Política

ELS PROTAGONISTES

Torroella reforça la seva capitalitat

Ha liderat una unió de municipis per desencallar infraestructures viàries

L’aposta pel medi ambient l’ha dut a redibuixar el front de mar

L’Espai Ter aspira a ser un referent i l’auditori de la Costa Brava

La població al municipi passa dels 11.000 habitants que habitualment hi ha durant l’any als 40.000 durant l’estiu
“No ens podem escapar dels efectes del canvi climàtic”, destaca l’alcalde, que diu que el mar ha pujat 20 cm a l’Estartit

Torroella de Montgrí treballa per reforçar la seva funció de capitalitat al Baix Ter. Ho fa principalment per la seva situació geogràfica, a la frontera entre l’Alt i el Baix Empordà i amb el riu Ter com a eix vertebrador. Precisament aquesta situació geogràfica també li ha suposat una llosa: la concepció que Torroella és “al cul del món”. “Tenim pràcticament les mateixes infraestructures de fa 100 anys, quan la població no era la mateixa. El municipi ha d’estar comunicat amb el món i això ho ha entès la Generalitat”, assegura l’alcalde de Torroella, Josep Maria Rufí. Es refereix al compromís del govern català de fer inversions a les carreteres a l’entorn del municipi. Concretament, hi invertirà 20 milions d’euros en quatre anys. “No volem grans carreteres, sinó que les que hi ha siguin decents, amb millores en els encreuaments i els vorals”, diu Rufí, que destaca el giratori de l’empalme; Torroella ha liderat una unió d’alcaldes, amb Torrent i Bellcaire, per resoldre aquest punt negre. “Va arribar el moment de fer pinya. Torroella, al capdavant i exercint el lideratge, es va alinear amb municipis veïns per posar la primera pedra del que és ara ja una realitat”, assegura Jordi Cordon, el portaveu de CDC. Però l’obra de l’empalme és només l’inici d’un projecte més ampli. “Torroella és en un racó de l’Empordà i tenir els accessos en condicions és importantíssim, tant per a la logística de les empreses com per al turisme”, afirma el regidor d’Urbanisme d’UPM, Jordi Colomí. “Són obres llargament reivindicades, i és que cal pensar que el 70% dels turistes que es desplacen a l’Estartit venen en cotxe”, alerta Genís Dalmau, president de l’entitat municipal descentralitzada (EMD) de l’Estartit. “És molt necessari crear una petita variant per la part sud del poble en direcció a Ullà o en direcció a l’Estartit”, remarca Cordon, que recorda que s’està fent un avantprojecte per fer un altre pont entre Torroella i Serra de Daró. “El dia que es faci canviarà moltíssim la mobilitat, i això també revitalitzarà el sector del comerç i no hi haurà el pànic d’anar a Torroella”, afirma.

Dinamització del comerç

El comerç és un dels eixos principals que el municipi vol potenciar per ser referent al Baix Ter i fer aquesta funció de capitalitat. És un municipi que viu molt del comerç, tenint en compte que la població passa dels 11.000 habitants que habitualment hi ha durant l’any als 40.000 durant l’estiu. “El comerç viu de l’estiu, en som conscients, però també es treballa perquè Torroella sigui atractiva tot l’any, i no només el dia de mercat o per temporada”, afirma el portaveu de CDC. “No és fàcil, la gent pateix molt, es van tancant negocis i les compres en línia estan fent molt de mal”, sosté. Una conclusió que també comparteix la presidenta de l’associació de comerciants, Clara Garcia, que alerta que una de les causes que el comerç “estigui molt malament” és que “hi ha molta oferta per internet i l’últim lloc on el client va a comprar és a la botiga de proximitat”. Per contrarestar-ho, la representant dels botiguers diu que “Torroella està fent una aposta forta”, fins al punt que fa pocs mesos es va fer una campanya trencadora. El 80% de les botigues de la localitat van penjar de manera coordinada uns cartells vermells en què es podia llegir “Liquidació total del comerç de Torroella de Montgrí”.

A finals dels anys noranta el govern municipal va impulsar un pla estratègic que suposava la recuperació del nucli antic de Torroella per dinamitzar i potenciar el comerç. “Hem d’aconseguir redescobrir el nucli antic, perquè és el cor del poble i perquè hi ha una xarxa de comerç tradicional que cal mantenir com sigui. Si això ens funciona, tota la resta ens funcionarà”, assegura el líder d’UPM.

