“Ep!, que els ciutadans volen resultats”

Ara és un moment molt important per al futur del nostre país, però sense desmerèixer tots els esforços que es fan per la república, que subscric totalment, el que anomenem el dia a dia, però, és tant o més important. Els catalans hem de poder viure bé tant si som república com no. La gent entén que tenim uns serveis molt millorables. Segurament amb la república els podrem millorar. Però, ep!, que volen resultats.

Sí, és un mandat que ha estat complicat pel tema nacional. El país ha estat molt convuls i tot és complicat. Tot i això, s’han fet moltes coses. Ha estat malgrat tot positiu, una legislatura molt fructífera tot i la situació. El govern de la Generalitat ha fet esforços i més, amb l’aplicació que ha sofert de l’article 155 de la Constitució, però n’hem tingut de pitjors que aquesta.

Ara és un moment que calen inversions que tinguin poc manteniment. Siguin quines siguin. Cada ajuntament decidirà les seves. Poden costar més o menys, però les coses es fan tot i que costa trobar ajuts per fer-ne el manteniment. I això és una situació que patim especialment els pobles petits. Tenim ajuts per fer realitat els projectes, però el manteniment queda per a cada ajuntament, i això afecta els pobles petits.

Abans es podia fer una política més de casa. Ara, la Generalitat no entén tan bé els pobles petits. Espero que la república sigui millor. Fins ara hem patit un centralisme descarat de Barcelona.

D’aquí a aproximadament nou mesos, poden passar moltes coses. Soc militant de CDC i del PdeCat, però ha arribat un moment que ja no crec en els partits. No m’he sentit ajudat. Se’n recorden de tu quan falten tres mesos per a les eleccions, però després ets un número més. Si soc bo, ho soc sempre.

Si fos ara, diria que no, perquè fa més de trenta anys que soc a l’Ajuntament i és el meu cinquè mandat com a alcalde. N’he vist de tots colors. No és, però, per cansament. Estem en un país on tothom s’omple la boca dient que hem de fer país, però veig que com sempre es fa país a l’àrea metropolitana de Barcelona. Ja m’està bé ser un jardiner de Barcelona, però això val uns diners i aquests diners no arriben mai. La Generalitat s’omple la boca que cal evitar el despoblament, però no ajuda prou. Si fos ara, doncs, no em presentaria, però qui sap.

No ho sé. Podria ser independent.

Som quatre del PDeCAT i un d’ERC. És un company més i és com si fos de l’equip de govern.

Lluitar amb el govern estatal és quasi impossible. Si has de picar el ferro, primer s’ha d’escalfar. El nou govern del PSOE no és més maco, però sí més dialogant, i es pot aconseguir alguna cosa. No demanem l’original, perquè no podem tenir-lo en condicions, però sí unes bones còpies. Anirem veient com evoluciona tot plegat.