“Canviarem dos terços de l’enllumenat públic”

Va anar molt bé. Estem molt agraïts per la par­ti­ci­pació entu­si­asta dels col·labo­ra­dors i les enti­tats. Hi van par­ti­ci­par, entre d’altres, els dipu­tats Narcís Clara i Mònica Palacín, la peri­o­dista Bea Talegón, l’exdi­pu­tat Edu­ardo Reyes i la Laura Mas­vi­dal, la pare­lla del con­se­ller Joa­quim Forn.

És un acte de reco­nei­xe­ment a tota la gent que va fer pos­si­ble aque­lla data. S’hi pot estar d’acord o no, però és una data històrica en la memòria del nos­tre país. Tant per a aquells que no estan d’acord amb la manera com es va fer, un referèndum no acor­dat, com per a tots els que hi estan d’acord, al vol­tant de tres quar­tes parts de la població, va ser un acte de memòria històrica, volun­ta­risme, soli­da­ri­tat, d’empenta i de tota una sèrie de valors que s’han de posar en el seu lloc.

Des­ta­ca­ria una cosa que no és tan­gi­ble: el sen­ti­ment que s’està fent poble. Riells era un muni­cipi, per la seva estruc­tura i volum de població fixa, depe­nia de muni­ci­pis de l’entorn. Hi va haver un crei­xe­ment sob­tat, entre el 2002 i el 2007, i aquell crei­xe­ment va fer que alguns ser­veis que­des­sin des­fa­sats. Molta gent va optar per com­prar una par­cel·la i fer-se una casa uni­fa­mi­liar. Érem un dels muni­ci­pis que més havíem cres­cut, i els ser­veis van que­dar col·lap­sats. Hem anat dotant de ser­veis i equi­pa­ments el poble, com ara la casa de cul­tura, el camp de fut­bol i la futura bibli­o­teca. Això crea poble.

Estem a punt d’inau­gu­rar-la. Gua­nya­rem espai perquè serà de planta baixa i uns 250 m². Abans, en uns antics magat­zems, ho havíem arre­glat i la bibli­o­teca for­mava part de l’escola. Ara ho hem recu­pe­rat i ho hem engran­dit. La cul­tura és una de les coses que pro­mo­vem, i de fet ja havíem obert la casa de cul­tura de la Casa Nova de Can Plana. La bibli­o­teca durà el nom de Pom­peu Fabra.

La gestió de l’escola és d’una empresa pri­vada. Va ser un com­promís de l’Ajun­ta­ment que s’obrís, i donem aju­des a tots els veïns que s’hi apun­ten. Si ho hagués assu­mit l’Ajun­ta­ment, per qüesti­ons tècni­ques i logísti­ques, hau­ria estat més cara. Ara els preus són barats, i donem aju­des men­su­als. A veïns que facin un sol ins­tru­ment, els fem una rebaixa del 50%.

Ells no ho veuen clar, però cre­iem que, ni que sigui per una qüestió humana, és una bona col·labo­ració.

Això està parat. El que sí que hem fet és reu­nir-nos amb els res­pon­sa­bles de l’ACA [Agència Cata­lana de l’Aigua]. Ells ens van mar­car quin seria un bon camí per resol­dre-ho, inde­pen­dent­ment de l’estudi. Estem en aquesta segona part. Els ter­mi­nis que ens havíem donat no es poden asso­lir i ho hem d’apar­car.

L’ACA diu que està bé que fem l’estudi, però també con­si­dera que és difícil tro­bar cabal en nous punts de cap­tació fora del radi dels actu­als pous; tot i que tam­poc no hi és reti­cent. També ens diuen que de tant en tant obren sub­ven­ci­ons. Estem en el punt de saber qui és el millor can­di­dat per fer una audi­to­ria de l’empresa [Abas­ta­ment d’Aigua del Tor­dera SL, que només és titu­lar d’un 40% de la xarxa].

Sí. No hi ha pro­ble­mes de ser­vei. Els pous són molt bons, i no serà fàcil tro­bar-ne de nous. El que inten­tem és regu­la­rit­zar la situ­ació, de la millor manera i de la manera més trans­pa­rent.

Mal­grat l’estruc­tura que tenim, no hi ha com­por­ta­ments incívics ni violència. D’inci­visme en escom­bra­ries o en la reco­llida de les defe­ca­ci­ons dels gos­sos, sí que n’hi ha.

En tenim una sei­xan­tena.

No, no.

Això és un pro­jecte d’uns 800.000 euros, 390.000 dels quals els posarà l’Ajun­ta­ment. L’obra rebrà fons euro­peus i qui marca els ter­mi­nis és la Dipu­tació. El com­promís és que a finals d’aquest any o a prin­ci­pis del que ve comen­cin les obres. Ins­tal·larem llu­minàries LED a la major part de les urba­nit­za­ci­ons i can­vi­a­rem l’enllu­me­nat en dos terços del muni­cipi. Més enda­vant, farem la part res­tant. En la pri­mera fase, hi posa­rem 130.000 euros el 2018, 130.000 el 2019 i 130.000 el 2020.