“La variant és una necessitat de primer ordre”

Cor­recta. Al prin­cipi, vam tenir plens ten­sos, però això ha anat can­vi­ant. Som un equip molt obert i no tenen cap pro­blema per obte­nir infor­mació.

Crec que dos man­dats és un bon temps. El pri­mer per pro­po­sar i pla­ni­fi­car i el segon per exe­cu­tar. I amb aquesta idea ha tre­ba­llat el nos­tre grup. Crec que l’equip s’ha de reno­var i que em toca dei­xar pas.

En això, encara hi estem tre­ba­llant.

Tenim mol­tes idees al cap i mol­tes pro­pos­tes, perquè el muni­cipi sem­pre es pot millo­rar. Però hi ha una obra molt impor­tant en un lloc que ha cres­cut d’una manera expo­nen­cial: el car­rer Murrià. Al Pla Únic d’Obres i Ser­veis (Puosc) del 2012 vam posar l’obra de reforma d’aquest car­rer. En vam posar qua­tre, però aquesta va que­dar des­pen­jada perquè vam que­dar sense Puosc. Es trac­tava de soter­rar línies, can­viar el cla­ve­gue­ram per redi­men­si­o­nar la xarxa, arre­glar vore­res... El car­rer neces­sita aquesta inter­venció. Ja hauríem fet l’obra, perquè tenim un Ajun­ta­ment molt sane­jat, però pen­sem que ha d’entrar en el Puosc perquè els veïns no hau­rien de pagar el 90% d’aquesta obra pública. Espe­rem i desit­gem que en un dos anys puguem dis­po­sar de nou d’una línia de Puosc i poder fer-la. Pot cos­tar uns 300.000 euros.

Malau­ra­da­ment, no depèn de nosal­tres, però està al cap­da­munt de les nos­tres neces­si­tats.

És una neces­si­tat de pri­mer ordre. Per aquesta car­re­tera pas­sen més de 13.000 vehi­cles al dia, de què més d’un 11% són pesats. Estem par­lant de 1.500 cami­ons al dia, de què la majo­ria són de trans­port d’ani­mals vius que van a l’escor­xa­dor d’Olot. Aquesta vari­ant es neces­sita per tot el trànsit que ens ha sobre­vin­gut per l’ober­tura del túnel de Bra­cons.

Sí, es va estu­diar. Una empresa externa con­trac­tada per la Gene­ra­li­tat va pro­po­sar fer una rotonda a cada entrada del muni­cipi. Vam pre­gun­tar-ho als veïns i vam rebre 600 objec­ci­ons. Hi havia gent no estava d’acord amb les roton­des perquè pen­sava que si es feien per posar un petit pedaç no es faria mai més la vari­ant. A més, al vol­tant de la rotonda hi ha habi­tat­ges. Vam res­pec­tar l’opinió del veïnat i ho vam des­car­tar, perquè tam­poc reso­lia del tot el pro­blema. Anem per fer la vari­ant, que fa quinze anys que recla­mem.

No. Seguim amb el mateix calen­dari. Tenim pre­vista una reunió aviat els tres ajun­ta­ments [les Pre­ses, la Vall d’en Bas i Olot] per con­ti­nuar insis­tint-hi i els tècnics con­ti­nuen amb la mateixa pre­visió de dates.

Encara no, però suposo que en aquesta reunió ens ho podran con­cre­tar.

La idea fona­men­tal és tre­ba­llar ple­gats perquè, ter­ri­to­ri­al­ment, les Pre­ses també és a la vall. Per nom­bre d’esta­bli­ments, la Vall d’en Bas en té molt més. Sols no tindríem poten­cial, però uni­fi­cant-ho sí que en tenim. Què suposa el segell? Doncs estar en una pla­ta­forma naci­o­nal i inter­na­ci­o­nal. La con­se­lle­ria de Turisme va a fires a tot el món i nosal­tres, gràcies al segell, hi som pre­sents. I, per ara, som l’únic segell de mun­ta­nya de Girona. N’hi ha que ho tre­ba­llen, però per ara som els únics, i cal apro­fi­tar-ho.

A vega­des, trobo a fal­tar una mica d’inter­co­mu­ni­cació de dalt cap a baix entre les admi­nis­tra­ci­ons. El mis­satge de baix a dalt flu­eix, però a l’inrevés, a vega­des, costa una mica.

Encara no està total­ment defi­nit. Hi hem insis­tit molt des del muni­cipi de les Pre­ses. Tots tenim ganes de posar-hi ordre, però és veri­tat que el seu recor­re­gut ha que­dat una mica fre­nat. La volun­tat, però, de tre­ba­llar-lo i polir-lo és ben clara.

Diria que tenim un polígon impor­tant i modèlic, amb empre­ses de pri­mer ordre. Des del 2011, vam voler que fos un polígon acces­si­ble, de mobi­li­tat segura, ben comu­ni­cat pel que fa a les tele­co­mu­ni­ca­ci­ons i que s’hi sen­tis­sin a gust les empre­ses, i ho hem acon­se­guit. Pel que fa al grau d’ocu­pació, hi ha diver­sos pro­pi­e­ta­ris que tenen dis­po­ni­bles els seus ter­renys. Per tant, capa­ci­tat per créixer n’hi ha i, a més, hi ha demanda. No hi ha mes que no hi hagi alguna empresa que s’hi mos­tri interes­sada. Per tant, podria ser molt bé que en poc temps tinguéssim tot el polígon ocu­pat.