Política

La UE busca a fora el dic a la immigració

Tusk defensa blindar les fronteres exteriors de la Unió, ajudar els països de trànsit i crear camps de refugiats al nord d’Àfrica

Els 28 líders europeus celebren avui una cimera clau sense consens sobre el sistema d’asil

La immi­gració domina de llarg l’agenda d’una de les grans cime­res euro­pees de l’any que comença avui. Fa mesos que a Brus­sel·les s’anun­cia la importància d’aquesta tro­bada d’alt nivell, ja que els líders han anat dei­xant les car­pe­tes més com­ple­xes per a finals de curs: migració, reforma de l’euro­zona, nego­ci­a­ci­ons amb els Bal­cans i pres­su­pos­tos plu­ri­a­nu­als.

Però l’espurna de l’Aqua­rius i el nou govern a Itàlia han fet escla­tar un cop més les bara­lles per la gestió dels deman­dants d’asil i immi­grants fins a tal punt que es va haver de fer una pre­ci­mera reduïda diu­menge pas­sat per avançar les nego­ci­a­ci­ons sobre mesu­res de con­tenció a una nova crisi política interna. Com ja va fer al 2016 amb l’acord UE-Tur­quia per fre­nar l’arri­bada de refu­gi­ats, la Unió Euro­pea torna a mirar fora de les seves fron­te­res. Ara cap al sud.

El pre­si­dent del Con­sell Euro­peu, Donald Tusk, va dema­nar ahir als líders dels 28 impul­sar un “con­trol total de les fron­te­res exte­ri­ors” del bloc euro­peu per evi­tar mos­trar “debi­li­tats” i incre­men­tar la coo­pe­ració amb els països de trànsit. Tusk va recla­mar “una eina pres­su­postària fle­xi­ble, ges­ti­o­nada pels res­pon­sa­bles en migra­ci­ons” per “fre­nar els flu­xos” migra­to­ris.

També va pro­po­sar reforçar la coo­pe­ració, espe­ci­al­ment amb Líbia i amb els seus guar­da­cos­tes, perquè “tin­guin els recur­sos neces­sa­ris per con­tro­lar total­ment les aigües ter­ri­to­ri­als líbies”. Així, les capi­tals euro­pees se cen­tren ara a tei­xir acords finan­cers amb el nord d’Àfrica i el blin­datge de les seves fron­te­res. Sobre la taula d’avui, pre­ci­sa­ment, hi ha el repar­ti­ment dels fons euro­peus entre Tur­quia i el nord d’Àfrica per atu­rar l’arri­bada d’immi­grants i refu­gi­ats. Itàlia està blo­que­jant el segon paquet d’aju­des de l’acord amb Ankara i exi­geix més diners per als països afri­cans veïns, segons expli­quen fonts diplomàtiques euro­pees. Els espa­nyols fan pinya amb els ita­li­ans en la recerca de suport econòmic.

El pre­si­dent espa­nyol, Pedro Sánchez, ja donava per fet ahir que arri­ba­ran més diners de Brus­sel·les, però no per a l’Estat espa­nyol, sinó per als veïns del sud. Sánchez va anun­ciar que hi haurà “més recur­sos econòmics” euro­peus per reforçar la coo­pe­ració amb països com el Mar­roc o el Sene­gal en matèria migratòria.

En la seva carta d’invi­tació als caps d’estat i de govern de la UE que es reu­ni­ran avui i demà a Brus­sel·les, Tusk va con­fir­mar la pro­posta per esta­blir camps d’immi­grants i refu­gi­ats fora de les fron­te­res euro­pees, al nord de l’Àfrica. Fonts diplomàtiques euro­pees han asse­gu­rat que aquesta idea va ser sug­ge­rida per l’Alt Comis­si­o­nat de l’ONU per als Refu­gi­ats (ACNUR).

