Una pila de rodes, a Verges

Si algú creu que és normal aixecar-se un matí i descobrir que al teu poble s’han punxat 164 rodes de cotxes, que aixequi la mà. A Verges, aquest acte vandàlic orquestrat no només ha quedat impune sinó que, a més, el seu alcalde, Ignasi Sabater, n’ha quedat escaldat amb una acusació que el portarà als tribunals de justícia acusat per presumpte delicte d’incitació a l’odi contra “la nació espanyola” i la Guàrdia Civil per haver vinculat aquest cos amb la punxada massiva de rodes que es va produir al municipi l’octubre de l’any passat.

En aquesta era d’excepcionalitat que vivim, ahir els veïns i veïnes del seu poble i de localitats properes –que van arribar al miler– van organitzar un acte de suport a Sabater, pocs dies abans de la seva declaració als jutjats de la Bisbal d’Empordà. I què hi ha més simbòlic que l’acció que van portar a terme, portant, una a una, les 164 rodes a la rotonda de l’entrada del poble en una acció reivindicativa i de protesta per la injustícia. L’acció, de caràcter de performance, va ser molt aplaudida durant els vint minuts que va durar i que va alentir el trànsit de la GI-634. I ovacionada, quan l’últim veí que la va col·locar a la pila aplegada va ser ni més ni menys que el mateix alcalde. “Estic molt agraït per l’escalf de la gent. Actes com aquest ajuden a enfortir llaços entre les localitats veïnes”, va ser tot el que va declarar Sabater.

Els parlaments van venir després, durant l’acte presentat per l’actriu Sílvia Bel, en el qual van participar-hi Montse Bassa i Pau Surroca –germana i fill de Dolors Bassa, que va enviar un missatge– i Sergi Porter –la parella de Toni Comín–, que també van agrair que “no es normalitzi la situació injusta que vivim tots plegats” i van declarar: “Ens ho han tret tot, fins i tot la por.” A més d’actuacions musicals –R4 Jazz Trio i Miquel Abras cantant una versió d’Un país tan petit– va haver-hi sorpreses, com la lectura de missatges de Lluís Llach, que és al Senegal i no va poder assistir a l’acte, o de la periodista i amiga de la família Mònica Terribas. Tot va transcórrer amb ordre i civisme, fins al punt que, mig en broma, un dels participants va deixar anar un “tant de seny, tant de seny, hauríem de cremar la pila”. Això no va passar i, en tot cas, no serà cap CDR que ho faci.