“El parc del Ter és el gran projecte de futur”

Tenim dues grans actu­a­ci­ons que ja enca­de­nen dos man­dats i que són vives: la pri­mera és el parc del Ter, amb el pro­jecte de recu­pe­ració de ribe­res natu­rals, i la segona, l’aposta per l’estalvi i l’eficiència energètica, amb la cons­tant reno­vació de l’enllu­me­nat públic, ara fent un nou salt amb la tec­no­lo­gia LED.

Acon­se­guir recu­pe­rar uns ter­renys per a l’ús públic. Ara el que fem és posar els diver­sos ele­ments que ens per­me­ten anar dina­mit­zant aquesta zona de ribera. Aquesta actu­ació, que, com expli­cava, és viva, par­teix d’un pro­jecte sub­ven­ci­o­nat pel pla únic d’obres i ser­veis; per les seves carac­terísti­ques tècni­ques, l’hem d’anar ges­ti­o­nant a través de diver­sos depar­ta­ments, com ara Urba­nisme i Agri­cul­tura, així com l’Agència Cata­lana de l’Aigua, que és la pro­pietària dels ter­renys, per citar-ne tres exem­ples. Ara ja fa dos man­dats que ho fem, i segu­ra­ment ens en cal­dran molts més.

Estem par­lant de 15 hectàrees de ter­renys, que per a un poble com Colo­mers repre­sen­ten molta feina, així com un man­te­ni­ment cons­tant.

És un pro­jecte vital i de futur per a un muni­cipi com el nos­tre. Repre­senta superar el mono­cul­tiu econòmic; és a dir, Colo­mers és un muni­cipi agrícola sense cap mena d’indústria i pràcti­ca­ment sense boti­gues; a més, les per­so­nes que tre­ba­llen al muni­cipi i no fora són page­sos. La resta de veïns tenen la feina fora del muni­cipi, en el sec­tor secun­dari o ter­ci­ari. Aquest espai ens per­met dina­mit­zar acti­vi­tats rela­ci­o­na­des amb el sec­tor ser­veis; con­cre­ta­ment, tenim uns 50 llocs de tre­ball, entre direc­tes i indi­rec­tes, rela­ci­o­nats amb l’esport, el lleure i la res­tau­ració. És un exem­ple de dina­mit­zació econòmica que no només ha d’afa­vo­rir una zona del Baix Ter, que va de Ver­ges a Medinyà, on els recur­sos turístics o no són gaire visi­bles o no estan pre­pa­rats perquè siguin visi­bles.

Sí, però no perquè això sigui una moda, sinó perquè cada muni­cipi té la seva idi­o­sincràsia i cal que la potenciï. A Colo­mers hem vis­cut qua­ranta anys d’esquena al riu, i no pas per culpa de la gent del poble, sinó perquè hi havia una bar­rera que no ens per­me­tia acce­dir-hi. Però teníem el poten­cial econòmic del riu just a davant nos­tre. Per tant, és lògic que des de Colo­mers tre­ba­llem en aquesta línia –i hi tre­ba­lla­rem–, en el sen­tit que el riu esti­gui al ser­vei del ter­ri­tori. En el cas d’altres muni­ci­pis veïns, el riu els queda segu­ra­ment una mica lluny, però tenen altres espais sin­gu­lars, que no només han de rei­vin­di­car econòmica­ment, sinó també, i sobre­tot, pro­te­gir i poten­ciar. Tot això rever­tirà en un turisme que busca la qua­li­tat i els ser­veis de qua­li­tat.

Exac­ta­ment! La gent viu en un ter­ri­tori que ha modi­fi­cat. Aquesta modi­fi­cació és, a vega­des, irre­ver­si­ble, però també ens tro­bem que hi ha espais que estan degra­dats i que són recu­pe­ra­bles i poten­ci­a­bles. Ara hi ha veïns que veuen el riu des del balcó, cosa que era impen­sa­ble fa només cinc anys. Hem demos­trat que és pos­si­ble anar endar­rere i recu­pe­rar coses per­du­des des d’un sen­tit de col·lec­ti­vi­tat. I sense fer-ho des de l’exclu­si­vi­tat, sinó també per a la resta, per a la gent de fora.

Crec que sí. L’ori­gen del pro­jecte és cert que neix com una pro­posta de l’equip de govern, però es va par­tir d’un procés par­ti­ci­pa­tiu en què la gent del poble va poder fer les pro­pos­tes que con­si­de­rava més adi­ents. Molts dels ele­ments que han d’anar en aquest parc van sor­tir d’aquests procés i alguns ja hi són.

Segu­ra­ment són els matei­xos que ens han impul­sat a fer mol­tes de les nos­tres actu­a­ci­ons: tenir una empremta en aquest món tan can­vi­ant i com­pe­ti­tiu. Aquest és un món on els muni­ci­pis més grans s’empor­ten tots els bene­fi­cis. Un exem­ple: Colo­mers va ser cap­da­van­ter fent els Estius a la fresca, pel que fa a orga­nit­zar cer­tes acti­vi­tats. Això ho vam fer fa més de 25 anys i ara tot­hom ho fa, però la gent només veu els més grans. La Fira del Hobby n’és un altre exem­ple; l’orga­nit­zem, però és molt com­pli­cat com­pe­tir amb altres fires orga­nit­za­des per muni­ci­pis més grans com ara Tor­ro­e­lla de Montgrí, la Bis­bal d’Empordà i Figue­res. Ens costa con­so­li­dar la nos­tra empremta, però pen­sem que tenim la sort de gau­dir d’uns espais natu­rals i uns ele­ments arqui­tectònics impor­tants, i ens hem de fer val­dre.

Una cosa és el desig –ja ens agra­da­ria a tots segu­ra­ment unes elec­ci­ons amb la sig­ni­fi­cació d’un 14 d’abril–, però penso que no hem de fer volar coloms. Perquè en les muni­ci­pals la gent va a votar els regi­dors, els alcal­des i poca més. Si volem alguna cosa més, ha de ser tre­ba­llada i pla­ni­fi­cada.