Un oasi polític enmig de la vall del Montseny

Arbúcies es podria considerar una mena d’oasi polític. Si més no, des de l’inici de l’etapa democràtica ha demostrat tenir una idiosincràsia pròpia. A banda d’un període de vuit anys (un mandat d’ERC en solitari i un altre amb el tripartit ERC-PSC-CUPA), l’Ajuntament d’Arbúcies ha estat governat per formacions sense lligams amb els partits tradicionals. És a dir, sense estar sotmesos a la maquinària política i a les militàncies que obliguen a una fidelitat d’acció.

En les eleccions del 1979, un grup de joves aplegats sota la Candidatura Unitària Popular d’Arbúcies (CUPA) van aconseguir el que semblava inversemblant: guanyar amb majoria absoluta. I aquell moviment independent que tenia com a principis defensar els interessos de les classes populars i fomentar una gestió municipal transparent, a més de la solidaritat i la participació, es va convertir en una formació consolidada que va governar durant 24 anys consecutius.

Quaranta anys després del seu naixement, ara no hi ha rastre de la CUPA a Arbúcies, però, malgrat que potser no tothom ho vulgui reconèixer, la seva herència perdura. Segurament adaptada als nous temps, però encara es beu d’aquella essència. Actualment, també hi ha una majoria absoluta, en aquest cas de l’Entesa d’Arbúcies, liderada per un exmembre de la CUPA, Pere Garriga, que ja fa set anys que és alcalde. L’Entesa forma part de la coalició municipalista Independents de la Selva, que el 2015 va fe possible cohesionar deus llistes independents de la comarca i que els va permetre aconseguir set alcaldies, cinc consellers comarcals i un diputat a la Diputació de Girona. “No tenir lligams superiors és la millor manera de governar. Per això la practiquem. Però el cert és que, abans, quan sortíem del poble ens trobàvem molt sols. Seria bo estar totalment sol en un sistema on no existissin les subvencions, que no deixen de ser un clientelisme polític”, sosté Garriga.

Una altra característica política d’Arbúcies és que, des de sempre, les formacions independentistes han tingut un pes molt important en el ple. I, avui en dia, el tenen tot. Perquè només hi són presents l’Entesa, CiU i ERC. De fet, són les tres úniques llistes que es van presentar el 2015 –a diferència de l’allau de candidatures que hi va haver arreu–, trencant la mateixa tradició del municipi, en què sempre s’havien presentat moltes més formacions. Això ha permès una unitat d’acció municipal molt clara en tot el que fa referència al procés català. “Hi ha hagut una unitat absoluta. No pot ser de cap altra manera”, afirma Joaquim Bohils, portaveu de CiU. Ho ratifica, també, Ester Soms, portaveu d’ERC, però amb matisos més crítics. “Anem tots a l’una però, per exemple, hi ha una taula de forces polítiques on no hi ha el govern, i una xarxa d’entitats on no hi ha l’oposició. És una mica de garbuix, però sempre que en els plens hem votat temes nacionals hem anat a l’una”, explica.

En l’àmbit intern, Arbúcies ha viscut els darrers anys una metamorfosi urbanística gràcies al Pla de Barris, a través del qual s’han invertit cinc milions d’euros en els darrers vuit anys. La transformació de les naus Ayats en un espai multicultural; la reforma de Can Delfí, on es traslladaran les dependències municipals; la remodelació dels carrers Camprodon, Sorrall i Castell, principals artèries de la vila, i l’adequació dels jardins de la font de Can Cassó, que s’ha convertit en un gran espai festiu amb capacitat per a 2.000 persones, són algunes de les obres més representatives. Un Pla de Barris que arriba a la seva fi i, com reconeix l’alcalde, “ha canviat del tot respecte al que inicialment es va programar quan governava ERC i el PSC”. Això, que l’Entesa veu com una virtut, és criticat durament per l’actual portaveu republicana: “Els projectes s’han modificat tots i no compartim les prioritats que ha decidit l’actual govern ni com s’han executat.” Posa d’exemple el carrer Camprodon: “Feia seixanta anys que no s’hi havia fet res, i no han soterrat la xarxa elèctrica i la qualitat dels acabats no és la que ens mereixíem”, sosté Soms. Per CiU, en canvi, “simplement s’ha anat desenvolupament un Pla de Barris programat i s’ha estat incapaç d’obtenir subvencions per fer nous projectes”.

Més enllà de l’obra i del totxo, Garriga destaca que el projecte de l’Entesa és el d’un poble pensat per a les persones, un poble on viure i conviure, amb un model urbà coherent. “Aquests set anys hem treballat per tot això. I ara l’Ajuntament és més participatiu que mai. La democràcia participativa ens la creiem, la posem en pràctica i ho fem en tots els àmbits de la societat”, sosté l’alcalde. En aquest sentit, destaca que s’ha creat un model d’atenció a les persones “que és de referència a nivell territorial”, que incideix en la municipalització dels serveis, com per exemple el d’atenció a la gent gran o el menjador escolar. “Ara estem treballant en la creació de cooperatives, especialment de servei públic, i al final del mandat haurem ajudat a posar-ne en marxa set”, continua dient.

Si se li pregunta al portaveu de CiU, però, considera que ha estat un mandat “d’estancament, en què no s’han impulsat nous projectes i en el qual els ciutadans han vist augmentada la pressió dels impostos municipals”. Bohils concreta que en els set anys d’Entesa alguns d’aquests tributs s’han apujat un 50%, com ara la taxa d’escombraries. En definitiva, un mandat, segons qualifica, de poca activitat. A les crítiques s’hi suma Soms, que parla del govern com “una majoria absoluta i absolutista”. Critica manca de transparència i de comunicació. “La informació és molt escassa i sembla que nosaltres estiguem allà amb calçador, però la gent també ens ha votat i tenim el mateix dret que qualsevol altre regidor a tenir la informació”, defensa. Com Bohils, veu innecessària la puja d’impostos dels darrers anys, especialment la de l’IBI. Sobre els tributs, obviament, Garriga ho veu molt diferent. “Tenim l’IBI i les escombraries més baixos de la comarca de la Selva en municipis com el nostre. Però, per sobre d’això, la gent veu, amb tot el que estem fent, on van els diners que paguen”, sosté.