Reptes globals, solucions globals

La Unió Europa passa per moments complexos amb reptes de difícil solució, si no és amb acords entre tots els estats membres, en què prevalgui l’interès general, més que no pas l’egoisme estatal. Són reptes de què la solució sobrepassa la gestió d’un sol estat. De fet, són reptes globals, que requereixen consens i voluntat política entre estats per solucionar-los. Reptes com ara la immigració, per desgràcia de molta actualitat aquests dies per les constants informacions que arriben de la Mediterrània, on es conten per milers els desapareguts. I els qui tenen més sort deambulen pels estats europeus, que cada vegada els volen menys. En la cimera de la setmana passada, els caps d’estat i de govern de la Unió Europea van intentar consensuar postures comunes, però, al final, el que es va acordar a la pràctica és que cada estat membre gestioni la immigració i els refugiats com cregui convenient. En clau estatal, per entendre’ns. Això és una molt mala notícia, perquè, davant la pressió d’alguns estats per endurir la gestió i la por a ser titllats de tous pels altres, va guanyar l’interès particular en comptes del general per la gestió de la immigració i dels refugiats, un d’aquell reptes que s’han de tractar amb el consens de tots els estats de la UE i també del món.

L’economia és un altre dels reptes que sobrepassen l’acció d’un estat, perquè els negocis i les relacions comercials s’han fet globals i els mecanismes de gestió i de controls també han de tenir tendència a fer-se globals o almenys integrats en les àrees econòmiques que mouen el món, com és el cas de la UE, els EUA i la Xina i els seus estats d’influència, entre d’altres. Convé que a la UE hi hagi una política econòmica, monetària, pressupostària i fiscal coordinada entre els 27 estats membres, que ens permetria tenir més capacitat per defensar situacions de crisi i per estabilitzar l’economia europea.

La gestió d’una política europea de l’energia, consensuada entre tots els estats membres, també afavoriria la capacitat negociadora de la UE de cara al subministrament energètic des de fora, que actualment ja és del 50% i s’espera que arribi al 70% en pocs anys.

El canvi climàtic, tan criticat i negat per l’administració Trump, esdevé un repte importantíssim per a la viabilitat del planeta i en aquest escenari la Unió Europea té una responsabilitat important i també una possibilitat de lideratge mundial si es converteix en capdavantera de la lluita per la sostenibilitat del planeta, que requerirà la implicació de la majoria dels estats del planeta, si no tots.

Aquests són alguns dels reptes que té la UE i també el món que sobrepassen la gestió d’un únic estat i per això requereixen solucions consensuades i globals. El que fa falta és tenir voluntat política, consciència i solidaritat per apostar per escenaris de col·laboració i de consens. Es tracta de deixar una societat més democràtica, més sostenible i més justa i solidària al nostres fills.