“El catàleg de masies ha estat el nostre POUM”

És un poble que té tres parròquies (Grions, Gaserans i Sant Feliu de Buixalleu). Sant Feliu és el que dona el nom al municipi. La particularitat que té, que costa molt d’entendre, és que la gent viu tota en un disseminat, no viu en sòl urbà, a banda de les urbanitzacions molt petites que tenim. Ara hem acabat el catàleg de masies: n’hi ha pràcticament quatre-centes. Per això, aquest catàleg és pràcticament el nostre POUM i l’hem treballat molt.

Sí, sí, el mitjà d’ingrés d’aquestes famílies és economia mixta. Tenen la finca, cultiven el camp, cuiden els boscos, però a més treballen.

La particularitat del poble és aquesta, i costa molt d’entendre. Perquè en el catàleg una de les discussions que teníem i que costava de fer entendre era la divisió horitzontal. Perquè nosaltres vam proposar la divisió horitzontal a les masies, vinculades les divisions a les mateixes finques. Perquè els fills que es volguessin casar i volguessin viure a la mateixa masia es poguessin independitzar i poguessin tenir la seva part de masia. Per poder fer hipoteques, per al que sigui, perquè, si no, tot havia de ser en nom dels pares, i això es veia molt com a especulació.

Tenim aprovades un màxim de quatre divisions per masia. Està regulat en metres, en paràmetres... Però, depèn dels metres quadrats de cada masia, es poden arribar a fer fins a quatre divisions i, fins i tot, fer ampliacions. Això va costar molt, però al final es va entendre.

Tenen l’opció, si volen, de ser independents. Tenim quatre urbanitzacions molt petites i la gent, si havia de marxar de casa, decidia anar a Sant Celoni [Vallès Oriental] o en un altre municipi. Perquè són gent de territori. A la gran majoria de masies són gent que hi viu des de fa molts anys, de moltes generacions, i s’ho senten seu. Durant molts anys, s’ha estat treballant per aquest model de poble. Això és una de les justificacions que es van donar [per al nou catàleg]. Hem fet inversions municipals, amb ajut de la Diputació i de la Generalitat, en serveis, sobretot quant a xarxa viària. Tenim pràcticament tots els camins públics principals pavimentats. I un 80% de les masies, si volen, es poden connectar a la xarxa d’aigua, que és municipal. Sempre s’ha portat des de l’Ajuntament.

Per a la gent que hi viu i per intentar que la gent que hi viu ho pugui continuar fent. Per dos motius: un és la qüestió social. Si els fills no es poden quedar a viure a les masies, tindrem un problema, perquè només hi haurà gent gran. I l’altre, per una qüestió de territori. El territori es manté si la gent hi viu. Si la gent no hi viu, el territori va quedant més abandonat.

Nosaltres ens sentim més propers a la part gironina, tot i que Sant Celoni és més a prop que Santa Coloma. Depèn d’on t’ho miris: Gaserans és a 10 minuts de Sant Celoni. Ens sentim, administrativament, més a prop de la part gironina. Però l’hospital de Sant Celoni és la nostra referència, tot i que la gent té tendència a anar al Santa Caterina de Salt. Per a depèn de quines coses vas a Sant Celoni.