Torroella reforça la seva capitalitat

Dinamització del comerç

El comerç és un dels eixos principals que el municipi vol potenciar per ser referent al Baix Ter i fer aquesta funció de capitalitat. És un municipi que viu molt del comerç, tenint en compte que la població passa dels 11.000 habitants que habitualment hi ha durant l’any als 40.000 durant l’estiu. “El comerç viu de l’estiu, en som conscients, però també es treballa perquè Torroella sigui atractiva tot l’any, i no només el dia de mercat o per temporada”, afirma el portaveu de CDC. “No és fàcil, la gent pateix molt, es van tancant negocis i les compres en línia estan fent molt de mal”, sosté. Una conclusió que també comparteix la presidenta de l’associació de comerciants, Clara Garcia, que alerta que una de les causes que el comerç “estigui molt malament” és que “hi ha molta oferta per internet i l’últim lloc on el client va a comprar és a la botiga de proximitat”. Per contrarestar-ho, la representant dels botiguers diu que “Torroella està fent una aposta forta”, fins al punt que fa pocs mesos es va fer una campanya trencadora. El 80% de les botigues de la localitat van penjar de manera coordinada uns cartells vermells en què es podia llegir “Liquidació total del comerç de Torroella de Montgrí”.

A finals dels anys noranta el govern municipal va impulsar un pla estratègic que suposava la recuperació del nucli antic de Torroella per dinamitzar i potenciar el comerç. “Hem d’aconseguir redescobrir el nucli antic, perquè és el cor del poble i perquè hi ha una xarxa de comerç tradicional que cal mantenir com sigui. Si això ens funciona, tota la resta ens funcionarà”, assegura el líder d’UPM.

En aquest sentit, l’alcalde destaca que des de l’Ajuntament es poden fer campanyes agressives com ara la de la “Liquidació total” o reforçar la conversió en zona de vianants del sector comercial, però el que realment el preocupa són les compres en línia. “Les campanyes que hem fet i farem són un toc d’atenció, d’alerta, que cal tenir un nucli antic amb vida, si no destruirem el comerç tradicional”, afirma. Sobre el comerç, el president de l’EMD de l’Estartit destaca que el projecte de l’Espai Medes ja per si mateix serà un pol d’atracció a la zona, i que “donarà joc” als 190 establiments que hi ha a l’Estartit per atraure gent a aquest centre comercial a cel obert. “La marca Espai Natural permet que molts operadors portin gent a la tardor i la primavera”, sosté. A més, afirma que la reforma del centre, juntament amb l’Espai Medes, servirà per “rejovenir l’oferta turística i comercial de l’Estartit”.

El rellançament de l’Espai Ter

Una altra infraestructura que s’ha recuperat és l’Espai Ter, un edifici que estava infravalorat i calia donar-li un altre tomb més enllà del festival de música que es fa a l’estiu. En el dia d’avui és un espai únic. Només hi és a Torroella i Girona. “Ara és un referent, és l’auditori de la Costa Brava”, assegura l’exalcalde Jordi Cordon, que diu que ara el fan servir gent de tota la demarcació. És un equipament de primer ordre que s’està reforçant. “L’Espai Ter és una altra clara aposta per desestacionalitzar la temporada turística”, assegura Colomí, que recorda que “la gent de Torroella no l’havia trepitjat mai, i ara venen de tot arreu”. “Ha agafat una força que supera les previsions”, hi afegeix Colomí, que remarca la tasca que hi ha fet el seu responsable polític, Josep Martinoy (UPM). En aquest sentit, Martinoy diu que volen “jugar la Champions de la cultura” i que Torroella “té un equipament que està al nivell dels millors auditoris de Catalunya”. “L’hem convertit en auditori de congressos, estudi de gravació, plató de televisió, centre de negocis, s’hi fa circ, teatre, dansa, música clàssica, pop i s’hi han fet concerts a peu dret. En dos anys l’hem estirat i li hem donat totes les versatilitats que té, que per això es va fer”, afirma Martinoy, que vol que els veïns se’l sentin seu i n’estiguin orgullosos.

“Va ser un projecte molt criticat, perquè suposava una inversió molt important”, assegura l’alcalde, Josep Maria Rufí, que destaca que calia buscar un espai polivalent i convertible. “És un model d’èxit, amb unes condicions d’excel·lència, que s’està gestionant de manera correcta i que necessita anys de recorregut per recollir els seus fruits”, afirma.

La regeneració de la façana marítima, que té 15 km de llargada des de la cala Montgó fins a tocar de Pals, és un altre dels projectes clau en el camp mediambiental. Un dels projectes és el Life Pletera, que suposa la restauració d’una zona fortament castigada per la pressió urbanística. “Si veiéssim fotografies d’abans, en què hi havia rotondes, zones asfaltades, zona de passeig..., és com de la nit al dia, res de pedra, es veu perfectament el canvi”, assegura Cordon. Per la seva banda, per Colomí el projecte “suposa la recuperació de la primera línia de mar, amb gran interès natural”.

En el projecte de regeneració també hi ha la reforma del front marítim de l’Estartit, unes obres pagades pel sector privat, que ha invertit milions d’euros per renovar el port de l’Estartit, un dels motors turístics. “Aquesta renovació té com a tret diferencial que s’ha volgut integrar el poble amb el port i amb el mar”, sosté el president de l’EMD. Un altre dels reptes de la façana marítima és el nou passeig, que es vol fer al màxim d’accessible i sense barreres visuals ni arquitectòniques. “És la porta d’accés al municipi des del mar, i el projecte intenta acostar el mar al poble i el poble al mar”, assegura el portaveu de CDC.

“Estem plantejant un tipus de promoció econòmica i turística a llarg termini”, sosté l’alcalde. “Cal repensar el territori, que és la manera de generar un turisme compromès i sostenible”, diu. És per això que s’ha fet un pas enrere amb antics plantejaments i s’està desurbanitzant amb projectes com el Life Pletera. Rufí alerta que “no ens podem escapar dels efectes del canvi climàtic”, i destaca que el mar ha pujat 20 centímetres a l’Estartit. “Cal repensar-ho tot molt, i la façana marítima té més de 40 anys i cal una renovació, espais per als vianants, treure els vehicles de motor”, afirma, fent referència a les obres al port i al passeig. “El municipi ha de ser sostenible en totes les àrees”, conclou.

L’Estartit, una entitat a part

El municipi és l’únic que té una entitat municipal descentralitzada (EMD), que es va crear el 22 de juliol del 2014 a l’Estartit. El seu president, Genís Dalmau, es mostra satisfet de la seva implantació, però demana que s’ampliïn les competències en llicències urbanístiques, promoció econòmica i obertura d’establiments. Així mateix, demana una modificació del pressupost que té l’EMD, que tingui en compte l’esforç fiscal dels veïns, i no repartint equitativament per nombre de ciutadans. “La força del nostre municipi és la unió, i si això passa per la descentralització em sembla correcte”, valora l’alcalde. “Les inversions s’estan fent en comú, buscant l’equilibri i no separant”, assegura l’alcalde, que sosté que calia una estructura administrativa a Torroella i una de descentralitzada a l’Estartit.