Un mandat marcat pel canvi a l’alcaldia

La plaça Nova, el rovell de l’ou de Pala­fru­gell, res­pira tran­quil·litat aquest dilluns al matí. De fet, el pri­mer dia de la set­mana és mig fes­tiu a la vila del Peix Fre­git. El diu­menge hi ha hagut mer­cat i l’ara mig buida plaça i els car­rers comer­ci­als que l’envol­ten han aple­gat una munió de gent. Vila­tans de tota la vida, turis­tes i també molts immi­grants d’ori­gen mar­roquí arri­bats a Pala­fru­gell els últims anys del segle pas­sat i que, des de lla­vors, for­men part indes­tri­a­ble del pai­satge de la població. Una diver­si­tat que Pala­fru­gell ha sabut dige­rir, amb el pas dels anys, sense pro­ble­mes de con­vivència. L’alcalde Josep Pifer­rer (ERC), mes­tre i direc­tor d’escola, reme­mora els anys com­pli­cats de l’allau migratòria i com Pala­fru­gell va ser exem­ple, amb altres ciu­tats com Vic i Man­lleu, a l’hora d’inte­grar el nou alum­nat i es mos­tra molt espe­rançat que en el futur les coses millo­ra­ran molt més.

Pifer­rer fa un any que és al càrrec, després que el 19 de maig de 2017 hi arribés en tri­om­far una moció de cen­sura impul­sada pel seu par­tit i la CiU d’Albert Gómez, que va fora­gi­tar el soci­a­lista Juli Fernández, alcalde des de feia sis anys. Era el pri­mer cop que hi havia una moció de cen­sura a Pala­fru­gell i va ser, en certa manera, ines­pe­rada, perquè soci­a­lis­tes i naci­o­na­lis­tes havien reno­vat dos anys abans, mal­grat la situ­ació política naci­o­nal, el pacte de govern sig­nat l’any 2011. “Estàvem men­ta­lit­zats d’estar qua­tre anys a l’opo­sició i no vam fer res per tren­car el govern, però davant la pos­si­bi­li­tat que ens va obrir CiU vam deci­dir tirar enda­vant”, diu Pifer­rer, que recorda com, entre altres coses, va haver de recu­pe­rar la “no relació” que tenien amb Gómez i gua­nyar-se la con­fiança mútua.

L’alcalde repu­blicà fa un balanç molt posi­tiu d’aquest pri­mer any de govern con­junt amb CiU, ara PDe­CAT, sobre­tot dels pri­mers mesos, quan les parts van mar­car-se com a “objec­tiu” que la maquinària muni­ci­pal “no s’aturés”.

Pifer­rer diu que no té la sen­sació que hi hagi d’haver elec­ci­ons d’aquí a un any i creu que el fet que Gómez ja hagi anun­ciat que no es pre­sen­tarà també hi ajuda. L’alcalde, en canvi, sí que repe­tirà, en unes elec­ci­ons en les quals no veu la pos­si­bi­li­tat d’una llista con­junta per la República. “L’any 2015 ja va pas­sar i als dife­rents pobles tot­hom va actuar en clau local. Fins i tot al Con­sell Comar­cal van pac­tar CiU i el PSC”, recorda.

Del balanç d’aquests mesos, Pifer­rer reco­neix que no han com­plert expec­ta­ti­ves en un tema clau com és la reco­llida d’escom­bra­ries. “Estem imple­men­tant mesu­res per evi­tar acu­mu­la­ci­ons que són tot un espec­ta­cle en alguns con­te­ni­dors i també començarem a san­ci­o­nar aviat”, explica Pifer­rer, que vol­dria començar a tre­ba­llar també en un pro­jecte per can­viar de lloc la dei­xa­lle­ria.

Albert Gómez, pri­mer tinent d’alcalde, fa també un bon balanç d’aquest pri­mer any de pacte –“ha permès donar un nou impuls al govern, ara ens agra­da­ria tre­ba­llar, per exem­ple, en un model de poble més sos­te­ni­ble”, diu– i recorda els moments de tensió que van por­tar al tren­ca­ment amb el PSC. “Vam per­dre la con­fiança en Juli Fernández, que no estava dis­po­sat a cedir-nos l’alcal­dia en l’últim any del man­dat tal com havíem pac­tat”, asse­gura.

Gómez, que en aca­bat de l’últim any tor­narà al negoci fami­liar –“vuit anys a l’Ajun­ta­ment és un bon cicle”, afirma–, també veu molt difícil una can­di­da­tura con­junta sobi­ra­nista en les pròximes elec­ci­ons. Pel que fa al seu par­tit, tot està a les bece­ro­les ara mateix i no hi ha un can­di­dat. A Gómez li agra­da­ria que fos, però, un can­di­dat “tipus JxCat, inde­pen­dent i que aportés un per­fil dife­rent”.

Juli Fernández, alcalde fins al maig pas­sat, asse­gura que la cessió de l’alcal­dia a Gómez l’últim any mai va estar en qüestió. “Volia fer can­vis al car­tipàs, entre els quals que Cul­tura, una àrea que estava para­lit­zada, tornés al nos­tre grup, però no me’n surto”, diu Fernández, que argu­menta que la moció no tenia prou base. “No hi havia ni una mala gestió, ni des­go­vern, ni cor­rupció”, es defensa l’exal­calde, per qui els tres temes en què CiU i ERC van basar la moció –reco­llida d’escom­bra­ries, el polèmic xalet del Gol­fet i els semàfors de Llo­friu– han empit­jo­rat. “El poble mai havia estat tan brut, s’ha vist que la llicència del Gol­fet havia estat ben donada i els semàfors no els han tret”, diu Fernández que retreu a l’equip de govern l’aug­ment de l’IBI.

