Política

JOSEP ROQUET

Alcalde de Sant Feliu de Buixalleu (CiU)

“El catàleg de masies ha estat el nostre POUM”

“La divisió horitzontal permet als fills casar-se i viure a la mateixa masia”

“La xarxa és municipal i el 80% dels masos s’hi poden connectar”

Josep Roquet (Sant Feliu de Buixalleu, 1961) és silvicultor i, des del 2007, l’alcalde del poble (825 habitants). És alhora conseller comarcal de Medi Ambient (CiU).

Fill de can Roquet, una masia docu­men­tada des de fa segles, Josep Roquet Ave­lla­neda no és el pri­mer mem­bre de la nis­saga fami­liar que fa d’alcalde. El seu avi Ramon Roquet Camps i el seu besavi Antoni Roquet Car­re­ras ja havien fet de bat­lle el segle pas­sat. El seu pare, a més, també havia estat a l’ajun­ta­ment. Roquet va relle­var Vicenç Domènech el 2007.

Com han estat els tres últims anys?
És un poble que té tres parròquies (Gri­ons, Gase­rans i Sant Feliu de Bui­xa­lleu). Sant Feliu és el que dona el nom al muni­cipi. La par­ti­cu­la­ri­tat que té, que costa molt d’enten­dre, és que la gent viu tota en un dis­se­mi­nat, no viu en sòl urbà, a banda de les urba­nit­za­ci­ons molt peti­tes que tenim. Ara hem aca­bat el catàleg de masies: n’hi ha pràcti­ca­ment qua­tre-cen­tes. Per això, aquest catàleg és pràcti­ca­ment el nos­tre POUM i l’hem tre­ba­llat molt.
La gent viu a pagès?
Sí, sí, el mitjà d’ingrés d’aques­tes famílies és eco­no­mia mixta. Tenen la finca, cul­ti­ven el camp, cui­den els bos­cos, però a més tre­ba­llen.
Què inclou el catàleg?
La par­ti­cu­la­ri­tat del poble és aquesta, i costa molt d’enten­dre. Perquè en el catàleg una de les dis­cus­si­ons que teníem i que cos­tava de fer enten­dre era la divisió horit­zon­tal. Perquè nosal­tres vam pro­po­sar la divisió horit­zon­tal a les masies, vin­cu­la­des les divi­si­ons a les matei­xes fin­ques. Perquè els fills que es vol­gues­sin casar i vol­gues­sin viure a la mateixa masia es pogues­sin inde­pen­dit­zar i pogues­sin tenir la seva part de masia. Per poder fer hipo­te­ques, per al que sigui, perquè, si no, tot havia de ser en nom dels pares, i això es veia molt com a espe­cu­lació.
S’ha pogut fer, doncs?
Tenim apro­va­des un màxim de qua­tre divi­si­ons per masia. Està regu­lat en metres, en paràmetres... Però, depèn dels metres qua­drats de cada masia, es poden arri­bar a fer fins a qua­tre divi­si­ons i, fins i tot, fer ampli­a­ci­ons. Això va cos­tar molt, però al final es va enten­dre.
Els fills poden con­ti­nuar vivint al poble però com a pro­pi­e­ta­ris?
Tenen l’opció, si volen, de ser inde­pen­dents. Tenim qua­tre urba­nit­za­ci­ons molt peti­tes i la gent, si havia de mar­xar de casa, deci­dia anar a Sant Celoni [Vallès Ori­en­tal] o en un altre muni­cipi. Perquè són gent de ter­ri­tori. A la gran majo­ria de masies són gent que hi viu des de fa molts anys, de mol­tes gene­ra­ci­ons, i s’ho sen­ten seu. Durant molts anys, s’ha estat tre­ba­llant per aquest model de poble. Això és una de les jus­ti­fi­ca­ci­ons que es van donar [per al nou catàleg]. Hem fet inver­si­ons muni­ci­pals, amb ajut de la Dipu­tació i de la Gene­ra­li­tat, en ser­veis, sobre­tot quant a xarxa viària. Tenim pràcti­ca­ment tots els camins públics prin­ci­pals pavi­men­tats. I un 80% de les masies, si volen, es poden con­nec­tar a la xarxa d’aigua, que és muni­ci­pal. Sem­pre s’ha por­tat des de l’Ajun­ta­ment.
És un crei­xe­ment zero, gai­rebé. Ser­veis per als veïns?
Per a la gent que hi viu i per inten­tar que la gent que hi viu ho pugui con­ti­nuar fent. Per dos motius: un és la qüestió social. Si els fills no es poden que­dar a viure a les masies, tin­drem un pro­blema, perquè només hi haurà gent gran. I l’altre, per una qüestió de ter­ri­tori. El ter­ri­tori es manté si la gent hi viu. Si la gent no hi viu, el ter­ri­tori va que­dant més aban­do­nat.
Temps enrere hi va haver una reunió d’alcal­des pel Baix Mont­seny. A Sant Feliu d’on us sen­tiu? Vostè és con­se­ller de la Selva.
Nosal­tres ens sen­tim més pro­pers a la part giro­nina, tot i que Sant Celoni és més a prop que Santa Coloma. Depèn d’on t’ho miris: Gase­rans és a 10 minuts de Sant Celoni. Ens sen­tim, admi­nis­tra­ti­va­ment, més a prop de la part giro­nina. Però l’hos­pi­tal de Sant Celoni és la nos­tra referència, tot i que la gent té tendència a anar al Santa Cate­rina de Salt. Per a depèn de qui­nes coses vas a Sant Celoni.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.