L’era ‘post-Soy’

Fa uns anys, quan es parlava de Bescanó a l’àrea urbana de Girona era sinònim de referir-se a qualitat de vida. El poble tenia piscina, pavelló o camp de futbol quan molts municipis de dimensions similars havien de lluitar per tenir a punt els serveis més bàsics. Les males llengües explicaven, en els cercles més íntims, que això era perquè l’alcalde de llavors, l’incombustible Xavier Soy, sempre estava a punt per treure al conseller de torn alguna subvenció i tirar endavant algun equipament que els altres ni somiaven. Les bones connexions de Soy, juntament amb la seva condició durant anys de delegat de la Generalitat a les comarques gironines, el convertien en un dels pesos pesants dels convergents a la demarcació. Una condició que va anar alternant, al cap dels anys, amb càrrecs a la Diputació i al Parlament de Catalunya. No és que tot fos plàcid ni perfecte. Bescanó va haver de pagar peatges, com formar part del traçat de les línies d’alta tensió. I a l’alcalde se li adjudicava un rol de dur negociador, un tarannà totalitari i una manera de fer excessivament personal. Però tot s’acaba, i Xavier Soy va tancar cicle al 2015. Així doncs, aquest mandat Bescanó ha hagut d’afrontar l’era post-Soy, un període comandat pel seu successor, Pere Lluís García, que també va ser capaç de revalidar la majoria absoluta. Tot i que per un marge mínim, de només 24 vots per davant d’ERC.

Què en diu de tot plegat Soy? No massa res per la seva condició d’exalcalde. “Mai vaig voler valorar els alcaldes anteriors a mi i tampoc ho faré amb els que vindran després, perquè penso que tothom ha fet el millor que ha sabut en el moment que li ha tocat decidir”. A partir d’aquí, poques valoracions perquè, recorda, és amic de García i no seria imparcial. Això sí: assegura que la qualitat de vida que es va aconseguir llavors encara es manté, i que només s’ha de fer una ullada a la nova piscina municipal.

I és així com aquests tres anys i escaig de mandat, el municipi s’ha debatut entre una renovació o una continuïtat amb el soyisme, depenent de l’interlocutor. Els retrets d’ERC, en aquest sentit, són clars: la manera de fer al govern no ha canviat tot i que les cares siguin unes altres i han fet d’una majoria absoluta basada en “un empat tècnic” una majoria per fer i desfer en què l’oposició ha comptat poc. La visió que en té el govern es troba, evidentment, a les antípodes: un continuisme pel que fa a un model de poble basat en la qualitat de vida, però amb noves formes de fer i amb rostres inèdits en la política municipal.

Les discrepàncies han vingut tant en la forma com en el fons. No tant perquè el desacord fos important sinó per la manera de fer. Per exemple: tots dos grups són sobiranistes i van estar d’acord en dedicar un espai públic al referèndum de l’1-0. Però ERC no va acudir a la inauguració perquè, diuen, se’n van assabentar quan el van veure publicitat i acusen el govern de deslleialtat. L’alcalde, però, manté que no va ser així, que se’ls va convidar a l’acte institucional com a qualsevol altra entitat o partit i que, en el fons, el que els republicans volien era guanyar protagonisme.

Si la forma no ha teixit complicitats –tot i que uns i altres admeten que el tracte personal és molt bo–, hi ha hagut temes en què el fons també ha generat desavinences. Bescanó ha hagut d’afrontar, aquest mandat, dues grans obres: la nova carretera a la Pilastra i la renovació de la piscina.

De la primera poca cosa a dir, perquè no ha anat a càrrec del consistori i els treballs s’han concentrat de nit per minimitzar l’impacte sobre la població, tot i que el ritme no és el que caldria ni acabarà quan es va anunciar. Però la segona sí que és directament dependent de les arques municipals. I aquí és on hi ha la discrepància. Una obra absolutament necessària segons el govern i magnificent per a l’oposició. El municipi sempre ha pogut presumir de tenir unes finances bastant sanejades. I possiblement per això s’ha fet un equipament que dobla la làmina d’aigua prèvia, refà la zona de gespa i afegeix serveis. Un projecte que uns i altres veuen com a necessari però el fons és la prioritat. “Era un equipament vell, de gairebé 30 anys en el qual calia fer continuament reparacions. Han acabat les obres i hem guanyat més de 2.200 abonats”, revela l’alcalde, que admet que és l’obra de la qual se sent més orgullós. Per Vinyoles, però, es tracta d’una despesa excessiva amb un cost massa important que amaga deficiències en temes socials, com l’adquisició de pisos socials o resoldre els problemes que apareixen quant a emergència habitacional. A banda de grans obres, l’aposta pel Teatre com un dels grans pols culturals s’ha mantingut. Uns i altres coincideixen a dir que és un equipament de primer ordre, però mentre que per l’alcalde és una aposta política i de municipi que té un gran retorn per al poble –com en els restaurants–, els republicans es pregunten si no es tracta més d’un teatre d’àrea urbana que té poc impacte en els bescanonins.

Tema a banda és la frustrada passera sobre el Ter cap a Sant Gregori. Per ERC va ser una promesa purament electoralista mentre que el PDeCAT recorda que el 155 de l’Estat va paralitzar les ajudes i que encara no ha acabat el mandat per, almenys, desencallar el projecte.

Aquesta és la visió dels grups polítics actuals. Però les entitats, en general, es mostren satisfetes amb la política municipal. Francesc Lanzas, del Club Patinatge Bescanó, assegura que el tracte amb el consistori és molt correcte, però la crítica no ve tant pel que fa a la gestió sinó a la situació. Bescanó és un municipi que ha crescut bastant els darrers anys i alguns equipaments esportius ara fan curt. És el que els passa als esportistes del club, que ja voregen la setantena, i que han de compartir espai amb els jugadors de bàsquet. Per això, reclama la construcció d’una nova pista que pugui donar sortida a les necessitats que hi ha. Altres entitats contactes per aquest diari són més crítiques, però no volen fer públiques les seves queixes justament perquè es tracta d’un poble de dimensions petites. Amb tot, demanarien més suport econòmic i llibertat d’acció. Per la seva banda, la presidenta de l’associació de comerciants, Maria Àngels Vilaplana, valora de forma positiva el fet que les obres de la Pilastra es concentrin de nit: “Si ho hem notat ha estat més com a veïns, per la fressa de matinada, però a nivell comercial la incidència ha estat nul·la”, afirma Vilaplana, que recorda les complicacions que hi van haver quan es van fer les obres de l’N141pel mig del poble.

A nou mesos de les eleccions municipals, el PDeCAT i ERC ja tenen clars els candidats: tant García com Vinyoles repetiran. El dubte és si enguany es presentarà la CUP. Fonts del partit anticapitalista han explicat que després de l’estiu es prendrà la decisió sobre si hi concorren.