L’exal­calde diu que encara no ha deci­dit si es pre­sen­tarà de nou –“al setem­bre ho sabrem”, afirma. Si ho fa, asse­gura, espera que la situ­ació política naci­o­nal sigui menys tensa que la del 2015 i que “els pre­sos i els exi­li­ats ja siguin a casa i que els judi­cis hagin anat bé”. Fernández con­fia que el nou govern soci­a­lista a Madrid hi aju­darà, en tot ple­gat.

Gui­llem Geno­ver, de l’Entesa, també va sor­tir del govern arran de la moció de cen­sura. Hi por­tava el Museu del Suro i temes rela­ci­o­nats amb el sec­tor surer i indus­trial, tot i que el seu vot no era neces­sari per la majo­ria. “Estic satis­fet de la feina al museu i tota l’orde­nació i reva­lo­ració del sec­tor indus­trial”, comenta Geno­ver, que entén la política con­ti­nu­ista del nou govern, però en cri­tica que no hagin solu­ci­o­nat pro­ble­mes com les escom­bra­ries o la puja de l’IBI.

El futur de l’Entesa està en debat ara mateix, però es pre­veu inte­grada dins l’òrbita dels comuns. Cal defi­nir-ne encara la sigla i qui es pre­sen­tarà.

Un dels temes que han mar­cat el man­dat ha estat la cons­trucció d’un xalet damunt la cala del Gol­fet, amb for­tes pro­tes­tes veïnals. Des de l’Ajun­ta­ment s’ha defen­sat que la llicència estava ben donada, però Mar­ga­rida Riera, por­ta­veu de l’Asso­ci­ació Sal­vem el Gol­fet, asse­gura que espe­ra­ven més del nou govern d’ERC, que, des de l’opo­sició, s’havia mos­trat molt més crítica amb les obres, encara sense llicència de pri­mera ocu­pació per un con­nexió irre­gu­lar a la xarxa del cla­ve­gue­ram. Riera cele­bra aquest fet, però posa el xalet com a exem­ple que cal estar ama­tents als dife­rents pro­jec­tes urbanístics a la població, amb llocs de gran valor pai­satgístic i natu­ral. L’asso­ci­ació ha posat, en aquest sen­tit, el seu punt de mira crític en el nou audi­tori sub­ter­rani i altres cons­truc­ci­ons pre­vis­tes per la Fun­dació La Caixa als jar­dins de Cap Roig. Un pro­jecte que des de l’Ajun­ta­ment també es defensa, en espera de les pau­tes que marquí Urba­nisme, però que des de Sal­vem el Gol­fet es con­si­dera total­ment fora de lloc, en un “indret hiper­pro­te­git per dife­rents lleis”.

Les enti­tats tenen un paper molt des­ta­cat en la vida social pala­fru­ge­llenca. Una de les més impor­tants és el Cen­tre Fra­ter­nal, on hi ha hagut relleu a la pre­sidència fa uns dies. Xavier Lli­mona, vin­cu­lat a l’enti­tat des de fa anys, és el nou pre­si­dent. Lli­mona valora posi­ti­va­ment els dos governs muni­ci­pals i, sobre­tot, que es pogués enlles­tir el con­veni d’usos del Fra­ter­nal i del Mer­can­til, que ha de per­me­tre reo­brir aquest últim i començar la reforma del tea­tre del pri­mer.

Lluís Poch, direc­tor de la Revista de Pala­fru­gell, que edita l’Asso­ci­ació Pou d’en Bonet, creu que, evi­dent­ment, l’Ajun­ta­ment no ha de fer la feina que no fa la soci­e­tat civil, però reclama més suport, en la cessió de locals, per exem­ple. Jus­ta­ment, la revista ha publi­cat en el número de juny una enquesta entre enti­tats en què aques­tes posen nota al nou equip de govern, amb una mit­jana de nota­ble.

En les elec­ci­ons del 2019 també hi par­ti­ci­pa­ran segu­ra­ment el PP, ara sense regi­dor, Cs, que el 2015 en va obte­nir un i que con­fiarà en un bon resul­tat vist el coixí acon­se­guit en les últi­mes elec­ci­ons al Par­la­ment, i la CUP, que s’hi pre­sen­tarà per pri­mer cop. Marta Codina, n’és la por­ta­veu de l’assem­blea local, cre­ada tot just fa un mes. “Encara no s’ha deci­dit què farem, però sí que estem tre­ba­llant ja temes que ens pre­o­cu­pen com l’habi­tatge, la mobi­li­tat o la pre­ca­ri­e­tat i la ines­ta­bi­li­tat labo­rals”, explica Codina, que qua­li­fica el man­dat d’“estrany” per la moció i el canvi de govern.

Fem un ver­mut sota els aco­lli­dors ten­dals de la plaça Nova. Ombra ben­vin­guda en aquest final de juny en què el sol pica de valent. Hi retro­bem de casu­a­li­tat l’exal­calde i expre­si­dent de la Dipu­tació Fre­de­ric Suñer, que, amb 85 anys, con­fessa que es mira la política de lluny. Tot i això, abans d’aco­mi­a­dar-se dona un con­sell a l’equip de govern: “Que vigi­lin l’urba­nisme ara que tor­nen els bons temps!”