“Treballem perquè la gent faci vida plena al poble”

El 10 de juliol hi ha convocada l’assemblea i decidirem el candidat, però en principi hi ha ganes de repetir. Si la gent ho veu bé, hi tornarem.

Entenc que la gent si està contenta del que s’ha fet en aquests tres anys, que seran quatre, res no fa pensar que els electors no ens tornin fer confiança.

La nostra màxima és que els veïns de Vilablareix puguin fer vida plena al poble. Ara hem començat les obres del pla de mobilitat. Volem que els propietaris de l’espai públic sigui la gent i no els cotxes. Al final del que es tracta és de fer la vida de la gent del poble millor i segur que ho és amb menys trànsit al carrer.

El nostre objectiu era aquest: Vilablareix és un poble i no un apèndix d’una gran ciutat i no un barri més. Tenim identitat pròpia i els seus veïns n’han d’estar orgullosos. Tots tenim assumit que tenim una àrea metropolitana molt potent però també hem de ser conscients que hi ha identitats diferents que fan aquesta àrea sigui millor. Salt, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter, Quart, Fornells de la Selva i Vilablareix... tots som identitats diferents que sumen per fer millor aquesta àrea. Des de sempre Vilablareix ha reivindicat aquesta àrea metropolitana potent que ha de liderar Girona.

Hi ha un parell de punts d’atracció que són la Torratxa i les termes romanes del segle I que es van descobrir i que turísticament no hem explotat; és una qüestió que haurem de treballar el pròxim mandat. El nostre atractiu és que som un poble i els visitants ho fan per venir a caminar en un terme municipal que és petit.

La primera setmana de juliol presentarem el projecte de l’institut a la comunitat educativa. Si segueix els terminis que ha de seguir l’any vinent ha de començar la construcció. És una llarga reivindicació que ja tenim resolta perquè ja està en marxa. És veritat que tenim pendent la construcció de la nova escola i hi estem treballant i Ensenyament és molt conscient de les necessitats del poble i que en breu haurem de fer alguna cosa.

Una sala polivalent. Necessitem un espai on programar-hi teatre, sopars multitudinaris o activitats diverses que requereixin molt d’aforament; des de festivals de fi de curs de l’escola fins a un concert. No tenim un espai gran on realitzar-ho. Ja tenim el projecte encarregat i l’any vinent licitarem l’obra.

Fem molta activitat cultural. Tenim un club de lectura, obres de teatre setmanals, oferta per s la mainada, amb contacontes, però és veritat que necessitem un espai multifuncional. És un projecte d’aquest mandat, si bé les obres s’acabaran en el següent.

Hi estem treballant, però ens agradaria dir que no necessitem fer grans inversions en infraestructures perquè tot el que necessitem a curt termini ja ho tindrem; el pavelló, l’escola, l’institut...no ens faltarà cap gran equipament. Dedicarem els esforços a petites coses de l’espai públic, com ara l’estalvi energètic; per exemple hem instal·lat una caldera de biomassa al pavelló. Volem molt serveis per als nostres veïns a preus molt reduïts perquè tinguin una vida còmoda i tranquil·la. Per exemple, a la tardor inaugurarem un centre de serveis per a la gent gran que vol ser un punt de referència per fer-hi tallers de memòria, exercicis de manteniment; també hi situarem els serveis socials. L’objectiu final és que es construeixi una residència o centre de dia per a la gent gran. Teníem un acord amb un inversor privat que no va acabar de fructificar.

És veritat que el nostre polígon és de sector terciari, comercial, més que industrial. Des de magatzems de distribució, de recanvis, també hi ha empreses que produeixen; n’hi va haver que van patir, però vam estar poc temps amb naus buides. Al polígon nou sí que es va notar la crisi i no es va omplir, però ara es reactiva amb empreses industrials, de logística, comercials... Al municipi s’està notant més que en d’altres. També des del punt de vista de construcció d’habitatges, residencials, com de naus comercials. Aquests últims tres anys s’està construint molt.

Els pròxims quatre anys seran els últims en la política municipal. Abans del 1999 hi havia un municipi i ara n’hi ha un altre. Quan ens plantegem construir habitatges per a joves era inimaginable perquè per la tipologia d’urbanisme que teníem era impossible que s’hi poguessin quedar a viure. I en construïm 120 de protecció oficial que ha estat una oportunitat per als joves. Si algú pensa que per tota aquesta feina som vàlids per fer-ne un altre, estic a disposició del projecte d’ERC, sigui a escala municipal, regional o nacional.