“Hem creat un espai de treball amb el parc”

Ha estat una demanda del municipi. No érem ni a l’espai d’interès natural del mateix nom, ni a la xarxa 2000. De fet, com la resta d’ajuntaments que hi som, la petició no va venir de Barcelona, sinó del territori. Tothom estava d’acord que calia una figura per gestionar aquest espai natural, que té alts valors naturals i molta biodiversitat gràcies a l’elevat ús ramader. Calia crear un espai comú de treball a l’espai fronterer que va del coll de les Barraques de Planoles fins al coll d’Ares.

Bona. És cert que, als primers moments, la percepció que tenia la gent era que no s’hi podria fer res. És un discurs general a tot Catalunya. Però, com ja he dit, la demanda va venir del territori. Hi va haver alguns sectors més reticents, però sense una oposició frontal. Demanàvem parlar de la governança i d’altres aspectes. A tot Catalunya hi ha hagut un canvi de xip.

Els primers parcs naturals, com el de la Garrotxa i el Cadí, van néixer als anys vuitanta, en un moment d’expansió, de creixement econòmic, en què hi havia sensació que calia preservar la natura. La mentalitat era més conservacionista. Ara, l’accent es posa en la gestió.

Està en un cert suspens per la crisi econòmica i els efectes de la situació política. S’han pogut fer algunes coses, com per exemple la recuperació d’unes pastures. També s’han subvencionat projectes particulars.

Sí. No compartim serveis ni mercat de treball, que és el que ajuda realment a trencar la frontera. Això lamentablement no és la Cerdanya. Hi ha un coll pel mig, el coll d’Ares, i això dificulta les relacions.

Fa 15 anys vivíem absolutament d’esquena. Ara tenim molts projectes compartits. El més important és el País d’Art i d’Història Transfronterer de les Valls Catalanes del Ter i del Tec, amb la participació de moltes viles del Vallespir i del Ripollès. Ara es treballa per estendre aquest projecte a l’Alta Garrotxa i a l’Alt Empordà. És un projecte de patrimoni natural, cultural i social que ens permet de demanar ajuts europeus. Pel que fa a Molló, hem impulsat el camí de la retirada. Tenim també molta relació amb el Conflent. Ara treballem amb Pi, amb qui tenim relació històrica per les pastures i ara la segellarem amb un agermanament.

Només vam detectar més vigilància de la Guàrdia Civil els dies previs a la investidura de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. Era el moment en què el buscaven en els portaequipatges dels cotxes, etc. Les relacions amb la caserna de Camprodon són les habituals.

Hem recuperat una mica el finançament de les administracions superiors. Hem pogut invertir en serveis i infraestructures bàsiques. Hem reasfaltat i millorat alguns carrers, com el de Sant Sebastià, els de la urbanització de Can Gasiot i la plaça Major. A vegades costa fer entendre que aquests treballs són importants, perquè els nostres carrers pateixen molt els efectes de les nevades. També hem renovat l’enllumenat d’Espinavell, estem acabant el camí de la retirada i millorem el sistema de cloració automàtica dels quatre dipòsits d’aigua que hi ha a Molló.