Palamós: tres anys sols per escalfar motors

Obligats a marcar perfil propi

L’equip de govern d’ERC i CiU, doncs, s’ha vist abocat a marcar perfil, i ho ha fet centrant-se en l’actuació a la via pública, la reforma dels carrers i la reordenació del paratge de Castell, que aquest mateix estiu entrarà en la darrera fase amb el trasllat de l’aparcament. Però amb dues patates calentes damunt la taula: la zona industrial a la Pietat, que ara mateix presenta, si més no, incògnites –admeses pel mateix govern–, i la mobilització per oposar-se a la construcció, que ja està en marxa, de dos blocs de luxe a tocar de la pineda d’en Gori. Una acció ciutadana que, de moment, és de gestos, perquè té pendent presentar un contenciós per frenar aquesta obra. Zeta Figa, la portaveu, té clar que el govern està “incomplint el POUM, perquè permet edificar coses que el pla no inclou”.

Però què ha caracteritzat aquest mandat en clau política? Dos elements: la confiança entre membres del govern i la falta d’oposició, tret de la CUP, que l’ha liderat clarament. Pel que fa a la confiança, Jordi Pallí, portaveu de CiU i exalcalde, destaca: “Sincerament, crec que la nostra posició ha està clau, tant per generar confiança com per esvair possibles suspicàcies. De fet, vam ser nosaltres els que vam escollir qui seria l’alcalde, i va ser una aposta de municipi per obtenir el màxim rèdit per al poble; crec modestament que ho estem aconseguint.” Pallí, de fet, va complir el seu objectiu: enviar Ferrés a l’oposició.

Una valoració que comparteix l’alcalde, Lluís Puig (ERC), i hi afegeix: “Sempre que parlo de «grup», em refereixo a tots els regidors del govern.” Puig creu que la tasca de govern, amb la companyia de CiU, amb l’experimentat exalcalde Jordi Pallí, ha trobat un equilibri absolutament allunyat de picabaralles. Si bé en alguns aspectes van desbordats al capdavant de diverses àrees, la maquinària s’ha anat greixant, a poc a poc. Una altra cosa és el projecte. Per Maria Teresa Ferrés, portaveu del PSC, ha quedat “confirmat que van arribar al govern per sorpresa, sense projecte i sense idees”. “No veiem projectes socials, culturals ni educatius en marxa, i ens preocupa la mediocritat i la inoperància del govern, que fan que Palamós perdi lideratge”, assenyala. I és cert: ERC no confiava a guanyat, ni en el millor dels escenaris.

Jordi Rodríguez, periodista i cap d’Informatius de Ràdio Palamós, creu que en aquest mandat s’ha trobat a faltar “estratègia i aposta per redibuixar els objectius com a municipi a mitjà i a llarg termini, i iniciativa per afrontar canvis estructurals profunds”. “Potser l’única cosa que s’ha abordat, forçats, això sí, per una sentència judicial, és el debat sobre el sòl industrial”, hi afegeix.

Però... i l’oposició? Formada pel PSC, la CUP, Junts per Palamós i Sant Joan i una regidora no adscrita –abans, del PP–, ha funcionat a velocitats molt diferents. El PSC s’ha limitat a fer crítica en el ple, i poca cosa més. La CUP ha estat l’únic partit que ha liderat l’oposició realment. Joan Bohigas, portaveu de la CUP, també és crític amb el govern: “S’han complert totes les expectatives previsibles d’un govern feble i sense criteri, dels que primer diuen una cosa i després, quan governen, en diuen i en fan unes altres.” I continua: “Es pensen que són un govern d’esquerres i sucumbeixen als interessos de les dretes.” Per Bohigas, n’és un exemple clar la previsió d’una zona industrial a la Pietat.

Jordi Rodríguez considera que els socialistes, pel fet de tenir un grup de sis edils i per experiència política, haurien d’haver liderat l’oposició de manera indiscutible. “Però sembla que voluntàriament hi han renunciat. Han fet una oposició erràtica i discontínua. Junts per Palamós i Sant Joan i la regidora no adscrita Vanessa Mányik, abans portaveu del Partit Popular, ni hi són [a l’oposició] ni se’ls espera. Sobta que, en ocasions, s’hagin retret mútuament haver exercit de crossa del govern municipal”, destaca. Pel politòleg palamosí Marc Gafarot, “en línies generals, l’oposició ha estat poc constructiva i dispersa”. “Els resultats electorals han fet que el principal partit de l’oposició, el PSC, es trobés molt incòmode fora del govern, de vegades amb un discurs excessivament crític i crispat. La resta de l’oposició ha estat molt testimonial, barroca i poc realista”, hi afegeix.

El projecte del govern d’ERC i CiU s’ha centrat en la reforma de carrers, el pla especial del port i l’adequació de Castell. A més, cal tenir molt present el sector de la restauració, clau en un municipi turístic. En aquest apartat, cal destacar la nova ordenança d’ocupació de la via pública i la moratòria que s’ha donat per consensuar-la. Aquest últim punt ha estat aplaudit per Jordi Rissech, president de l’Associació de Tavernes, Restaurants i Locals d’Oci Nocturn de Palamós, que també reclama “més temps per assumir les inversions que hauran de fer”. No es poden deixar de banda les associacions ni els joves. Pep Martorell, de l’entitat Tecnofan, ho té clar: “Cal destacar la creixent tasca que s’està desenvolupant actualment des de l’àrea de Joventut, que intenta satisfer les necessitats i els interessos dels joves de Palamós.” “S’ha de reconèixer que encara hi ha molt camí per recórrer i que, en el cas de Palamós, és molt necessari invertir molt més en recursos i motivar la col·laboració entre les diverses àrees de l’Ajuntament per aconseguir que la joventut s’identifiqui amb el seu poble”, remarca.

Però, més enllà de la feina feta o en marxa i dels objectius de futur, l’aposta o l’especialització per la restauració, l’increment del nombre de vaixells de creuer, l’hospital, l’innovador sector pesquer, els joves i les entitats, l’anàlisi a Palamós ara mateix té un marcat accent polític. I això es deu a moltes raons, com ara la visualització clara d’una etapa que ara sí que arriba clarament al final, amb un clar epitafi: l’adeu polític de Maria Teresa Ferrés. I no seria objectiu no deslligar aquesta anàlisi de mandat de la gestió de Maria Teresa Ferrés (PSC). Cal tenir molt clar, però, que l’ara exalcaldessa, que ha anunciat amb pompa i circumstància que no es vol tornar a presentar i que deixa la política local, no va obtenir un mal resultat després de dotze anys. El seu llegat haurà de ser reconegut, especialment els dos primers mandats –els menys personalistes–; pel que fa al tercer, hi ha molt a discutir.