims dies també es podrien treure del calaix lleis com la de l’audiovisual o del cinema, que establia que la meitat de les produccions havien de ser doblades o subtitulades en català i que han quedat sense vigència. També ho farà amb d’altres com la llei catalana d’accés sanitari universal, que beneficiava col·lectius que havien quedat exclosos de la normativa estatal, com els immigrants sense papers. Actualment ja se’n garantia la cura mitjançant decrets de menor rang, però aquesta llei hauria de reforçar encara més els seus drets. Amb la fi del 155 i l’arribada del nou govern, també es podrà recórrer contra la suspensió de la llei de comerç, que regula per exemple els horaris d’obertura. Un aspecte que, com el canvi climàtic, no entén d’independentisme o unionisme.