En aquest sentit, l’alcalde destaca que des de l’Ajuntament es poden fer campanyes agressives com ara la de la “Liquidació total” o reforçar la conversió en zona de vianants del sector comercial, però el que realment el preocupa són les compres en línia. “Les campanyes que hem fet i farem són un toc d’atenció, d’alerta, que cal tenir un nucli antic amb vida, si no destruirem el comerç tradicional”, afirma. Sobre el comerç, el president de l’EMD de l’Estartit destaca que el projecte de l’Espai Medes ja per si mateix serà un pol d’atracció a la zona, i que “donarà joc” als 190 establiments que hi ha a l’Estartit per atraure gent a aquest centre comercial a cel obert. “La marca Espai Natural permet que molts operadors portin gent a la tardor i la primavera”, sosté. A més, afirma que la reforma del centre, juntament amb l’Espai Medes, servirà per “rejovenir l’oferta turística i comercial de l’Estartit”.

El rellançament de l’Espai Ter

Una altra infraestructura que s’ha recuperat és l’Espai Ter, un edifici que estava infravalorat i calia donar-li un altre tomb més enllà del festival de música que es fa a l’estiu. En el dia d’avui és un espai únic. Només hi és a Torroella i Girona. “Ara és un referent, és l’auditori de la Costa Brava”, assegura l’exalcalde Jordi Cordon, que diu que ara el fan servir gent de tota la demarcació. És un equipament de primer ordre que s’està reforçant. “L’Espai Ter és una altra clara aposta per desestacionalitzar la temporada turística”, assegura Colomí, que recorda que “la gent de Torroella no l’havia trepitjat mai, i ara venen de tot arreu”. “Ha agafat una força que supera les previsions”, hi afegeix Colomí, que remarca la tasca que hi ha fet el seu responsable polític, Josep Martinoy (UPM). En aquest sentit, Martinoy diu que volen “jugar la Champions de la cultura” i que Torroella “té un equipament que està al nivell dels millors auditoris de Catalunya”. “L’hem convertit en auditori de congressos, estudi de gravació, plató de televisió, centre de negocis, s’hi fa circ, teatre, dansa, música clàssica, pop i s’hi han fet concerts a peu dret. En dos anys l’hem estirat i li hem donat totes les versatilitats que té, que per això es va fer”, afirma Martinoy, que vol que els veïns se’l sentin seu i n’estiguin orgullosos.

“Va ser un projecte molt criticat, perquè suposava una inversió molt important”, assegura l’alcalde, Josep Maria Rufí, que destaca que calia buscar un espai polivalent i convertible. “És un model d’èxit, amb unes condicions d’excel·lència, que s’està gestionant de manera correcta i que necessita anys de recorregut per recollir els seus fruits”, afirma.

La regeneració de la façana marítima, que té 15 km de llargada des de la cala Montgó fins a tocar de Pals, és un altre dels projectes clau en el camp mediambiental. Un dels projectes és el Life Pletera, que suposa la restauració d’una zona fortament castigada per la pressió urbanística. “Si veiéssim fotografies d’abans, en què hi havia rotondes, zones asfaltades, zona de passeig..., és com de la nit al dia, res de pedra, es veu perfectament el canvi”, assegura Cordon. Per la seva banda, per Colomí el projecte “suposa la recuperació de la primera línia de mar, amb gran interès natural”.

En el projecte de regeneració també hi ha la reforma del front marítim de l’Estartit, unes obres pagades pel sector privat, que ha invertit milions d’euros per renovar el port de l’Estartit, un dels motors turístics. “Aquesta renovació té com a tret diferencial que s’ha volgut integrar el poble amb el port i amb el mar”, sosté el president de l’EMD. Un altre dels reptes de la façana marítima és el nou passeig, que es vol fer al màxim d’accessible i sense barreres visuals ni arquitectòniques. “És la porta d’accés al municipi des del mar, i el projecte intenta acostar el mar al poble i el poble al mar”, assegura el portaveu de CDC.

