“No hem tingut cap ajut per al centre de dia”

Les elec­ci­ons del 2015, no només a Vila­drau, sinó a molts pobles i ciu­tats, han sig­ni­fi­cat un canvi. Més dones en la política, més alcal­des­ses, i això és un canvi de manera de fer. Al segle XXI, cal aquesta men­ta­li­tat feme­nina, que no vol dir ser home o dona, vol dir esta­blir siner­gies, ponts [...]. A Vila­drau, el fet de ser la pri­mera dona alcal­dessa és una satis­facció. Veníem d’una majo­ria abso­luta d’un par­tit, l’Alter­na­tiva, que ha estat al poder vuit anys. Esquerra entra amb força i obté el segon resul­tat (200 vots).

Ens vam reu­nir amb els dos par­tits. A nosal­tres, com a ERC, ens hau­ria agra­dat reu­nir-nos els tres par­tits alhora, però va ser impos­si­ble. Ens vam reu­nir amb l’Alter­na­tiva, que va ser el grup més votat, però no va ser pos­si­ble, tot i fer pro­pos­tes de com­par­tir alcal­dia i regi­do­ries. I vam par­lar amb el PDe­CAT [CiU], el ter­cer grup. El pacte va ser pos­si­ble, i vam fer l’equip de govern amb 5 regi­dors.

Ha supo­sat un canvi de pai­satge. I el que hem hagut de fer, i amb bona col·labo­ració per part de tot­hom, ha estat fer reu­ni­ons a tres nivells: amb l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA), perquè això està al cos­tat de la riera; amb repre­sen­tants de l’empresa i amb l’Ajun­ta­ment. [...] Es tracta que la seva impli­cació ambi­en­tal, atès que és un pro­ducte de salut, afa­vo­reixi la depu­ra­dora, que no dona l’abast.

S’haurà de can­viar de lloc. Ja està fet tot el pro­jecte. L’empresa l’haurà de can­viar de lloc i només serà per a ells, perquè la seva pro­ducció és molt ele­vada. Què hem hagut de fer més? Hem hagut de veure quina és la nos­tra infra­es­truc­tura d’aigua, molt defi­citària perquè era del segle XIX. Abans, l’aigua era d’una mar­quesa, i el 2009 passa a ser de Sorea, que té una con­cessió de 50 anys. Em sem­bla que és una con­cessió massa llarga, perquè l’aigua hau­ria de ser un bé muni­ci­pal. I què passa? No tenim estació de trac­ta­ment d’aigua pota­ble, les cana­lit­za­ci­ons són obso­le­tes perquè totes es tren­quen. Quan la fàbrica o algun usu­ari neces­sita més aigua, es tren­quen.

El juliol del 2015, el pri­mer ban que vaig fer, ja deia: “Estal­vieu aigua!” Teníem aigua per a quinze dies. L’aigua és de bona qua­li­tat, perquè ens arriba d’aigua­nei­xos. Tenim dues bas­ses, però no tenen con­nexió entre si perquè es va tren­car.

Hem hagut de can­viar les cana­lit­za­ci­ons, estem aca­bant l’estació de trac­ta­ment d’aigua pota­ble perquè hem hagut de dema­nar el permís. L’aca­ba­rem de fer al setem­bre, al cos­tat de les bas­ses, que és on tenim les ins­tal·laci­ons. Tot i que Salut ens deia des del 2009 que no tenia tots els paràmetres biològics. No hi havia infor­mació, ni en els plànols de l’Ajun­ta­ment ni en els plànols del Parc Natu­ral del Mont­seny estava indi­cat que l’aigua a Vila­drau està a la zona de la vila. No sabíem on teníem els equi­pa­ments i hem hagut de can­viar, fins i tot, les nor­mes urbanísti­ques del 1986.

Tota l’estació de trac­ta­ment ha cos­tat uns 800.000 euros [el pres­su­post anual de l’Ajun­ta­ment és d’1,8 mili­ons]. L’ACA ens ha donat una sub­venció de 300.000 euros. El roma­nent que vam tro­bar el 2015 el vam des­ti­nar aquí. I, a més, hi ha un con­veni sig­nat amb grans pro­duc­tors [Liquats Vege­tals] segons el qual, a par­tir d’una certa des­pesa d’aigua [80.000 m³ d’aigua], paguen un cànon al muni­cipi. I, per tant, la ins­tal·lació s’ha pogut aca­bar de pagar amb el cànon. En el rebut de l’aigua, paga­rem el mateix, per trams. No s’ha enca­rit per això.

Tenim tants pro­ble­mes amb la infra­es­truc­tura que, quan l’hàgim aca­bat, mira­rem de resol­dre el pro­blema de la con­cessió. Per nosal­tres, això és un pro­blema. Això no vol dir que Sorea no hagi fet bé la seva feina. No es pot comer­ci­a­lit­zar, tret que sigui públi­ca­ment, amb els béns com ara el sòl, l’ener­gia, l’aigua... Això són béns comuns. El 2012, el cla­ve­gue­ram depe­nia de l’Ajun­ta­ment, però es va per­me­tre que ho portés Sorea. És com anar-se venent el poble a tros­sets.

[...] Si un con­sis­tori estal­via amb els seus diners, el que pot fer són obres sos­te­ni­bles, de reha­bi­li­tació. Hem reha­bi­li­tat la part baixa de les anti­gues esco­les, la seu de l’Ajun­ta­ment. Ha estat un cen­tre que s’ha pogut fer gràcies a l’estalvi de tots. No hem tin­gut ajuda de cap ins­ti­tució. Estem aca­bant les obres, i la gestió la por­tarà l’empresa pública Sumar. És el lloc més cèntric del muni­cipi.

Soc de Vila­drau i soc del Mont­seny. Els altres límits són tan com­pli­cats que no em puc defi­nir.

Som d’Osona i estem al Con­sell Comar­cal d’Osona, però no ple­na­ment, perquè som de la Dipu­tació de Girona i no podem rebre coses de la Dipu­tació de Bar­ce­lona. Estem a la Man­co­mu­ni­tat de la Plana [14 pobles d’Osona sud, com ara Seva i Tona]. Els resi­dus, l’assistència social, les acti­vi­tats econòmiques i el ser­vei fune­rari els fem amb aquests pobles. Això encara és més per­vers.