Sánchez i drets humans

Ara bé, les ano­me­na­des “pla­ta­for­mes de desem­bar­ca­ment regi­o­nal”, que tin­drien com a objec­tiu “posar fi al negoci de les màfies” i “atu­rar els flu­xos” migra­to­ris i les morts al Medi­ter­rani encara estan en una fase molt ini­cial de con­cep­tu­a­lit­zació, però que cada cop avança més per la seva versió exte­rior.

Així, tot i pro­po­sar ini­ci­al­ment que aquests cen­tres se situ­es­sin dins la UE, Sánchez veu ara “una bona opció” que esti­guin fora men­tre com­plei­xin els drets humans.

D’altra banda, Tusk reclama que també es tre­ba­lli en “solu­ci­ons sistèmiques” a les ope­ra­ci­ons de res­cat i sal­va­ment, així com al desem­bar­ca­ment de refu­gi­ats i immi­grants. “L’Estat espa­nyol no es pot con­ver­tir en un Don Qui­xot”, asse­gu­ren fonts diplomàtiques euro­pees en relació a la situ­ació del Life­line i l’Aqua­rius. Itàlia també rei­vin­dica el seu esforç exi­gint als seus socis que “l’obli­gació de sal­va­ment” no pot con­ver­tir-se “en obli­gació de pro­ces­sar les deman­des d’asil per compte de tot­hom”.

La dimensió externa de la política migratòria s’ha men­jat el debat sobre el repar­ti­ment entre estats dels refu­gi­ats que ja hi ha en ter­ri­tori euro­peu a falta d’un con­sens sobre com refor­mar el sis­tema d’asil euro­peu. Des de Brus­sel·les, reco­nei­xen que des del 2015 és “una font de divi­si­ons sense resul­tats tan­gi­bles”. “Les cos­tes ita­li­a­nes són cos­tes euro­pees, el cri­teri del pri­mer país d’arri­bada s’ha de revi­sar, no podem por­tar tot­hom a Itàlia i a Espa­nya”, va defen­sar ahir al Par­la­ment italià el pri­mer minis­tre, Giu­seppe Conte. Després d’apor­tar una pro­posta pròpia a la recent mini­ci­mera d’immi­gració en què feia una crida a “superar el trac­tat de Dublín”, avui s’estrena a la capi­tal euro­pea, ara ja amb tots els seus homòlegs de la UE entre els quals no hi ha intenció d’arri­bar a cap acord al res­pecte.

Segons fonts euro­pees, el que sí s’esta­ria nego­ci­ant, però que no interessa a Roma, són acords bila­te­rals fron­te­rers amb Ale­ma­nya i Àustria per evi­tar els movi­ments de deman­dants d’asil entre aquests països.

LES FRASES

La gent a Europa espera que mostrem determinació a l’hora de restablir el seu sentit de seguretat
Donald Tusk
PRESIDENT DEL CONSELL EUROPEU
Les costes italianes són europees; cal revisar el criteri del primer país d’arribada [per demanar asil]
Giuseppe Conte
PRIMER MINISTRE ITALIÀ

El ‘Lifeline’ atraca per fi a Malta

Redacció

El vaixell humanitari Lifeline, a la deriva des de fa sis dies amb 233 immigrants a bord, va atracar finalment ahir a Malta després que Itàlia s’hagués negat a acollir-lo. L’embarcació, amb bandera holandesa, va informar que molts dels refugiats que hi viatjaven estaven “marejats”. Els immigrants seran repartits entre diversos estats de la UE (la mateixa Malta, Itàlia, França, Estat espanyol, Portugal, Luxemburg, Bèlgica, Irlanda i Holanda) i la nau serà segrestada per poder obrir una investigació contra el capità per “violació de les lleis internacionals”. Alemanya també podria acollir refugiats si la nau queda immobilitzada del tot. El ministre italià de l’Interior, Matteo Salvini, va celebrar el desenllaç del cas Lifeline com un altre èxit seu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.