“El bé del poble està per damunt de tot”

Els veïns conei­xen bé les per­so­nes que voten. Nosal­tres, més que fer política, fem poble. La pre­o­cu­pació per la millora de la vida de la gent i pel futur de Sant Miquel sem­pre està per damunt de qual­se­vol interès par­ti­dista o de qual­se­vol tema que sobre­passi la vida muni­ci­pal. Amb aquest prin­cipi gover­nem.

Sí, i ara ens tro­bem en una situ­ació estrambòtica: ha renun­ciat a l’acta per raons de feina, això és com­pren­si­ble, però és que dar­rere d’ell ha renun­ciat també la resta de la can­di­da­tura i haurà de venir una per­sona de fora a subs­ti­tuir-lo. Sobta que ni tan sols un mem­bre de la llista pugui assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat adqui­rida amb els elec­tors.

Fer de car­ter m’agrada molt, com també fer d’alcalde, totes dues coses a Sant Miquel; no vol­dria anar a cap altre lloc, soc un ena­mo­rat del meu poble. Vaig a por­tar cor­reu a uns 400 habi­tat­ges. Avan­tatge? Sí, en el sen­tit que els veïns saben que els matins em pas­sejo pels car­rers i no dub­ten a venir-me a tro­bar per pre­gun­tar o per donar una opinió. De fet, un alcalde ho és les 24 hores del dia, almenys en una població de les nos­tres dimen­si­ons, i jo em cuido molt d’estar dis­po­ni­ble.

Sí que ho ha fet i per valo­rar-ho hem de saber que partíem d’un nucli con­so­li­dat i d’un eixam­ple que es va aixe­car a la dècada dels 70 sense cap pla­ne­ja­ment urbanístic. Per fer-nos-en una idea: dels 400 habi­tat­ges que té el muni­cipi, només 100 for­men part del nucli antic. Fins ben entrats els anys 2000 encara havíem de des­ti­nar recur­sos a fer arri­bar ser­veis a alguns car­rers. Així i tot, el poble ha avançat en equi­pa­ments i en polítiques públi­ques.

La feina del dia a dia per por­tar benes­tar a tot­hom. I, més en con­cret, estem molt orgu­llo­sos de la inte­gració de la llar d’infants a l’escola; de la reforma i ampli­ació del dis­pen­sari mèdic; del cen­tre cívic, on es tro­ben per­so­nes de totes les edats; de l’hotel d’enti­tats, que per­met que les asso­ci­a­ci­ons tin­guin el seu espai per reu­nir-se i guar­dar el mate­rial; de la Fira d’Ofi­cis Arte­sans, en què col·labora tot el poble amb molta dedi­cació i ens dona a conèixer –ja n’hem cele­brat deu edi­ci­ons–. La base de tot ple­gat és que siguem capaços d’unir esforços i tre­ba­llar amb pers­pec­tiva pel futur.

És una aposta real­ment impor­tant. Hem dedi­cat feina i pres­su­post, amb el suport de la Dipu­tació i de la Gene­ra­li­tat, per acon­se­guir que el monu­ment (església de Sant Miquel) esti­gui envol­tat de patri­moni muni­ci­pal, la qual cosa ens per­met pla­ni­fi­car actu­a­ci­ons per dig­ni­fi­car al màxim aquest espai que ens posa al mapa i ens porta cada vegada més visi­tants. N’estem molt con­tents, el lloc és una joia que s’ha de com­par­tir. Aviat hi incor­po­ra­rem un local que ser­virà com a punt d’infor­mació i on es podrà esmor­zar, dinar, o pren­dre alguna cosa.