Un any després #notincpor

Avui fa un any dels brutals atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, que van causar 16 morts i un centenar de ferits, i que van comportar uns danys irreparables per als quals no hi ha consol.

Però avui també fa un any que es va obrir un debat sobre la utilització interessada d’aquests atemptats per modificar les prioritats en les agendes polítiques i aprofitar les mobilitzacions de condol per millorar la imatge d’institucions de l’Estat que havien estat seriosament qüestionades. Fem balanç.

En primer lloc, l’excel·lent tasca realitzada pels Mossos d’Esquadra per desarticular ràpidament l’operació terrorista va evidenciar que Catalunya podia actuar com si fos un Estat segur. Davant d’això, La Moncloa va llançar una campanya d’intoxicació contra els Mossos i va desplegar una operació de Policia Nacional i Guàrdia Civil sense precedents per deixar clar qui havia de tenir el control del territori.

Un any després, els Mossos continuen sense ser membres d’Europol, i la imatge dels serveis d’intel·ligència i dels cossos i forces de seguretat de l’Estat ha caigut en picat, ja sigui pel lamentable paper del CNI en relació amb el cervell dels atemptats, o per la ignominiosa repressió de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil contra la ciutadania durant la passada tardor i fins avui. L’exemple més eloqüent és que el conseller Forn és a la presó per rebel·lió i el major Trapero és investigat per sedició.

En segon lloc, toca recordar com la participació activa del rei Felipe de Borbón i del seu antecessor en la venda d’armes a països que vulneren els drets humans i financen el terrorisme, com l’Aràbia Saudita i Qatar, va posar en un seriós compromís el cap de l’Estat en el seu intent de presidir la manifestació de rebuig del 26 d’agost.

Un any després, no només no s’ha aturat la venda d’armes espanyoles a aquest països sinó que l’Aràbia Saudita n’ha esdevingut el primer client en adquirir material bèl·lic per 270 milions d’euros durant el 2017, incrementant un 133% el negoci. I tot això ha passat mentre aquest país ha estat acusat de cometre crims contra la humanitat per diversos organismes internacionals per la seva intervenció militar al Iemen.

En tercer lloc, cal fer memòria de com la societat catalana va respondre de manera exemplar mobilitzant-se contra el terrorisme al costat de les víctimes i va expulsar l’extrema dreta que intentava introduir missatges islamòfobs i acusar la comunitat musulmana de connivència amb el terror per trencar la cohesió social.

Un any després, s’han disparat les agressions feixistes a ciutadans pacífics que protesten contra la vulneració de drets civils i polítics, gràcies a la criminalització de les mobilitzacions que va legitimar l’antic delegat del govern de l’Estat a Catalunya i han continuat partits que volen ulsteritzar el país.

Per acabar aquest balanç, coincidint amb l’aniversari d’aquests horribles atemptats, s’ha aixecat de nou una polèmica entorn del forçat protagonisme del rei Felipe de Borbón, i si les institucions catalanes i la societat civil han d’assistir als actes d’homenatge coincidint amb ell en l’espai i en el temps.

El rebuig que ens genera el cap de l’Estat, que hem de seguir mostrant, no pot justificar que lliurem el carrer a qui ha volgut expulsar la llibertat d’expressió de l’espai públic. I tampoc podem deixar de manifestar la nostra solidaritat amb les víctimes perquè s’hi afegeix qui en vol treure profit del dol.

Avui toca estar al costat de les víctimes, i ho podem fer a Ripoll, a Cambrils i a Alcanar, però també a Barcelona, ja sigui a les Rambles o al costat de les famílies, els veritables protagonistes.