“Les grans despeses es decideixen en assemblees”

Crec que han estat positius. La compra del solar amb el garatge que donava accés al càmping Bassegoda, l’obertura del nou vial i la urbanització d’aquest nou carrer van ser unes bones operacions.

Sí, el Bisbat ja ha cobrat el 100% dels 100.000 euros acordats. Ho vam pactar amb tres pagaments i ja ho tenim liquidat. Llavors vam habilitar aquest espai, la part de dalt com a alberg i la part de baix com a bar, botiga i cafè.

Sí. I a més inesperadament. Jo pensava que seguiria la germana d’en Joan de Cal Músic, però no va ser així. Vam estar mig any sense i la vida social al poble va defallir molt. Per tant, la compra de la rectoria al Bisbat va anar molt bé. Ja teníem un conveni amb el Bisbat signat per 40 anys. Quan vam renegociar-lo per mantenir-hi activitats culturals, ells mateixos ens van fer veure que l’havíem de comprar. I amb l’ajuda de la Diputació això va acabar sent possible.

El colomar del Bertran i el castell del Serrat, on precisament hi va haver unes jornades de patrimoni fa poc, han estat altres actuacions importants al poble. Hem iniciat una sèrie de rehabilitacions que ara volem senyalitzar perquè la gent les pugui visitar a peu, a través de senders. Hi posarem plafons d’informació perquè se sàpiga què es visita. Aquesta del castell del Serrat, per exemple, és una obra que es va iniciar fa dos anys i que té una continuïtat any a any, gràcies al fet que la Diputació ens ho facilita.

I tant. Tenim al nostre terme, que és de 94 quilòmetres quadrats, tretze esglésies romàniques. El que volem és que la gent conegui aquest patrimoni i que això serveixi per valorar el que realment tenim. I parlem de patrimoni històric de valor del segle XI i d’esglésies preromàniques. Donem valor al nostre patrimoni i al nostre paisatge: des del cel fins al bosc. La sostenibilitat d’Albanyà s’ha de basar a donar a conèixer el nostre patrimoni al turisme que li pugui interessar.

Amb la direcció del càmping Bassegoda i també amb el turisme rural Can Mas col·laborem estretament. Volem que siguin els motors del municipi. Vam treballar perquè des d’Urbanisme anessin ràpids a donar el permís a l’observatori astronòmic per poder construir-lo en sòl rústic. També vam fer els tràmits junts perquè tot el municipi fos declarat parc de cel fosc. L’Ajuntament és un complement de l’empresa privada. Si l’empresa privada vol invertir cal posar-li les màximes facilitats possibles perquè ho faci.

Les grans despeses del municipi –la construcció de la Sala, que és un centre cívic, o la pavimentació de la carretera d’Albanyà a Coll de Teia, per exemple– les hem decidit en assemblees de veïns. Proposem diverses opcions i escollim. Ara tothom fa processos participatius. Nosaltres ja decidim les grans coses entre tots des del 2011. Els grups de WhatsApp del poble funcionen molt bé.

Hem fet un petit hort perquè volem fer un parc d’olors, que si una rega de camamilla, una altra de romaní. Ens han dissenyat un projecte atractiu.