“Amb la Torre de les Hores no volem morir d’èxit”

Els onze anys a l’àrea de Medi Ambient posaven fàcil el coneixement de com funciona l’administració municipal i de molts companys. No va deixar de ser un avantatge com a regidor, però com a alcalde, a més d’aquestes tasques de gestió, cal estar en contacte directe amb els veïns, entitats, altres administracions, cosa que eleva la complexitat del càrrec però que alhora és gratificant.

Com a gestor polític ara em miro l’àrea amb una perspectiva més àmplia, i crec que hauria de ser una àrea d’espai públic, perquè la separació clara que fa uns anys hi havia entre el medi ambient i l’urbanisme, per exemple, amb les normatives actuals és molt difusa. Tot està interrelacionat, fins i tot pel que fa a les vies i espais públics, o les actuacions de la brigada municipal. I ha estat un dels àmbits on hem mirat de donar més impuls.

Hem incrementat la partida d’enjardinaments i millora d’espais públics, o condicionar camins i carrers. Ha passat d’uns 60.000 euros a 180.000 només en una de les anualitats. I penso que ha estat un dels grans girs del mandat. Hi havia molts carrers deixats i també hem fet accions d’estalvi i sostenibilitat, com per exemple en l’enllumenat, amb més de 700.000 euros subvencionats amb fons europeus per canviar els llums de 1.800 fanals a led de baix consum.

Des del meu punt de vista, molt bona. Hi ha hagut confiança, cosa que és bàsica per fer bona feina. I ens hem cenyit força al programa de mandat. L’hem complert en la pràctica totalitat.

La relació com a socis és bona, però qualsevol candidatura conjunta, i més en un poble, acaba depenent de les persones. Falta pràcticament un any, i crec que és massa aviat per decidir-ho.

Un dels punts febles és que en temporada alta turística continuem fent curt d’aparcament, però és difícil disposar de més places. I voldria haver alleugerit més la càrrega burocràtica de determinats tràmits i agilitar els temps de resposta. Hem progressat pel que fa a llicències d’obres o de noves activitats, però de vegades calen informes de diferents àrees i encara hi ha feina a fer.

És l’element patrimonial més característic del poble. I sí, hem completat uns treballs de rehabilitació amb la Diputació per condicionar-la i fer practicable l’accés per l’interior fins a la part alta. Rep molt de públic, però ens trobem amb alguns problemes i estudiem la manera de no morir d’èxit.

Hi ha un torn d’accés que teòricament limita l’accés a 25 persones com a màxim alhora. Però no està vigilat i ens trobem amb grups que el salten per sobre o per sota, i alguns problemes d’incivisme. Ens estem plantejant posar-hi seguretat, tot i que això implica disposar d’un parell de persones fixes de cara a juliol i agost, o potser cobrar entrada, que ara és gratuïta.

Al tram del carrer Enginyer Algarra calia posar ordre al desgavell, ja que per les dificultats per aparcar s’amuntegaven molts cotxes parats sobre les voreres. Ara és de sentit únic des de l’accés de la rotonda del Barco, cap a Torroella. I per als vehicles que entren des d’aquest municipi s’ha ordenat un itinerari alternatiu. Hem guanyat en seguretat.

És un aspecte complicat. I cal recordar que no és un projecte que aquest govern s’hagi tret de la butxaca, sinó una herència del planejament anterior dels anys vuitanta que s’ha mirat de racionalitzar. Urbanisme va emetre un darrer informe desfavorable i els nostres tècnics estan analitzant conjuntament amb els de la Generalitat els sectors subjectes a retallades. Des de l’oposició és fàcil criticar-ho, però quan governes has de tenir presents les responsabilitats patrimonials que es juga el municipi i el risc d’indemnitzacions astronòmiques als propietaris si no es tramita. Vetllem per l’interès general dels veïns.

Sabem que el projecte de la Fundació Mar continua pendent de la resolució de la Generalitat per a la concessió dels terrenys. I ens sembla interessant, perquè seria un espai innovador i un complement de l’oferta turística del poble per apropar els visitants al medi ambient i els ecosistemes.