Els presos repten la fiscalia
Els advocats dels nou empresonats insten la nova fiscal general a “recuperar el prestigi internacional” de la justícia espanyola en permetre la seva llibertat
Neguen negociacions i esperen que no els acusi de rebel·lió
“Tenim un mínim denominador comú ètic i jurídic.” Amb aquesta frase el penalista Xavier Melero, defensor de l’exconseller Joaquim Forn, va expressar l’acord dels sis advocats dels nou presos polítics per presentar-se junts ahir davant l’opinió pública per cosir esquerdes (després d’alguns retrets fets des de l’exili per possibles pactes) i per enviar dos reptes clars a la fiscalia i a la sala del Tribunal Suprem per recuperar la seva credibilitat: el primer, que posin en llibertat provisional els líders catalans, i el segon, que es renunciï a acusar-los del delicte de rebel·lió, després que abans-d’ahir un tribunal alemany assegurés que ni tan sols hi va haver desordres públics en l’1-O.
Jordi Pina, defensor dels diputats de JxCat, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez, expresident de l’ANC, va detallar que totes les defenses han aturat els seus recursos per presentar a partir de dilluns vinent la petició de llibertat dels presos polítics davant la sala d’enjudiciament del Suprem, que ara és la responsable de la causa catalana, en acabar-se la instrucció, i a la qual va apel·lar a ser més “prudent” vers els drets dels processats i les seves garanties. També va exposar que plantegen aquesta petició de llibertat, la darrera abans del judici, davant la nova fiscal general de l’Estat, María José Segarra, perquè tingui l’oportunitat d’evidenciar el seu tarannà progressista.
En aquest sentit, Andreu van den Eynde, lletrat del vicepresident Oriol Junqueras i de l’exconseller Raül Romeva, va expressar que la rectificació de la fiscalia en no obstaculitzar la posada en llibertat dels presos polítics i la retirada de l’acusació per rebel·lió, “inexistent com han expressat un centenar de juristes” i ara la justícia alemanya, és una oportunitat per aturar “el desprestigi internacional, que actualment viu la justícia espanyola”, i de la qual es queixen els seus membres. “És un win win” (hi guanyem tots), va assegurar.
L’advocada de Jordi Cuixart, Marina Roig, també va voler insistir en la unitat de totes les defenses perquè “fins ara s’està criminalitzant un moviment ciutadà i pacífic”, i va reiterar que “amb l’acostament dels presos a penals catalans no en tenim prou”. Roig va lamentar que el Tribunal Constitucional fa mesos que hagi admès a tràmit les seves peticions d’empara, sense resoldre-les, un fet que els impedeix poder anar a Estrasburg per defensar els seus drets. “El Constitucional encara no ens ha dit per què està per sobre el dret penal dels drets fonamentals del president d’una entitat cultural”, va indicar Roig.
Vox no vol Puigdemont
Les defenses dels presos també van negar cap contacte amb la fiscalia per reduir les seves penes com informaven alguns digitals de Madrid. “És un horitzó ni possible ni desitjable”, assegurava Melero, en reiterar que no s’han comès els delictes, i que les penes de rebel·lió i sedició són altes, mentre que la de malversació “els podria deixar arruïnats”. A banda, va recordar que Vox, amb la seva acusació, els demanarà les penes més altes.
“Pel que fa als presos d’ERC, no hi ha cap via de negociació. El nostre objectiu és anar a Estrasburg, tot i tenir només una pena de multa”, va sentenciar Van den Eynde, mentre que Roig recordava que “no s’ha comès cap delicte”. Amb tot, les diferències de criteri dels lletrats van evidenciar-se quan Melero va sostenir que “confia en un judici just” al Suprem, mentre que Van den Eynde va afirmar que “la falta de garanties i drets de defensa ha estat constant en la instrucció”.
Els penalistes també van assegurar que “no marcaran cap estratègia” sobre si els convé o no que l’expresident de la Generalitat sigui extradit, tot i que Pina va indicar que és preferible que no ho sigui, perquè “la ciutadania no ho entendria”, fent referència a les dispars acusacions dels uns i els altres, ja que Carles Puigdemont no pot ser jutjat, en primera instància, pel delicte de rebel·lió, com ha resolt Alemanya, mentre que el vicepresident, sis consellers, la presidenta del Parlament i els líders de les entitats socials, sí.
En aquest sentit, el partit Vox, única acusació popular en la causa contra els dirigents independentistes, va demanar ahir al jutge instructor Pablo Llarena que, en la peça que manté oberta contra els exiliats, retiri les ordres de detenció i entrega internacionals dictades contra ells si no s’autoritza l’extradició per tots els delictes que se’ls imputen; una decisió que el jutge Llarena sospesa després que abans-d’ahir l’Audiència territorial de Schleswig-Holstein acceptés extradir l’expresident Puigdemont per malversació de fons, però no per rebel·lió.
Vox es refereix tant a Puigdemont, que és a Alemanya, com als exconselleres Antoni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, que són a Bèlgica; l’exconsellera Clara Ponsatí, a Escòcia, i la secretària general d’ERC Marta Rovira, i l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, totes dues a Suïssa, tot i que l’exdiputada cupaire no té cap ordre internacional de detenció, ja que només és acusada de desobediència, que no implica penes de presó, només inhabilitació per a càrrec públic. L’objectiu del partit ultradretà és que tots els processats siguin jutjats per tots els delictes fixats en la resolució de processament dictada pel jutge Llarena.
Pel que fa als diputats empresonats i a l’exili de JxCat, Pina va detallar que ahir van presentar un recurs al jutge perquè no apliqui la seva suspensió, com ahir ja va comunicar al Parlament que executi, tot i que sense cap alerta que podria incórrer en un delicte de desobediència. ERC ho demanarà dilluns. “És curiós que en la resolució el jutge Llarena no faci referència a la sentència del 1987 del Tribunal Constitucional, que limita l’aplicació de l’article 384 bis”, va criticar Pina.
I, finalment, ahir el grup Querellants per la República va informar que ha presentat la querella contra Llarena per vulneració dels drets individuals i col·lectius, com és el sufragi actiu, subscrita per 3.418 ciutadans.