“Estem plantejant un tipus de promoció econòmica i turística a llarg termini”, sosté l’alcalde. “Cal repensar el territori, que és la manera de generar un turisme compromès i sostenible”, diu. És per això que s’ha fet un pas enrere amb antics plantejaments i s’està desurbanitzant amb projectes com el Life Pletera. Rufí alerta que “no ens podem escapar dels efectes del canvi climàtic”, i destaca que el mar ha pujat 20 centímetres a l’Estartit. “Cal repensar-ho tot molt, i la façana marítima té més de 40 anys i cal una renovació, espais per als vianants, treure els vehicles de motor”, afirma, fent referència a les obres al port i al passeig. “El municipi ha de ser sostenible en totes les àrees”, conclou.

L’Estartit, una entitat a part

El municipi és l’únic que té una entitat municipal descentralitzada (EMD), que es va crear el 22 de juliol del 2014 a l’Estartit. El seu president, Genís Dalmau, es mostra satisfet de la seva implantació, però demana que s’ampliïn les competències en llicències urbanístiques, promoció econòmica i obertura d’establiments. Així mateix, demana una modificació del pressupost que té l’EMD, que tingui en compte l’esforç fiscal dels veïns, i no repartint equitativament per nombre de ciutadans. “La força del nostre municipi és la unió, i si això passa per la descentralització em sembla correcte”, valora l’alcalde. “Les inversions s’estan fent en comú, buscant l’equilibri i no separant”, assegura l’alcalde, que sosté que calia una estructura administrativa a Torroella i una de descentralitzada a l’Estartit.

JOSEP MARIA RUFÍ
Alcalde
El candidat republicà va arribar a l’alcaldia l’estiu del 2016 després que la moció de censura prosperés amb els 11 vots a favor d’ERC-Junts, UPM, L’EST i la CUP. A l’Ajuntament hi governa amb UPM i L’EST. Rufí ja va ser alcalde del 2009 al 2011, complint el pacte de govern amb UPM, que va assumir l’alcaldia des de les eleccions municipals del 2007.
JORDI CORDON
Regidor de CDC a l’oposició i exalcalde
La recuperació dels correbous el 2016 li va costar l’alcaldia. Les assemblees d’ERC i Junts per Torroella i l’Estartit van decidir abandonar el govern municipal amb CDC, en minoria al ple des de la constitució del consistori. Cordon considera que el correbou no era un motiu suficient per trencar un govern i hi veu alguna cosa més.
JORDI COLOMÍ
Primer tinent d’alcalde
Nascut a Foixà el 1960, lidera la formació Assemblea d’Unitat i Progrés Municipal (UPM). Just després de les eleccions la formació va arribar a un acord amb CiU i L’EST per nomenar-lo nou alcalde. Però arribat el moment, els quatre regidors de CDC van trencar el pacte de govern anunciat. Un any més tard, sí que van entrar al govern amb ERC i L’EST.
JOSEP MARTINOY
Responsable de l’Auditori Espai Ter
Periodista de professió, és el segon tinent d’alcalde. Té la responsabilitat de dinamitzar i rellançar l’Auditori Espai Ter. Per ara, govern i oposició coincideixen a aplaudir la seva tasca al capdavant, que ha permès donar un tomb a un edifici que estava infravalorat i infrautilitzat. L’espai s’ha convertit en un referent.
GENÍS DALMAU
President de l’EMD de l’Estartit
És el primer president electe de la junta de veïns, que és l’òrgan rector de l’ens autònom de l’Ajuntament. Va rebre el suport majoritari dels electors. Llicenciat en turisme i director de l’Hotel Les Illes de l’Estartit des de l’any 1992, actualment també és president de l’Associació de Centres d’Immersió de la Costa Brava.

Les frases

Tenim pràcticament les mateixes infraestructures de fa 100 anys, quan la població no era la mateixa
Cal redescobrir el nucli antic, és el cor del poble i hi ha una xarxa de comerç tradicional que cal mantenir com sigui
La marca Espai Natural permet que molts operadors portin gent a la tardor i la primavera
La façana marítima és la porta d’accés al municipi des del mar, i els canvis que s’hi volen fer volen acostar el mar al poble i el poble al mar

Josep Maria Rufí

ALCALDE

Jordi Colomí

LÍDER D’UPM

Genís Dalmau

PRESIDENT DE L’EMD

Jordi Cordon

EXALCALDE I PORTAVEU DE CDC



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.