“El catàleg de masies ha estat el nostre POUM”

És un poble que té tres parròquies (Gri­ons, Gase­rans i Sant Feliu de Bui­xa­lleu). Sant Feliu és el que dona el nom al muni­cipi. La par­ti­cu­la­ri­tat que té, que costa molt d’enten­dre, és que la gent viu tota en un dis­se­mi­nat, no viu en sòl urbà, a banda de les urba­nit­za­ci­ons molt peti­tes que tenim. Ara hem aca­bat el catàleg de masies: n’hi ha pràcti­ca­ment qua­tre-cen­tes. Per això, aquest catàleg és pràcti­ca­ment el nos­tre POUM i l’hem tre­ba­llat molt.

Sí, sí, el mitjà d’ingrés d’aques­tes famílies és eco­no­mia mixta. Tenen la finca, cul­ti­ven el camp, cui­den els bos­cos, però a més tre­ba­llen.

La par­ti­cu­la­ri­tat del poble és aquesta, i costa molt d’enten­dre. Perquè en el catàleg una de les dis­cus­si­ons que teníem i que cos­tava de fer enten­dre era la divisió horit­zon­tal. Perquè nosal­tres vam pro­po­sar la divisió horit­zon­tal a les masies, vin­cu­la­des les divi­si­ons a les matei­xes fin­ques. Perquè els fills que es vol­gues­sin casar i vol­gues­sin viure a la mateixa masia es pogues­sin inde­pen­dit­zar i pogues­sin tenir la seva part de masia. Per poder fer hipo­te­ques, per al que sigui, perquè, si no, tot havia de ser en nom dels pares, i això es veia molt com a espe­cu­lació.

Tenim apro­va­des un màxim de qua­tre divi­si­ons per masia. Està regu­lat en metres, en paràmetres... Però, depèn dels metres qua­drats de cada masia, es poden arri­bar a fer fins a qua­tre divi­si­ons i, fins i tot, fer ampli­a­ci­ons. Això va cos­tar molt, però al final es va enten­dre.

Tenen l’opció, si volen, de ser inde­pen­dents. Tenim qua­tre urba­nit­za­ci­ons molt peti­tes i la gent, si havia de mar­xar de casa, deci­dia anar a Sant Celoni [Vallès Ori­en­tal] o en un altre muni­cipi. Perquè són gent de ter­ri­tori. A la gran majo­ria de masies són gent que hi viu des de fa molts anys, de mol­tes gene­ra­ci­ons, i s’ho sen­ten seu. Durant molts anys, s’ha estat tre­ba­llant per aquest model de poble. Això és una de les jus­ti­fi­ca­ci­ons que es van donar [per al nou catàleg]. Hem fet inver­si­ons muni­ci­pals, amb ajut de la Dipu­tació i de la Gene­ra­li­tat, en ser­veis, sobre­tot quant a xarxa viària. Tenim pràcti­ca­ment tots els camins públics prin­ci­pals pavi­men­tats. I un 80% de les masies, si volen, es poden con­nec­tar a la xarxa d’aigua, que és muni­ci­pal. Sem­pre s’ha por­tat des de l’Ajun­ta­ment.

Per a la gent que hi viu i per inten­tar que la gent que hi viu ho pugui con­ti­nuar fent. Per dos motius: un és la qüestió social. Si els fills no es poden que­dar a viure a les masies, tin­drem un pro­blema, perquè només hi haurà gent gran. I l’altre, per una qüestió de ter­ri­tori. El ter­ri­tori es manté si la gent hi viu. Si la gent no hi viu, el ter­ri­tori va que­dant més aban­do­nat.

Nosal­tres ens sen­tim més pro­pers a la part giro­nina, tot i que Sant Celoni és més a prop que Santa Coloma. Depèn d’on t’ho miris: Gase­rans és a 10 minuts de Sant Celoni. Ens sen­tim, admi­nis­tra­ti­va­ment, més a prop de la part giro­nina. Però l’hos­pi­tal de Sant Celoni és la nos­tra referència, tot i que la gent té tendència a anar al Santa Cate­rina de Salt. Per a depèn de qui­nes coses vas a Sant Celoni.