“Aprovarem el POUM en aquest mandat”

Està sent molt enri­qui­dora, em dona una pers­pec­tiva i un apre­nen­tatge que d’altra manera no tin­dria. És dife­rent de ser regi­dor; a part de temes pro­pis de l’alcal­dia, en un poble petit, tot i tre­ba­llar-ho tot en equip, els veïns et donen una rellevància molt dife­rent pel fet de ser l’alcalde.

El tema de l’aigua evi­dent­ment era dels més impor­tants que havíem de resol­dre. El cor­res­po­nent pla espe­cial ja ha pas­sat per la comissió d’Urba­nisme de Girona i, si es com­plei­xen els ter­mi­nis, a la tar­dor es podrà treure a lici­tació l’obra.

Si només depengués de nosal­tres et diria que sí, ara ens falta fer una petita modi­fi­cació que ens demana Car­re­te­res, però din­tre d’aquest man­dat sí que crec que el podrem apro­var ini­ci­al­ment. És bàsic per poder incen­ti­var soci­al­ment i econòmica­ment el poble.

No ho crec, els que podien haver començat l’escola aquí ara van a altres cen­tres i seria molt difícil que les famílies ara vol­gues­sin fer el canvi; hau­ran de pas­sar uns quants anys i que sigui una demanda d’elles. Aquest tema ens pre­o­cu­pava molt; no volíem que aques­tes famílies per­des­sin el con­tacte amb el poble i per això hem cedit l’espai de les esco­les per a acti­vi­tats de la mai­nada.

És evi­dent que l’agri­cul­tura i la rama­de­ria ja no són ofi­cis majo­ri­ta­ris. A més, abans neces­si­ta­ves molta gent per por­tar les ter­res i ara amb poques mans ges­ti­o­nes grans exten­si­ons. El turisme ja és una de les rea­li­tats. Ara mateix hi ha un càmping, cases rurals, allot­ja­ments turístics... El que volem és que sigui un turisme fami­liar, no mas­si­fi­cat, amb molta cura pel medi ambi­ent i l’entorn. Nosal­tres apos­tem també per altres ofi­cis, els que et per­me­ten tre­ba­llar des de casa, com ara tallers arte­sa­nals, obra­dors o ofi­cis libe­rals tipus arqui­tecte, per exem­ple. És una cosa que tenim en compte en el POUM. Hem de tenir molta cura a l’hora de com­pa­gi­nar aquests ofi­cis amb els tra­di­ci­o­nals. El han­di­cap, com en molts altres pobles petits, és el mal ser­vei de la tele­fo­nia mòbil i inter­net. Com que som pocs abo­nats, les empre­ses no hi inver­tei­xen. L’admi­nis­tració hi hau­ria de fer alguna cosa: avui, per sobre­viure com a poble neces­si­tes gent que tre­ba­lli al ter­ri­tori i pugui com­pe­tir econòmica­ment, i les noves tec­no­lo­gies son impres­cin­di­bles.

Sí, i pre­ci­sa­ment hem plan­te­jat a Urba­nisme que si no es fle­xi­bi­lit­zen i mínima­ment es per­so­na­lit­zen les nor­ma­ti­ves no ens en sor­ti­rem, perquè les nor­ma­ti­ves estan pen­sa­des sobre­tot per a pobla­ci­ons amb nucli urbà i no pas per a muni­ci­pis dis­se­mi­nats com el nos­tre, i això ens limita molt. Si la gent no pot esta­blir el seu negoci al poble, cor­rem aquest risc. I no par­lem d’urba­nit­zar, sinó de poder dur a terme noves for­mes d’eco­no­mia local.

Sí, en prin­cipi, sí. Dic “en prin­cipi” perquè cal bas­tir un equip de govern, ja que algú de l’equip actual s’ho dei­xarà. El punt prin­ci­pal per mi és un bon equip: amb visió de futur, ganes de tre­ba­llar i que es vul­gui dedi­car al poble.