“La llei de contractació perjudica els pobles petits”

El nos­tre objec­tiu ha estat el de sem­pre: fer feina. I hem fet molt feina aquests dar­rers tres any de man­dat. Hem acon­se­guit tirar enda­vant temes molt impor­tants sense haver d’anar al banc, i això penso que és molt impor­tant. La veri­tat és que hem fet un gran esforç tant polític com econòmic. La meva manera de fer, en la política i com a alcalde, és impli­car-me molt. També és veri­tat que haver arri­bat a la jubi­lació em per­met tenir molt de temps per impli­car-me en el que més m’agrada, el meu poble. El que és mera­vellós, tot i els pro­ble­mes, que hi són, és la satis­facció que queda quan acon­se­guei­xes tirar enda­vant els pro­jec­tes.

Podem des­ta­car-ne diver­sos. Un d’aquests és sense cap mena de dubte el pavelló poli­va­lent, un actu­ació que va pujar a uns 900.000 euros. Una altra actu­ació va ser l’asfal­tatge de l’entrada del poble, des de l’església fins al Raval de Dalt, i l’ampli­ació de la via verda, on hem incor­po­rat fanals solars que ens com­por­ta­ran un estalvi energètic extra­or­di­nari, i, a més, ens per­met apos­tar per les noves tec­no­lo­gies, més netes i efi­ci­ents.

Sí, perquè no dis­po­sem de tècnics a jor­nada com­pleta; només venen un cop per set­mana. I mol­tes vega­des és l’alcalde el que acaba fent de tècnic. Ja estem asses­so­rats, aquest no és el pro­blema. El pro­blema és que, en no dis­po­sar de tècnics com els que tenen ajun­ta­ments grans –com el de Palamós, que el tenim aquí el cos­tat, i per posar només un exem­ple–, aquesta man­cança fa que tot sigui més laboriós. I tot això ens porta al fet que la impli­cació de l’alcalde i dels matei­xos regi­dors del govern sigui més necessària, en tots els sen­tits. Miri, ara que ha tocat aquest tema, hi ha un ele­ment que ens pre­o­cupa, i molt.

La nova llei de con­trac­tació afec­tarà nega­ti­va­ment els pobles petits; de fet, jo diria que ens han mort. A poc a poc ens estan matant. Tot es va com­pli­cant, i molt espe­ci­al­ment pel que fa referència a l’admi­nis­tració. Als pobles petits això es nota i es notarà molt més que als grans, que també.

Posem pel cas que jo tin­gui una obra per fer i aquesta sigui una actu­ació impor­tant i vital per al nos­tre muni­cipi. Posem pel cas que ara mateix aquesta ens pugui cos­tar uns 300.000 euros, que és una quan­ti­tat impor­tantíssima per a un poble com el meu. Evi­dent­ment ha d’anar a con­curs, com fins ara, però aquest no és el pro­blema. La difi­cul­tat és la com­ple­xi­tat que com­porta fer l’expe­di­ent. Nosal­tres no tenim mit­jans.

Doncs al fet que he de donar-ho o a la Dipu­tació de Girona o suposo al Con­sell Comar­cal del Baix Empordà, que crec que també ho farà. Això vol dir pagar més, fet que enca­rirà encara més el pro­jecte, que en aquest cas ja és prou impor­tant per a un muni­cipi com Vall-llo­brega. Jo no tinc tècnics. Aquesta llei s’ha fet pen­sant en els ajun­ta­ments grans, això és evi­dent, i no ha tin­gut en compte, gens, les par­ti­cu­la­ri­tats dels muni­ci­pis petits, que a Cata­lu­nya som molts i molts. No han comp­tat amb el muni­cipi petit. Recordo que vaig anar a una reunió en què se’ns va expli­car tot això i em vaig aixe­car i vaig mar­xar. Vaig pen­sar: “Què hi estic fent, aquí?” Recordo que es va aixe­car el pre­si­dent del Con­sell Comar­cal i va dir: “Nosal­tres també mira­rem d’aju­dar i donar aquest ser­vei.” I la pre­gunta meva va ser: “Serà gratuït?” Doncs no, no ho serà. Fa una estona li comen­tava, amb relació a les obres de man­dat, l’actu­ació del pavelló poli­va­lent, que va cos­tar uns 900.000 euros. Doncs sort que la vam fer abans que entrés en vigor aquesta llei!

Molts i molts! Miri, jo sem­pre dic que un alcalde es pot fer gran, però no vell. Jo em con­si­dero gran, perquè ja tinc 67 anys, però no em con­si­dero vell, perquè veig que el poble neces­sita coses i jo mateix com a alcalde vull estar al dia de coses noves que poden ser interes­sants per al meu muni­cipi. Un repte que tenim ara mateix és abor­dar final­ment la remo­de­lació de les dependències muni­ci­pals, l’ajun­ta­ment. Hem pri­o­rit­zat mol­tes coses, però ara ja és impe­ra­tiu. A banda d’una ampli­ació, no s’ha fet res. Ja tinc al cap com ha de ser la casa de tots. També estem espe­rant urba­nit­zar un sec­tor que és neces­sari per incre­men­tar la població. No volem ser un poble gran, però sí que ens cal­dria créixer una mica més. No volem sego­nes residències, sinó gent que vin­gui a viure al poble. Estem par­lant d’unes 180 cases amb el pla apro­vat. Evi­dent­ment es desen­vo­lu­parà al llarg dels anys. Ara mateix venen mol­tes pare­lles a pre­gun­tar i no els podem ofe­rir cap par­cel·la. Ara estem en els 940 habi­tants i m’agra­da­ria poder arri­bar als 1.100. Més no.

De manera directa, no crec que afecti. En les muni­ci­pals es voten clara­ment les per­so­nes i els pro­jec­tes i això als pobles petits no can­viarà.