Càstig a Hongria
L’eurocambra vol activar el procés de suspensió dels drets de vot de Budapest dins la UE per penalitzar la deriva antidemocràtica del govern d’Orbán
La majoria d’eurodiputats del PP espanyol s’abstenen i tres rebutgen la proposta
L’eurocambra posa el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, contra les cordes per la deriva antidemocràtica. En una històrica votació, la cambra europea va decidir prendre la iniciativa i exigir, amb una sòlida majoria, que s’activi el procediment per suspendre els drets de vot d’Hongria a la Unió Europea. Un pas que requeria el consens de més de dues terceres parts dels eurodiputats i, per tant, el suport d’almenys una part del Partit Popular Europeu (PPE), en què s’integra Fidez, la formació d’Orbán. És el primer cop que el Parlament Europeu (PE) decideix impulsar l’aplicació de l’article 7 dels tractats per sancionar el risc de violació de l’estat de dret d’un país membre del bloc. Al juliol, la Comissió Europea (CE) ja va portar aquest país als tribunals europeus per haver incomplert la legislació sobre asil i retorns i va expressar la seva preocupació per la “criminalització” dels sensesostre i de les ONG que treballen amb refugiats. Tanmateix, a diferència de Polònia, la CE no s’havia atrevit a fer el pas que, ara sí, ha fet l’eurocambra.
La votació d’ahir a Estrasburg va anar precedida d’una gran incertesa, ja que els vots del partit majoritari, el PPE, i, en especial de les seves delegacions d’Alemanya, França i de l’Estat espanyol, eren clau per decantar el resultat en un sentit o un altre. El partit va donar llibertat de vot als seus membres. Així, amb 448 vots a favor, 197 en contra i 48 abstencions la bufetada a Orbán es va imposar amb l’ajuda, sobretot, dels conservadors alemanys i polonesos, que van decidir girar l’esquena al seu soci al grup popular europeu.
Els espanyols, però, van triar un bàndol diferent de la història. Segons va poder saber El Punt Avui, el PP va debatre fins minuts abans de la votació si s’abstenia o hi votava a favor. Finalment, l’abstenció va ser l’opció majoritària, malgrat que alguns eurodiputats hi van votar en contra, al costat dels partits d’extrema dreta. En concret, Pilar Ayuso, Gabriel Mato i Carlos Iturgaiz es van oposar a una mesura que podria comportar la intervenció de la UE per castigar un estat membre que ha erosionat la democràcia.
Entre els abstencionistes, l’eurodiputat català Santiago Fisas i la mallorquina Rosa Estaràs. El també català exmembre d’Unió Democràtica de Catalunya Francesc Gambús es va perdre la sessió perquè era als EUA, tot i que va admetre que hi hauria votat a favor. Els que sí que eren presents al ple però que ni tan sols van voler dir la seva posició van ser els dos homes forts del PP a la cambra europea: Esteban González Pons i Antonio López-Istúriz.
Budapest no es resigna i avisa que buscarà vies legals per neutralitzar la iniciativa de l’eurocambra. “La seva decisió no és res més que una mesquina venjança per les polítiques migratòries d’Hongria”, va dir ahir el ministre d’Exteriors hongarès, per qui la votació va ser “fraudulenta i contrària a les normes dels tractats europeus”. Per contra, el pas majoritari dels eurodiputats per parar els peus a Orbán va ser àmpliament aplaudit per les ONG, com ara Human Rights Watch i Amnistia Internacional.
Següents passos
Budapest haurà de donar explicacions als socis al Consell de la UE, que examinarà si respecta o no l’estat de dret. En última instància, correspon als caps d’estat i de govern de la UE dictaminar per unanimitat i prèvia aprovació del PE si hi ha una violació greu i persistent de l’estat de dret, la democràcia i els drets fonamentals. Un escenari poc plausible, ja que Polònia i Hongria tenen un acord de suport mutu. Varsòvia, de fet, s’enfronta al mateix procediment. En l’hipotètic cas que Varsòvia se’n desmarqués, el procediment podria posar fi a la suspensió del dret de vot a la UE.
Polèmica reforma dels drets d’autor a internet
Natàlia Segura RaventósPas endavant de la polèmica reforma dels drets d’autor digitals a l’eurocambra. Després de l’enrenou generat pels promotors de Wikipedia –que van aconseguir paralitzar la nova llei amb una forta acció de lobby–, el Parlament finalment va donar llum verd, ahir, a negociar amb els estats membre la controvertida directiva. En concret, els detractors de la directiva consideren una amenaça a la llibertat d’expressió la proposta de remunerar els editors de continguts publicats a les xarxes i la creació d’un filtre automàtic per poder bloquejar el contingut que vulneri la protecció dels drets d’autor.