“Volem que la gent tingui serveis i no es desplaci”

Veig un poble que ha canviat bastant. I això és mèrit de tots els que hem estat a l’Ajuntament. S’ha acabat de condicionar la pista esportiva, s’ha construït el polivalent, s’han fet millors a l’ajuntament pel que fa a l’accessibilitat, s’ha posat en marxa la piscina, la llar d’infants i el consultori nou.

Sí, per fi vam portar aigua al municipi amb la canonada que abasteix Girona i que arriba de Montfullà. A Aiguaviva només teníem un sol pou, i se’n va fer un altre, però va ser un desastre. De seguida teníem el dipòsit buit i passàvem uns estius fatals. Ara finalment s’ha pogut portar l’aigua potable, i tenim les dues opcions. Quan s’acaba l’aigua del pou, ens connectem a la xarxa.

Estem a punt d’acabar-lo i per ara anem tirant amb el vell, però ja està a les acaballes. Tenim previst organitzar visites a les noves instal·lacions i fer-lo ja operatiu.

Sí, també hi hem fet una aposta. Fa temps que tenim una furgoneta municipal elèctrica. I properament tenim previst que les escoles funcionin amb biomassa. També tenim una petita subvenció per canviar l’enllumenat i substituir-lo per tecnologia led. Això suposarà una inversió important, però que acabarà representant un estalvi considerable. Pel que fa a la mobilitat, estem pendents d’un pla especial per fer la via verda al sector de Masrocs, una part que considero que encara tenim verge al municipi. L’objectiu és que, si s’aprova, connectarà amb el que hi ha a Vilablareix i el carril bici.

El projecte de municipi és que no sigui un poble dormitori. I ho estem resolent bé. Volem que la gent tingui aquí els serveis i no s’hagi de desplaçar. A la piscina, per exemple, hi ve gent de fora. Suposo que perquè hi ha poca gent, i és un privilegi estar tranquil. També tenim la idea de fer un pavelló poliesportiu, que resoldria la problemàtica de la festa major, ja que sempre hem de muntar un envelat. O sigui, volem tenir un conjunt d’infraestructures perquè la mainada es quedi a fer activitats esportives i no s’hagi de desplaçar.

Ara mateix no arribem als 800, el mateix nombre que hi havia abans de la guerra. Llavors estaven distribuïts en masies, i a cada casa hi havia set o vuit fills. La població era agrícola i ramadera, es dedicaven a la terra i l’aviram. Passada la guerra hi va haver un daltabaix molt important. Molta gent, amb la industrialització, va anar a viure i treballar a fora, a Girona. Aquí, als anys cinquanta, ens hi vam quedar uns 200 habitants. A poc a poc els propietaris de les terres van anar deixant construir. Actualment la gent gran continua a les masies i la jove viu a les construccions més noves.

Una particularitat que té Aiguaviva és que no hi ha ni un sol pis. Tot són masies o cases plantes baixes. Tenim terrenys per construir, però tenim un problema amb el creixement residencial: estem afectats per l’aeroport. Tenim molt espai afectat per l’empremta acústica del pla director de l’aeroport i estan prohibits els usos residencials, assistencials i d’ensenyament. Tenim un municipi limitat.

Tinc una situació privilegiada, i és que estic jubilat. Cada dia puc venir a l’ajuntament. I si cal, poden venir a casa a buscar-me pel que sigui. Puc dedicar temps al càrrec i al poble. Si poso en una balança les coses bones i les dolentes, guanyen les bones. Tinc ganes de seguir i no estic cremat. Però la decisió no només depèn de mi, i no ho hem parlat.